Dues setmanes més de confinaments haurien tingut un impacte "molt fort" sobre l'economia, segons el BBVA

Barcelona"Haver allargat un parell de setmanes les mesures de confinament hauria tingut un impacte molt fort". Així s'ha expressat el director del centre d'estudis del BBVA, Jorge Sicilia, sobre la possibilitat que els confinaments de la primavera s'haguessin allargat encara més. Segons els economistes de l'entitat bancària, les mesures més estrictes per evitar l'expansió del covid-19 van tenir un efecte negatiu superior al previst inicialment i, en cas que un rebrot de la pandèmia obligués a repetir-los, les conseqüències serien difícils de predir.

De fet, fruit del nou càlcul efectuat sobre l'impacte de l'estat d'alarma durant el segon trimestre, BBVA Research ha rebaixat encara més les previsions de creixement per a l'economia espanyola, concretament 3,5 punts percentuals per al 2020. Així doncs, el producte interior brut de l'Estat es desplomarà aquest any un 11,5%, mentre que la taxa d'atur s'enfilarà fins al 17,4%. El gabinet de recerca de l'entitat inclou en els seus càlculs la possibilitat que es duguin a terme confinaments limitats geogràficament –com els que tenen lloc aquests dies al Segrià o a diverses comarques de l'Aragó–, però no ha elaborat un càlcul exacte de quin seria l'impacte si, abans que s'acabi l'any, s'hagués de repetir un confinament total com el del març i l'abril; amb tot, avança que seria molt dur.

Per trimestres, el BBVA augura una davallada del 17% al segon trimestre d'aquest any amb increments positius en el tercer i quart trimestres, del 10% i del 6%, respectivament. Aquesta bona progressió a la segona meitat de l'any es mantindria, d'acord amb els pronòstics, de cara al 2021, quan, segons el banc, en el conjunt de l'any l'economia rebotaria amb un creixement del 7%, tot i que aquesta recuperació tindria poc efecte sobre l'atur, que es mantindria al 17,1%.

De fet, seguint la línia d'altres organismes econòmics que també elaboren les seves pròpies previsions, el BBVA descarta una crisi en forma de ve baixa, és a dir, amb una forta caiguda inicial i una recuperació ràpida dels nivells d'activitat de just abans de l'esclat de la pandèmia. Més aviat al contrari: a mesura que passen els mesos les entitats allarguen cada vegada més la recuperació, que serà gradual.

"La ve baixa serà asimètrica i incompleta", ha assegurat Sicilia, és a dir, tot i patir un ensorrament de l'economia per culpa del coronavirus, el PIB espanyol s'anirà refent a poc a poc al llarg de la segona meitat del 2020 i de tot el 2021. Miguel Cardozo, economista en cap a Espanya de l'entitat financera, indica que no preveuen, en l'horitzó de prediccions del banc (desembre del 2022), que s'assoleixin els nivells dels mesos immediatament anteriors a l'esclat de la pandèmia. És a dir, la recuperació completa haurà d'esperar fins, com a mínim, passat tot el 2022 o fins i tot ben entrat el 2023, un pronòstic que també han apuntat recentment el Col·legi d'Economistes de Catalunya i el Banc d'Espanya.

En aquest sentit, l'equip de recerca del BBVA espera que la crisi causarà "danys estructurals" al conjunt de l'economia espanyola, sobretot en sectors estratègics que s'hauran de reconvertir. "Hi haurà empreses que no podran funcionar al mateix nivell que abans", ha assegurat Cardozo, per la qual cosa, ha afegit, cal esperar processos de "reconversió" en els sectors més afectats, tant pel que fa a la desaparició i canvis d'estratègia d'empreses com al reciclatge de treballadors.

El paper del govern

Al seu estudi, el BBVA Research també ha quantificat l'impacte sobre l'economia de les mesures d'estímul aprovades per les institucions públiques. En el cas del govern espanyol, el conjunt de mesures aprovades han reduït en 3,5 punts percentuals la caiguda del PIB. Aquestes mesures inclouen tant ERTOs com ajudes directes i avals de crèdits a través de l'ICO.

Pel que fa a les mesures monetàries impulsades pel Banc Central Europeu a través de facilitats de crèdit a administracions i empreses, de moment ha reduït la caiguda de l'economia en 4,5 punts. En els dos casos, aquest impacte pot ser més gran a mesura que s'aprovin noves mesures o s'ampliïn les ja existents.