L'economia catalana es va enfonsar un 21,3% el segon trimestre
L'Idescat revisa la dada, que és pitjor del que havia estimat
BarcelonaLa pandèmia del covid-19 ha sigut letal per a l'economia. El segon trimestre, amb el confinament i l'estat d'alarma, l'economia pràcticament es va paralitzar. L'Institut d'Estadística de Catalunya ha publicat aquest dijous les dades definitives del producte interior brut (PIB) català. L'economia es va enfonsar més del que havia avançat l'organisme en un primer moment.
Si en l'estimació inicial que es va fer al juliol es deia que el PIB havia caigut un 20,1% el segon trimestre, en relació amb el mateix trimestre del 2019, la dada definitiva és una caiguda d'un 21,3%. I respecte al trimestre anterior, la dada avançada parlava d'una caiguda del 15,6%, però la definitiva indica una caiguda del 16,9%. En definitiva, Catalunya ja suma dos trimestres seguits de davallada i tècnicament està en recessió.
La davallada del PIB s'explica principalment, segons l'Idescat, per l'evolució negativa de la demanda interna (-19,7%) en tots els components, excepte en el consum de les administracions públiques (5,3%).
Segons l'Idescat, en el marc de la crisi del covid-19, el creixement del PIB català se situa vuit dècimes per sobre de la mitjana espanyola (-22,1%) i nou punts i sis dècimes per sota respecte a la UE-27 (‑11,7%).
Des de l'òptica de la demanda, la davallada del PIB s'explica per la demanda interna, amb comportaments molt diferents dels components. D’una banda, el consum de les administracions públiques es va incrementar un 5,3% per la despesa més elevada provocada per la pandèmia. En canvi, el consum de les llars va caure un 26,3% per la paralització de les compres no essencials, sobretot a l'abril i al maig.
La formació bruta de capital presenta una taxa interanual del -22,7%. Per components, aquesta caiguda va ser més accentuada en la inversió en construcció (-26,2%) que en la inversió en béns d’equipament (-22,2%).
Les exportacions de béns i serveis van disminuir un 26,1% com a conseqüència de la frenada de la indústria i del comerç mundial. I el tancament de fronteres va fer desplomar un 95,8% el consum dels estrangers al territori català. Pel que fa a les importacions, la taxa interanual va baixar un 33,6%, tant per la disminució de les importacions de béns i serveis (-30,2%) com pel consum dels catalans a l'estranger (‑88,7%).
La construcció, el sector amb més descens
Des de l'òptica de l'oferta, la construcció és el sector que presenta el major descens (-25,1%), però destaca la caiguda del sector serveis (-20,4%), que no s'havia produït en crisis anteriors, a causa principalment del comerç, el transport i l'hostaleria (-39,8%). Les activitats immobiliàries, professionals i d'altres mostren una taxa del ‑16,5%. Finalment, l'administració pública, l'educació, la sanitat i el serveis socials mostren un creixement positiu del 2,1%.
La indústria assoleix unes taxes de creixement interanual negatives (-23,1%) i les branques més afectades són la fabricació de vehicles de motor i la metal·lúrgia. Finalment, el sector agrari presenta una variació interanual negativa del -2,3%.
