Un cap d’una gran empresa catalana és acomiadat per assetjament sexual

BarcelonaUn jutjat social ha confirmat com a procedent l’acomiadament d’un treballador d’una gran empresa catalana, que ostentava un càrrec intermedi a la companyia, per haver assetjat sexualment una subordinada que treballava a la recepció del centre de treball. Segons ha pogut saber l’ARA, els fets van tenir lloc l’agost passat, un dia en què, a tota la planta, només hi havia tres treballadors: la víctima, l’acusat i un altre empleat, que assegura que no va veure res.

Tot i que els fets que relata aquesta sentència en concret, a la qual ha tingut accés aquest diari, són greus -i segons el document estan clarament provats- l’home va decidir denunciar l’empresa perquè considerava que el seu acomiadament era improcedent, fruit d’un “malentès” amb la treballadora. És a dir que, en aquest cas, l’assetjador és alhora demandant.

La importància de la resolució en el món laboral està en el fet que el magistrat confirma que el concepte d’assetjament sexual és diferent i molt més ampli quan es produeix en l’entorn de treball que no pas fora de la feina, quan es jutja a través del Codi Penal i no de les lleis laborals.

“El més rellevant d’aquesta sentència és que es jutja si l’acomiadament és procedent o no, i el jutge considera que sí, perquè, en l’àmbit laboral, l’assetjament es jutja en funció del que diu la llei d’igualtat del 2007, que considera assetjament qualsevol conducta de caire sexual que generi un ambient hostil o intimidatori encara que no hi hagi un acte físic concret”, explica el professor de dret laboral de la UOC Pere Vidal. “A diferència de l’àmbit penal, on potser els fets no haurien tingut tanta transcendència, en l’àmbit laboral és indiferent si l’assetjador té o no una intenció o una finalitat sexual: els fets són igualment motiu d’acomiadament directe segons la llei”, matisa Vidal.

La resolució no és ferma perquè encara es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons relata el text, el cap de departament va simular una caiguda quan sortia de la dutxa al seu lloc de treball i va demanar auxili a la recepcionista, que en respondre a la crida es va trobar el seu cap totalment nu i amb una erecció. Després que ella marxés, l’home va tornar a presentar-se a recepció mig nu i li va demanar que l’ajudés a aplicar-se unes cremes.

Tot i que la defensa va assegurar que el treballador “no va provocar cap situació intimidatòria o hostil” per a la recepcionista, el magistrat considera que el comportament del treballador “no té encaix en cap dels supòsits” de l’Estatut dels Treballadors i creu que haver manifestat sentiments de penediment i culpa “sincers” no l’eximeix de la seva responsabilitat.

Situacions laborals silenciades

“Si consideréssim que l’actitud no és greu s’estaria anant en contra de la llei d’igualtat, que diu que les normes s’han d’interpretar i aplicar seguint la perspectiva de gènere”, assegura Vidal. Aquest és un dels pocs casos d’assetjament laboral que arriben als jutjats perquè, en la majoria, les víctimes no denuncien per vergonya o per por de perdre la feina. En aquest cas, l’empresa tenia protocols d’igualtat, investigació i actuació que, en activar-se, van provocar l’acomiadament immediat del càrrec. De fet, va ser l’assetjador qui va portar el cas a la justícia.

LES CLAUS

1. Per què és rellevant aquesta sentència laboral?

Perquè posa en relleu que el concepte d’assetjament sexual és molt més ampli en l’entorn laboral que no pas fora de la feina, en l’àmbit penal. En aquest cas, el jutge aplica la definició d’assetjament de la llei d’igualtat, que interpreta que no cal que hi hagi una finalitat o intenció explícitament sexual perquè quedi demostrat que hi ha hagut assetjament.

2. ¿És la primera?

No, hi ha una altra sentència, del 2014, on una instància superior, com el TSJC, considera procedent l’acomiadament d’un cap que va fer un petó a la galta d’una subordinada sense el seu permís. Tot i això, hi ha poques denúncies d’aquest tipus que arribin als jutjats, perquè moltes víctimes són reticents a denunciar.

3. Quines són les diferents lleis que entren en joc en l’assetjament sexual?

Dins de l’entorn laboral, la llei que impera és la llei d’igualtat del 2007, que especifica que és assetjament sexual qualsevol actitud o comentari que generi una situació hostil o intimidatòria per a un altre empleat, encara que no hi hagi una finalitat pròpiament sexual. En canvi, l’article 184 del Codi Penal especifica que és assetjament si “se sol·liciten favors de naturalesa sexual per a un mateix o per a un tercer”.

4. ¿Quants casos hi ha a Catalunya?

Tot i que no hi ha un recompte oficial, segons dades de la Generalitat l’any passat la Inspecció de Treball va expedientar 271 empreses catalanes per alguna falta relacionada amb la discriminació de gènere, entre homes i dones. D’aquests casos, 58 van acabar amb multa, més del doble que el 2016. I el 75% eren “casos d’assetjament sexual flagrant”.