Les empreses catalanes de l’Íbex-35, un any en verd

BarcelonaUn any amb números verds. El 2019 ha sigut un exercici en general profitós per a les empreses catalanes de l’Íbex-35, el principal selectiu borsari espanyol. Concretament, les accions de Grifols, Colonial i, sobretot, Cellnex, han viscut pujades molt superiors a la mitjana de l’índex, que ha crescut un 11%, i al conjunt de les sis companyies amb seu operativa a Catalunya, que han crescut, de mitjana, un 25,6%.

Són xifres que contrasten amb la caiguda del 17% que van viure les sis empreses l’any 2018, quan només Cellnex i Naturgy van tancar l’any en positiu.

Cellnex

Un valor segur per a inversors que volen minimitzar el risc

Amb un augment del 92,6%, l’empresa de telecomunicacions ha liderat el creixement entre les companyies de l’Íbex-35 gràcies al model de negoci de la companyia, centrat en el transport de dades i l’explotació de torres de telefonia i comunicacions. “Tothom té mòbil; per tant, les torres cada cop seran més necessàries”, explica Xavier Brun, director del màster en mercats financers de la UPF i analista de borsa. Això afavorirà que l’activitat de la companyia no canviï gairebé gens en els pròxims anys.

“Les accions de Cellnex són gairebé com un bo”, i els seus títols van tancar el 2019 amb “una evolució igual que els actius de renda fixa”, indica Brun. Aquest model de negoci, doncs, resulta llaminer per a inversors que normalment es mouen en el mercat del deute, i encara més en un any marcat pels baixos tipus d’interès arreu del món i per la rendibilitat dels mercats de deute sota mínims. De fet, l’acció de la companyia dirigida per Tobías Martínez té “una vida útil llarga” -igual que un bo-, ja que l’empresa compta amb “una generació de caixa molt recorrent” -és a dir, que té uns ingressos constants- i “un benefici estable” que fa que els dividends siguin similars als pagaments d’interessos d’un títol de deute, segons l’analista.

És justament aquesta combinació entre un model de negoci amb un bon horitzó a llarg termini i la manca de rendibilitat als mercats del deute el que ha fet pujar la demanda de Cellnex.

Colonial

La reconversió a gestora immobiliària dona fruits

El cas de la immobiliària Colonial, que és la segona catalana que més augmenta a l’Íbex-35 (un 41,6%), és similar al de Cellnex. “Són cosins germans”, comenta Brun. Igual que la multinacional de telecomunicacions, l’empresa presidida per Juan José Brugera disposa d’un model de negoci amb uns ingressos estables fruit d’una reconversió de la seva activitat arran de l’esclat de la bombolla immobiliària. A diferència de les grans promotores del sector, que s’endeuten per comprar terrenys i crear promocions que després venen amb marges elevats, els últims anys Colonial s’ha centrat en el mercat del lloguer d’oficines.

Així doncs, els inversors han apostat fort per una companyia que gestiona una important cartera d’immobles en un moment en què el mercat d’oficines a Espanya i França -els dos principals mercats de l’empresa- es troba a màxims. Així, la frenada dels preus de l’habitatge, que podria castigar una immobiliària tradicional, no l’afecta tant.

Grifols

La recerca i l’entrada a la Xina, claus del creixement

Tres són els factors, segons Brun, que expliquen la bona marxa de la cotització borsària de Grifols: l’entrada a la Xina, l’expansió del negoci als Estats Units -el seu mercat principal- i els bons resultats del seu departament d’investigació.

La companyia liderada per Víctor Grífols ha pujat més d’un 38% en un exercici en què ha anunciat tant troballes importants en la recerca per obtenir una cura per a l’Alzheimer com un increment de la capacitat de gestionar plasma als EUA dels 12 als 18 milions de litres anuals. Així mateix, es troba molt més ben posicionada que els seus dos principals competidors -la nord-americana CSL i la japonesa Takeda- per fer el salt al mercat xinès, gràcies a un acord amb Shanghai RAAS.

CaixaBank

Les polítiques del BCE frenen tot el sector financer

Igual que tot el sector bancari espanyol i europeu, el 2019 no ha estat un bon any per a CaixaBank (ha perdut un 7,4%), immersa en la negociació d’un expedient de regulació d’ocupació per a 2.000 empleats.

De fet, el negoci de la banca passa per moments complicats. Segons Brun, el benefici de les activitats centrals de les entitats financeres -també del banc presidit per Jordi Gual-“està bé”, però lluny dels nivells anteriors a la crisi i amb una perspectiva a curt i mitjà termini no gaire encoratjadora. Els tipus baixos i una regulació cada cop més exigent a nivell internacional estan posant límits a un sector que troba cada cop més competència de nous actors, com les fintech. En aquest sentit, en la seva primera compareixença pública, el mes passat, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va anunciar que els tipus d’interès es mantindran al 0% durant els pròxims anys, una mala notícia per als beneficis de les entitats que no passa desapercebuda als inversors.

Sabadell

L’entitat toca fons i rebota gràcies a la millora de TSB

En la mateixa línia que CaixaBank, el Banc Sabadell ha patit la mala conjuntura de la indústria financera a Europa: tipus d’interès molt baixos, nous competidors molt ben adaptats a l’economia digital i un fort control del sector públic. A més, venia d’un 2018 amb una caiguda del preu de l’acció d’un 37%.

La tendència a la baixa va continuar, i a l’entitat presidida per Josep Oliu van saltar totes les alarmes fins al 14 d’agost, quan el títol va tancar la jornada al mínim històric de només 71 cèntims. A partir d’aquell moment, però, el preu de l’acció del segon banc català va tornar a pujar i va tancar l’exercici a 1,04 euros. Les millores de la seva filial britànica TSB -després d’anys d’entrebancs per problemes informàtics- i els bons resultats dels primers nou mesos del 2019, anunciats a l’octubre, van donar aire a l’empresa, que va guanyar un 5,5%.

Naturgy

Els inversors preveuen un futur amb més traves regulatòries

Tot i tancar el 2018 amb un augment del 21%, Naturgy va sortir del 2019 quasi pla. Els inversors preveuen congelacions i retallades dels preus del gas i l’electricitat -regulats per l’Estat- fruit, de nou, dels tipus d’interès baixos. El seu model de negoci es basa en grans endeutaments per fer front a les inversions necessàries per al negoci, per la qual cosa una retallada de tipus implica un cost d’endeutament menor i més marge de benefici, cosa que el govern aprofita per forçar baixades de les tarifes energètiques.