MadridInformació corporativa que fins ara per a moltes companyies era altament confidencial a partir de l’any que ve serà pública. Les empreses de més de 250 treballadors hauran de publicar anualment a la seva pàgina web de manera “fàcilment accessible” els sous mitjans dels seus treballadors, directius i consellers -incloent-hi dietes, retribucions variables i plans de pensions-, així com informació fiscal i altres dades rellevants.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
El Congrés va aprovar ahir un projecte de llei que suposarà una revolució en matèria de transparència corporativa de les mitjanes i grans empreses. La cambra l’ha remès al Senat, on no s’espera que hi hagi cap problema perquè s’aprovi atès que totes les formacions polítiques, a excepció d’ERC -que ahir es va abstenir-, hi van donar suport.
La futura llei és la transposició d’una directiva europea i obligarà les empreses a fer públics informes de gestió amb dades no financeres a partir de l’any que ve si són companyies de més de 500 treballadors i a partir del 2021 si són empreses més petites. Els informes públics no només hauran d’incloure els sous, sinó també una llarga llista de dades com ara el nombre d’empleats, les evolucions salarials segons el sexe i l’edat, i el percentatge de contractes temporals i indefinits de la plantilla.
Polítiques d’igualtat
També s’hi haurà d’incloure una bateria d’informacions relatives a l’impacte mediambiental de l’empresa i a l’organització de la feina, com ara les polítiques per promoure la igualtat entre homes i dones, les mesures per facilitar la conciliació, el nombre d’hores d’absentisme dels treballadors i les polítiques d’accessibilitat i de formació.
Les empreses, tanmateix, hauran de fer públiques en l’informe algunes dades fiscals i empresarials molt sensibles entre els quals hi ha els beneficis obtinguts país per país en el cas de multinacionals, els impostos abonats sobre beneficis, les subvencions públiques rebudes, la política de subcontractacions i les mesures que ha impulsat la companyia per prevenir suborns, casos de corrupció o blanqueig de capitals, i els resultats obtinguts.
La informació fiscal és un dels punt més polèmics de la llei. Els empresaris valoren positivament certs aspectes de la norma aprovada ahir, però genera molta preocupació l’obligació de fer pública informació fiscal. “Entenem que s’hagi de traslladar a les autoritats competents, com ja fem des del 2017, però el que no acabem d’entendre és que aquesta informació es posi a disposició de terceres persones. Fer públiques les dades fiscals pot suposar oferir informació de negoci sensible a la competència. Podem donar pistes d’estratègies comercials”, denuncien a l’ARA fonts de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE).
Tot i les queixes empresarials, cap partit ha atès la seva preocupació perquè, com que es tracta d’adaptar a la legislació espanyola una directiva europea, no hi ha marge de negociació en moltes de les disposicions. A més a més, hi ha una certa pressa per aprovar definitivament la llei perquè Espanya va amb retard a l’hora de transposar la directiva i Brussel·les amenaça amb un expedient sancionador.
La norma “és una bona oportunitat per a les empreses que operen a Espanya; la transparència empresarial contribueix a fer societats més resilients, a propiciar un creixement i una ocupació més sòlida”, va destacar la diputada del PSOE Patricia Blanquer. Des del PP, la diputada Teresa Palmer va subratllar que la nova llei servirà “per mesurar l’impacte de les grans empreses a la societat i per anar més enllà de les anàlisis financeres i monetàries”. En resum, va dir, “per passar dels nombres als valors”.
Reglament sancionador
ERC, per la seva banda, es va abstenir, però no per qüestions de fons, sinó per una disconformitat amb una disposició addicional. Els republicans consideren que en un futur s’hauria d’impulsar un reglament per poder sancionar les empreses que incompleixin la nova llei -la normativa s’aprovarà sense cap tipus de sanció- però el diputat d’ERC Joan Capdevila va dir que no hi ha cap urgència, que “cal donar temps a les empreses perquè s’hi adaptin” i al govern perquè posi sobre la taula un reglament.
Les dades empresarials que es faran públiques a partir del 2019 també serviran per recollir “indicadors clau de cada matèria” per fer una radiografia de les polítiques empresarials espanyoles i comparar-les amb les de les empreses europees. Després que es facin públics els informes, l’Estat ha de preveure un mecanisme per verificar les dades que aportin les companyies.
LES CLAUS
1. Quina informació hauran de publicar les empreses?
La llista és molt llarga. Es tracta d’informació no financera -el volum de negoci i qualsevol dada econòmica n’estan exclosos- que inclou des de les polítiques d’igualtat i de conciliació fins als sous mitjans de treballadors i directius, passant per les subvencions públiques rebudes i els beneficis fiscals obtinguts a cada país en el cas de multinacionals.
2. A qui afecta la normativa?
Les petites empreses n’estaran exemptes. És una llei dirigida a les empreses de més de 250 treballadors. Les companyies que superin els 500 treballadors i amb una facturació anual superior als 40 milions d’euros hauran de començar a publicar els informes anuals el 2019, mentre que la resta d’empreses podran esperar al 2021.
3. Com es verificarà la informació que es publiqui?
Segons la norma, l’Estat haurà de fixar “un prestador independent de serveis de verificació”, per evitar que les empreses publiquin dades que no es corresponen a la realitat.
