COMERÇ EXTERIOR

La represa de l’activitat abans que altres economies fa guanyar quota de mercat a les empreses xineses

Els prodigiosos exportadors xinesos tenen trucs nous

En condicions normals, uns 200.000 compradors de pràcticament tots els països del món haurien acudit a la Fira de Canton, la fira de mostres més gran a escala mundial. Aquest any, aquesta cita de deu dies s’ha celebrat íntegrament en línia a causa de la pandèmia, i es va acabar el 24 de juny. Tot i no ser equiparable a una trobada presencial, l’edició virtual ha sigut un aparador del múscul manufacturer de la Xina. Uns 25.000 expositors van organitzar connexions en directe a través de les quals van poder conversar sobre els seus productes amb tothom que hi estigués interessat.

Un dels expositors és Wen Li, una jove cap de producte que feia demostracions del funcionament de les màquines tallagespa autopropulsades de Z-Green amb el xivarri de la planta de producció de fons. La Sherry, executiva de My Dinosaurs, mirava de no trepitjar imitacions d’óssos durant la presentació de les bèsties animatròniques de la seva empresa i feia una pausa per muntar la llengua d’una boca de braquiosaure oberta de bat a bat. La Joy, comercial de PK Cell, explicava el funcionament de les 23 línies de producció automatitzades asseguda rere una filera de bateries de liti recarregables.

I així successivament. Hi havia fabricants de motos i cotxes elèctrics, de cafeteres i escumadores de llet, de joguines per a gossos i dispensadors de menjar per a colibrís. Tot i que les connexions en directe eren casolanes, en un anglès poc fluid i una il·luminació deficient, el conjunt feia un efecte potent. La fira proclamava alt i clar: aquí teniu la Xina, que concentra el 28% de la producció industrial del món (gairebé tant com els Estats Units, el Japó i Alemanya junts), i malgrat el coronavirus no abaixa el pistó.

I és que com a potència industrial la Xina té dos grans avantatges. En primer lloc, té una base industrial d’una profunditat incomparable, la qual no ha deixat de guanyar competitivitat. El 2005, el 26% del valor de les exportacions xineses s’afegia a l’estranger. El 2016, el percentatge havia caigut fins al 17%, segons l’OCDE. Dit d’una altra manera, la proporció de components dels aparells xinesos que són fets a la Xina és cada cop més gran.

El segon avantatge és la grandària del mercat xinès. Aquest és el motiu pel qual moltes empreses nord-americanes no volen que el govern de Trump se sobrepassi en l’estira-i-arronsa amb la Xina, sinó que faci prou pressió per obrir-los espai però sense privar-les d’oportunitats. Hi ha un indicador que apunta a una vinculació encara més estreta de les empreses del món amb la Xina, malgrat la guerra comercial: els últims 18 mesos el valor de les fusions i absorcions internacionals a la Xina ha assolit el màxim en una dècada, segons calcula la consultora Rhodium Group.

Com és d’esperar, la recessió d’abast mundial està perjudicant les empreses xineses. Les seves exportacions han caigut un 8% els primers cinc mesos del 2020 en comparació amb l’any anterior. Això no obstant, gaudeixen d’una salut millor que les exportacions de la majoria d’economies. El fet que la represa de l’activitat industrial s’hagi produït abans a la Xina ha permès als exportadors guanyar quota de mercat. Al Japó els béns xinesos van assolir un màxim històric del 30% de les importacions nipones al maig. A Europa van representar el 24% de les importacions al mes d’abril, una altra marca històrica.

Vulnerabilitat

Tanmateix, les exportacions xineses podrien haver tocat sostre. Els altres països són conscients del potencial industrial de la Xina, així com del fet que els fa vulnerables a problemes crítics de subministrament. Les diverses economies han pres consciència d’aquesta problemàtica els últims mesos, quan han hagut de comprar respiradors i mascaretes a la Xina. Des de l’Índia fins a Taiwan, els governs estan oferint crèdits, terrenys i altres avantatges per atreure inversors.

Per bé que aquests al·licients rara vegada han funcionat, aquest cop és més probable que ho facin, per tres motius. En primer lloc, l’ascens de la Xina en la cadena de valor està escanyant les empreses de menys valor afegit. En segon lloc, les tensions amb els Estats Units han posat la por al cos a les empreses. Apple continua fabricant la majoria dels seus telèfons a la Xina, però ha animat els seus proveïdors a expandir-se a altres països. En tercer lloc, les successives aturades de la producció industrial durant la pandèmia han fet palès el perill d’estar massa exposat a qualsevol país.

Una enquesta del banc UBS a representants de grans empreses indica aquest canvi de tendència. Entre les empreses enquestades, un 76% de les nord-americanes, un 85% de les del nord d’Àsia (per exemple, el Japó i Corea del Sud) i fins i tot el 60% de les xineses afirmen que ja han traslladat una part de la seva producció a fora de la Xina o ho faran. Keith Parker, d’UBS, calcula que les empreses podrien traslladar entre un 20% i un 30% de la capacitat industrial que tenen a la Xina a fora del país asiàtic.

De moment, però, les empreses xineses fan gala d’una extraordinària capacitat d’adaptació. Sowind, fabricant d’aparells per a la neteja de la llar que va participar a la Fira de Canton, n’és un exemple. L’empresa hi promocionava dispensadors de sabó per a ús domèstic que s’activen amb el moviment. Durant la connexió en directe, l’Ivy, una comercial de l’empresa, va adaptar la seva presentació a la realitat vírica: “No cal tocar el dispensador de sabó, la qual cosa ens permet evitar les infeccions creuades”. Després de la transmissió en directe, la comercial va comentar que tenen clients europeus i nord-americans que n’estan comprant milers. Sobre la migració a internet de la fira més gran del món, es mostrava satisfeta: “Trigues un temps a acostumar-te a una nova tècnica, però ha anat millor del que em pensava”.