ENERGIA
Economia 26/07/2020

Les energètiques es precipiten a la fallida

Es tem que els pous abandonats segueixin vessant contaminants i la factura la pagui el contribuent

Hiroko Tabuchi
3 min
Maquinària d’extracció de petroli a Midland (Texas, els Estats Units) en una imatge de l’abril.

Nova YorkFa vuit mesos, el dia que la petrolera de Texas MDC Energy va declarar-se en fallida, carregada de deutes, un dipòsit d’un dels seus jaciments perdia grans quantitats de metà, un gas de potent efecte hivernacle. Segons una estimació, l’empresa hauria d’invertir més de 40 milions de dòlars (35,1 milions d’euros) en netejar els seus pous si els hagués de tancar permanentment, però els deutes de MDC superen els seus actius en més de 180 milions de dòlars (158 milions d’euros). Tot i això, els mesos abans que es declarés la fallida l’empresa va pagar al seu director general 8 milions i mig de dòlars (7,47 milions d’euros) en comissions.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les gasistes i petroleres nord-americanes s’encaminen a la fallida a una velocitat mai vista, arrossegades per una guerra de preus global i una pandèmia que ha anorreat la demanda. Però, trepitjant-los els talons, darrere ve un potencial desastre ecològic: pous poc rendibles que s’abandonaran, encara que continuïn alliberant contaminants que contribueixen a l’escalfament global. La factura de la neteja la pagarà la ciutadania. Tot i això, mentre aquestes empreses s’enfonsen, s’han pagat milions de dòlars en comissions als executius.

Whiting Petroleum és una gran extractora de petroli d’esquist a Dakota del Nord. Sis dies abans de declarar-se en fallida va aprovar pagar gairebé 15 milions (13,1 milions d’euros) en efectiu com a prima als seus directius. Chesapeake Energy, del mateix sector, va declarar-se en fallida el mes passat, setmanes després d’abonar 25 milions de dòlars (21,9 milions d’euros) en primes a un grup d’executius. Diamond Offshore Drilling va acordar una condonació de 9,7 milions (8,7 milions d’euros) en impostos. El mes següent es declarava en fallida, però un jutge va autoritzar a repartir aquesta quantitat entre els directius, com a incentiu en metàl·lic. “Sembla indignant que aquests executius es paguin a si mateixos abans de declarar la fallida”, diu l’analista de l’Institute for Energy Economics and Financial Analysis Kathy Hipple.

Trump elimina restriccions

El declivi de la indústria pot no haver fet més que començar. Abans que acabi el 2021 gairebé 250 petroleres i gasistes podrien declarar-se en fallida, més que en els últims cinc anys junts, segons la consultora Rystad Energy. Els seus analistes calculen que la demanda de cru caurà permanentment cap a finals de la dècada. Les conseqüències mediambientals del col·lapse de la indústria seran greus.

Fins i tot abans de l’actual recessió al principal jaciment d’Amèrica s’alliberava metà al doble de velocitat del que s’havia calculat prèviament. A més, segons l’Agència Internacional de l’Energia, el baix preu del gas natural pot provocar que les empreses optin per alliberar intencionadament l’excedent.

El govern federal calcula que ja hi ha més de tres milions de pous de cru i gas abandonats als Estats Units, dos milions dels quals no estan tapats i, per tant, alliberen l’equivalent en metà de les emissions anuals de més d’un milió i mig de cotxes. Malgrat tot això, l’administració Trump està enllestint un pla que eliminarà l’obligació de detectar tecnològicament les fugues de metà. Segons els càlculs del propi govern federal, la mesura incrementarà més de 370.000 tones les emissions d’aquest gas fins al 2025, l’energia necessària per nodrir un milió de llars en un any.

Pous orfes

El cor de la regió del fracking (fracturació hidràulica), Dakota del Nord, ha vist com 336 pous han quedat orfes en els últims dos mesos. A Nou Mèxic el govern n’ha identificat 708. “Aquestes explotacions sovint contenen dipòsits i oleoductes amb fugues, vessaments no resolts, tanques malmeses, vegetació verinosa, erosió i altres riscos”, exposa Sara Kendall, directora de programa de la Western Organization of Resource Councils.

Un informe recent de Carbon Tracker calculava que el cost de tapar un pou mitjà de petroli d’esquist és de 300.000 dòlars (263.000 euros), molt més que les estimacions de les empreses, reguladors i analistes financers, perquè solen ser més profunds que els convencionals.

Les fallides també tenen conseqüències doloroses per a alguns empleats. Al gener un equip d’enginyers estava treballant en un pou de Chesapeake Energy a l’est de Texas quan es va encendre el gas natural que s’escolava per una fuga. Tres treballadors van morir i un quart va patir ferides permanents.

Copyright The New York Times

stats