L’energia nuclear continuarà a Catalunya fins al 2035

L’acord de les elèctriques bandeja les previsions de la Generalitat de tancar Ascó i Vandellòs el 2027
Imatge de la central nuclear d’Ascó, al costat del riu Ebre. / TJERK VAN DER MEULEN

Catalunya continuarà generant energia nuclear fins al 2031, i es podria arribar al 2035 com la data per tancar l’última central nuclear. Aquesta data s’adapta als plans del govern espanyol, però supera el previst per la llei de canvi climàtic de Catalunya del 2017, que fixa en el seu article 19 que s’ha d’establir un pla de transició per tancar les centrals no més enllà del 2027, vetllant per la preservació dels llocs de treball directes que generen al territori.

El futur de la central extremenya d’Almaraz s’ha convertit en el desllorigador per al futur de les centrals catalanes. Ahir a la matinada les tres grans elèctriques -Iberdrola, Endesa i Naturgy-, copropietàries d’Almaraz, van tancar un acord in extremis per demanar la pròrroga i mantenir-la oberta. De retruc, els propietaris de les centrals catalanes -Endesa i Iberdrola- van decidir demanar la pròrroga de 10 anys per a les centrals d’Ascó II i VandellòsII. Ascó I va quedar fora del pacte perquè la gestiona Endesa tota sola.

Així, les elèctriques s’avenen al pla que el govern espanyol va presentar a Brussel·les. El govern espanyol va enviar el 22 de febrer a Europa el seu esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), en el qual preveu que el 2030 encara hi hagi operatius en el mixelèctric espanyol més de 3 gigawatts (GW) de potència de nuclear i un tancament ordenat d’aquestes plantes per ordre cronològic.

A Espanya hi ha set reactors atòmics, que generen al voltant del 23% de l’energia elèctrica de l’Estat. Però en el cas de Catalunya la dependència és molt més elevada. Els tres grups nuclears catalans en funcionament -Vandellòs I està en desmantellament després de l’incendi del 1989- generen el 54% de l’electricitat produïda a Catalunya.

El protocol inclou un calendari de tancament per al parc nuclear espanyol, tenint en compte les clausures ordenades i esglaonades dels actuals set reactors des del 2027 (Almaraz I) fins al 2035 (Trillo), de tal manera que després d’Almaraz li tocaria a Ascó I (2029) i Cofrentes (2030). El 2033 es tancaria Ascó II, i el 2035, Vandellòs i Trillo. Així, la vida útil de les centrals se situarà en una mitjana d’uns 45 anys.

Inversions milionàries

L’acord per mantenir oberta Almaraz inclou també el pacte per demanar la renovació de les llicències per a les centrals nuclears de VandellòsII i Ascó II per a un període de deu anys, amb la qual cosa se n’allargaria la vida útil fins al 2030 i el 2031, respectivament. Aquest serà un primer permís de renovació de les llicències, però en caldrà un altre per adaptar-se al calendari del protocol signat entre les elèctriques i Enresa (l’empresa pública que gestiona els residus nuclears), que preveu el tancament d’Ascó II al final del 2032 i de Vandellòs II el 2035.

Vandellòs II, amb una potència de 1.087 megawatts, està participada per Endesa (72%) i Iberdrola (28%). A Ascó II, amb una potència de 1.027 megawatts, també hi són socis la companyia dirigida per José Bogas, amb el 85%, i l’empresa presidida per Ignacio Sánchez Galán (15%).

En l’acord assolit pels seus propietaris per garantir el futur de les dues centrals s’ha establert una xifra d’inversions previstes recurrents i d’operació a llarg termini. En el cas de Vandellòs II, aquesta xifra d’inversions màximes durant el període puja a uns 480 milions d’euros, mentre que per a Ascó II és d’uns 360 milions, segons van informar fonts del sector a Europa Press, que van subratllar que s’amplien les inversions a una “xifra raonable”.

Precisament la xifra de les inversions que s’havien de fer havia bloquejat l’acord sobre Almaraz. S’havien previst uns 400 milions, però finalment es va arribar als 600 milions, cosa que va ajudar a desbloquejar el conflicte.

LES CLAUS

1. Quin és el calendari?

La pròrroga que demanaran les elèctriques allargarà la vida de Vandellòs fins al 2031, però l’Estat, que és qui avui dia té les competències en aquesta matèria, vol prolongar-la fins al 2035. La Generalitat, a través de la llei de canvi climàtic, pretenia tancar els reactors atòmics no més enllà del 2027.

2. Qui decideix què es fa amb les nuclears?

Cal un acord entre el govern espanyol i les empreses propietàries de cada central. Fins ara les empreses no acceptaven fer les inversions necessàries per allargar-ne la vida útil, però dijous a la matinada finalment van arribar a un acord.

3. Per què calen inversions?

Mantenir oberta una central nuclear, especialment amb els requisits posteriors a l’accident de Fukushima, requereix grans inversions. Qui les determina en gran part no són les propietàries, sinó el Consell de Seguretat Nuclear.

Més continguts de