"Per a nosaltres canviar la seu no tenia sentit"

Entrevista a Joan Cavallé, director general de Caixa d'Enginyers

Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, atenia dimecres l’ARA i parlava amb orgull de com la cooperativa financera es va adaptar al teletreball a contrarellotge. Comenta amb calma que “el risc pandèmia financerament no estava previst per cap supervisor bancari ni organització internacional”. I a la seu de l’entitat, a la Via Laietana de Barcelona, citava Lenin:“Deia que hi ha dècades que no passa res i setmanes en què passen dècades... Doncs em sento com si hagués treballat 10 anys, aquests mesos”. Però no se li nota gens. Potser li ve de família:la seva mare, Herminia, viu en una residència i als 97 anys va ser diagnosticada de covid-19. I ho ha superat.

Com ha canviat la pandèmia l’operativa dels clients?

Han consultat més els saldos. Hi ha hagut moltes peticions de moratòria, peticions de préstecs personals, anticipaments de nòmina... El consum de mitjans de pagaments ha baixat un 40-50%. I el canal clau ha estat el telefònic. Hem arribat a tenir un percentatge de trucades perdudes de gairebé el 50%.

Quin grau de morositat hi ha?

Serà complicat i evidentment augmentarà. Es calcula que si estava en el 5% pugui anar cap al 7,5%. Però les dades no les veurem clares. Si no canvies les normes comptables o d’avaluació de risc de crèdit, podríem doblar la taxa de morositat.

¿Que la morositat faci aquest salt el preocupa?

El Banc Central Europeu es va avançar, va fer un canvi radical i ens han alliberat del coixí de capital. Ens permeten absorbir l’impacte de deteriorament, fer provisions i donar més crèdit. Al final aquests dos punts i mig o tres de la ràtio de solvència podria ser l’impacte sobre el compte de resultats de les entitats en termes de capital. El sector podria absorbir perfectament una morositat del 8% sense entrar en problemes de solvència.

Com serà la sortida de la crisi?

La bola de vidre no la tenim però serà una doble o triple ve baixa.

¿Això és ràpid o lent?

Les borses ja estan pujant en ve baixa. La caiguda va ser espectacular, el món se n’anava a fer punyetes. Va haver-hi una caiguda del 45% en dues setmanes, de 9.500 a 5.800. La recuperació també està sent mai vista. Estem a 7.400. I igual amb la prima de risc, que va arribar a 140 i estem per sota de 100. En aquesta crisi hi ha molt d’emoció i ara portem setmanes bones perquè estem en desconfinament i pel pla de la Comissió Europea. Però l’estat d’ànim afectarà l’economia i podem tenir episodis de recaiguda i de desencís.

¿I quan estarem a nivells del 2019?

Calculem que el 2022 o 2023. Aquesta crisi ens porta a canvis estructurals de l’economia, el model turístic segurament s’haurà de repensar, tenim una debilitat industrial molt significativa.

Què ens deixarà aquesta crisi?

Espero ens obri els ulls: tenim elements de risc molt importants que són els temes climàtics, que poden tenir impacte superior a la pandèmia, i no hi estem fent res. I la importància dels sectors més socials enfront dels més mercantils. Espero que aquesta crisi impliqui una reconsideració de l’escala de valors.

Vostè té fills en edat d’incorporar-se al mercat laboral. ¿Li preocupa el que està vivint aquesta generació?

Aquests joves tenen una força tremenda. Si els generem un espai perquè puguin fer, són la solució. Tenen molt clar el que vol dir la sanitat, el component social i el medi ambient, i tenen la capacitat d’entendre el món digital. I aquestes són les tres palanques de sortida: economia social, medi ambient i digitalització. I tot el que surti d’aquí serà una equivocació.

Caixa d’Enginyers, l’entitat que va renéixer l’1-O

Com veu la banca espanyola?

Millor que el 2008. El nivell de recursos propis d’ara no el tenien el 2008. Hi ha hagut una regulació brutal, en el tractament del risc per part de reguladors i supervisors. És un sector molt segur però per la mateixa regulació, molt poc rendible.

¿Li preocupa?

El sector cotitza a Europa, de mitjana, a un 30% del seu valor en llibres, i sobreviu i aguanta, però la situació és complexa. Cal injectar liquiditat, donar crèdit i que hi hagi uns marges de rendibilitat. I sols no ho podrem fer tot, si els supervisors no ens ajuden... El sector està segrestat perquè hem de donar crèdit a uns marges que no paguen el risc de crèdit; un ICO ara, al 3%, no et paga el risc que estàs contraient.

¿Sap quina és la quota de mercat de Caixa d’Enginyers a Catalunya?

No [riu]. Estem entre la cinquena i la setena entitat.

¿Darrere de Bankia, que té el 3%?

Sí, per darrere de Bankia.

Per tant, tenen el sostre alt.

El sostre serà el que els socis marquin. Molta gent se sent identificada amb el model cooperatiu, que abans estava associat a caixes d’estalvi. I el sostre el tenim molt alt.

¿Veu Caixa d’Enginyers competint amb CaixaBank d'aquí unes dècades?

Estic convençut que el model cooperatiu té espai i que l’entitat pot ser molt més gran: el banc més gran d’Àustria és cooperatiu i el segon d’Alemanya també. A Holanda, Rabobank és un dels tres bancs més rellevants. A França, Crédit Agricole, Crédit Mutuel i els de BPCE són el 60% del sector bancari... El sostre el veig molt alt. Que un senyor a França vagi a BPCE no depèn de si tinc la hipoteca a l'1 o a l'1,02%. La banca cooperativa no és tant cosa de producte, sinó una manera d’entendre la relació amb el soci.

¿Li preocupa que Caixa d’Enginyers sigui vista com una bandera?

Sabem que en alguns casos hi ha consideracions de tipus polític. Hi ha gent que ve aquí perquè no vam moure la seu i hi ha gent d’un altre perfil que això no els motiva però també s’han fet socis. Amb 205.000 socis, tenim sentiments polítics de tot tipus. El nostre métier és el servei als socis de totes les tendències. Sabem que quan no vam moure la seu es va despertar un interès per una entitat que va fer una cosa diferent de la resta.

¿Van fer bé?

Hem mantingut el creixement a Catalunya i fora de Catalunya. Va ser la decisió més adequada, natural, i fonamentada de cara a de qui depèn la Caixa d’Enginyers, que és el Banc Central Europeu. Per a nosaltres canviar la seu no tenia sentit.

¿I fora de Catalunya creixen al mateix ritme que abans de l’1-O?

Sí. I la valoració que fan els socis del servei fora de Catalunya és més alta que la dels socis a Catalunya. També és veritat que aquí portem dos anys amb un creixement molt important i hem perdut una mica de qualitat de servei, per això treballem i invertim.