L’epidèmia a la Xina posa en risc 1.500 M€ d’exportacions catalanes

BarcelonaLa incertesa econòmica pel coronavirus s'escampa a més velocitat que la pròpia malaltia. L'Organització Mundial de la Salut ha declarat ja oficialment l'emergència mundial en una jornada en la qual les borses han tornat a baixar (l’Íbex-35 ha tancat amb una caiguda del 0,7%). El motiu: ningú sap ben bé com pot afectar aquesta situació al creixement mundial. El president de la Reserva Federal dels EUA, Jerome Powell, ha declarat que el brot víric "possiblement" interrompi l'activitat de l'economia a la Xina i, consegüentment, al món sencer. Aerolínies senceres han suspès els seus vols a la Xina i països com Rússia hi han tancat la frontera. Però què pot passar a Catalunya?

El gegant asiàtic no és un dels principals socis comercials de Catalunya. "El 70% del que exportem va a la Unió Europea", apunta Òscar Mascarilla, professor a la UB expert en economia internacional. "Ara bé, en un món interdependent, quan es paralitza una economia es paralitza tot, i la incertesa és el pitjor que hi ha”, afegeix.

De fet, algunes empreses catalanes ja s'estan veient afectades: Mango, per exemple, mantindrà tancades (per indicació del govern xinès) les seves 28 botigues xineses fins el 9 de febrer. I el fabricant de galetes Birba ha hagut de frenar la signatura d'un important contracte d'exportació que s'havia de materialitzar aquest gener [Més informació al final de l'article].

Segons Acció (agència pública per a la competitivitat empresarial), indiquen que les exportacions catalanes a la Xina representen el 23,8% de les exportacions espanyoles al país asiàtic, una proporció semblant al pes de Catalunya en el sector exterior espanyol. En concret, 198 empreses catalanes tenen presència allà i 115 companyies xineses tenen filial aquí, però el nombre de companyies del Principat que exporten a la Xina s'enfila fins a les 4.900 empreses, de les quals 2.000 ho fan de forma regular.

Això es va traduir el 2018 en gairebé 1.500 milions d’euros en exportacions. Principalment s’envia carn de porc (un 12% del total de vendes catalanes a la Xina), i tot seguit els aparells i el material elèctric (un 9%), i el coure (prop del 9%).

Les importacions arriben encara més lluny i superen els 8.600 milions d’euros amb dades, també, del 2018. Catalunya rep sobretot aparells i material elèctric (14% del total), maquinària (12%) i peces de vestir (12%). La Xina és, a més, el primer soci comercial del Port de Barcelona tant pel que fa als productes que venen com als que en surten.

La incidència en el turisme

L’efecte, però, pot arribar encara més lluny. Global Blue, primer operador internacional de tax free (sistema amb el qual els turistes poden recuperar l’IVA de les seves compres), ha compartit aquest gener que els turistes xinesos suposen un 51% de la quota de vendes al passeig de Gràcia de Barcelona. Són la nacionalitat que lidera el rànquing. L'any anterior van venir a Catalunya 146.000 turistes des de la Xina, i "no només és el turisme –afegeix Òscar Mascarilla–, Barcelona rep molts estudiants xinesos". Tot passa, a més, tres setmanes abans que tingui lloc el Mobile World Congress.

La GSMA, com a organitzadora del saló, va insistir ahir que no han detectat cap mena d’impacte en els registres al congrés i que el pla és que se celebri segons el que està previst.

Encara és aviat i tot és molt incert com per anticipar riscos, assenyala Mascarilla. Hi coincideix Josep Lladós, professor a la UOC també expert en economia internacional. Per a aquest expert, els efectes que pot produir una epidèmia d'aquest estil a llarg termini són els següents: primer, la incertesa, que es trasllada fàcilment als mercats de valors; després, el contagi s'escampa als sectors econòmics vinculats amb la mobilitat, com el transport o la logística; per acabar, i si s'escampa, pot tenir incidència en la cobertura en l'àmbit sanitari. “Si hi ha una retallada de subministraments llavors això entraria dins les cadenes de valor, les cadenes de producció de cada indústria”, conclou l’expert.