El govern espanyol no sap d'on traurà els diners per pagar la pujada de les pensions

MadridEl cost de la pujada de les pensions que va pactar el Partit Popular amb el Partit Nacionalista Basc no tenia cap mena de previsió als pressupostos generals de l'Estat. És a dir, que els comptes heretats i executats per Sánchez no preveuen com pagar la pujada de les pensions que ja s'ha fet –els pensionistes ja han rebut els endarreriments proporcionals–. Ho ha confessat el secretari d'estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, aquest dimarts en la roda de premsa per valorar les dades d'atur. Granado ja anticipa un any encara més complicat que l'anterior per al sistema públic de pensions, que arrossega un dèficit històric de més de 18.000 milions d'euros i que ha de pagar aquest augment. I l'executiu, de moment, no ha detallat quines mesures emprendrà per pagar-lo.

El PSOE, que va abraçar la pujada de les pensions i que, fins i tot, s'ha compromès a apujar-les més de l'1,6% en funció de com avancin els preus, es justifica en part per l'herència rebuda. "Els gestors de la Seguretat Social hem rebut una herència una mica malmesa", ha dit Granado, que ha admès que la pujada de les pensions "no tenia cap tipus de previsió pressupostària". Granado ha intentat no parlar de manera explícita d'un augment del dèficit del sistema, però sí que ha fet referència a l'any de "tensions financeres" que patirà el sistema de la Seguretat Social precisament perquè el govern espanyol "té l'obligació de fer front a unes despeses sense consignació pressupostària".

"L'última pujada de les pensions decidida per l'executiu anterior no està pressupostada, això vol dir que estem fent una pujada de les pensions que no estava inclosa als pressupostos", ha dit Granado, que també ha recordat que l'augment de la base reguladora de les pensions de viudetat tampoc està previst als pressupostos.

Quin és el cost d'aquest augment? Segons el document que va enviar l'anterior executiu a Brussel·les, la factura d'apujar les pensions un 1,6% aquest any s'elevava a 1.500 milions i a 1.800 el següent si augmenten un 1,5%. Cal afegir-hi també el cost d'elevar les pensions mínimes de manera esglaonada fins a un 3% i també les de viudetat. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ho va xifrar en 2.700 milions d'euros fins al 2019.

Quines sortides té el govern espanyol?

L'actual ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, defensa que les pensions es pagaran a través d'impostos, però encara no s'ha detallat com. Quan l'anterior ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar aquestes mesures ja va canviar de discurs, perquè inicialment sempre havia afirmat que no hi havia diners per apujar les pensions. Finalment, però, Montoro va treure's de la màniga un impost a les tecnològiques que no està detallat ni tan sols en una proposició de llei i va assegurar que amb aquesta mesura i l'augment de la recaptació es podria afrontar l'augment de les pensions.

Però el govern del PSOE és conscient que ha d'incrementar la recaptació si vol fer front a aquestes despeses i, fins i tot, elevar-les, com s'ha compromès a fer. Per això, al principi va proposar inicialment la creació d'un impost finalista a la banca específic que servís per pagar les pensions. Però l'executiu ja ha fet marxa enrere i ara es limita a parlar només d'un impost a les transaccions financeres que no queda clar si servirà només per cobrir el dèficit de la Seguretat Social.

El PSOE també ha proposat retirar de les despeses de la Seguretat Social les tarifes planes dels autònoms i la bonificació a la contractació indefinida. També han posat damunt la taula l'opció d'eliminar el topall màxim de les cotitzacions. Però, davant la incertesa, la ministra Valerio fins i tot ha recuperat la idea de tornar a treure diners del Fons de Reserva (la guardiola de les pensions), que el PP va deixar a mínims i que s'havia substituït fins ara per un crèdit del Tresor a la Seguretat Social.