Els bancs adverteixen que la dació en pagament reduiria l'oferta creditícia

MadridEls bancs espanyols van obtenir el primer trimestre del 2011 uns beneficis de 3.714 milions d'euros, un 4,5% menys que el mateix període del 2010. El core capital o capital bàsic ha augmentat 90 punts bàsics l'últim any fins a situar-se en un 9,42%. L'excés sobre els recursos propis va arribar al 38%, o el que és el mateix, sumen un superhàbit de 53.304 milions d'euros. La ràtio de morositat del crèdit va augmentar en 23 punts bàsics fins a situar-se en un 4,45%. El secretari general de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), Pedro Pablo Villasante, ha explicat que "els resultats són positius, baixen en relació amb l'any passat però són bons comparats amb el context on ens movem".

Segons Villasante, la contracció del consum de les llars i la inversió de les empreses s'està traduint per la banca en una caiguda generalitzada de la demanda de crèdit i en un empitjorament de la qualitat de les seves carteres que encara produeix increments en la morositat, tot i que a a ritme menor, i precisa d'importants provisions. Els bancs preveuen que la demanda de crèdit seguirà caient els propers mesos. El directiu de l'AEB ha recordat que durant els quatre anys de crisi econòmica i financera els bancs espanyols no han deixat d'obtenir beneficis, i ha insistit en que ho han aconseguit pels seus propis mitjans i sense necessitat de rebre injeccions de capital públic com les caixes. Per fer-ho han apostat per captar dipòsits de clients i finançament dels mercats quan estan tranquils.

"El govern espanyol no ha d'escatimar mesures per rebaixar la prima de risc"

Pel que fa a l'economia espanyola, el secretari general de l'AEB ha assenyalat que està registrant un creixement més lent i menys vigorós que el d'altres països desenvolupats que "no és suficient per reduir la nostra elevadíssima taxa d'atur". Ha demanat que es segueixi perseverant en les reformes impulsades per el govern espanyol des del maig del 2010 per corregir el dèficit públic que s'han d'acompanyar per les reformes estructurals que permetin rebaixar la prima de risc i guanyar competitivitat per aprofitar la recuperació de l'economia mundial. Els bancs demanen que es compleixi l'objectiu del dèficit, i es mantinguin i s'aprofundeixi en les reformes. "És molt important que en aquests moments no escatimem mesures que ens permetin millorar la situació", ha dit. Pel que fa a la reestructuració, ha demanat "transparència" i "si és possible que es faci amb capital privat i si s'ha de fer amb capital públic que estigui el menys temps possible a les entitats".

Ha indicat que la crisi de Grècia afecta a Espanya com afecta als països més dèbils. Per això "el mercat comença a actuar en contra d'altres països que considera dèbils" i a més "la prima de risc" afectarà tant a Espanya com a tots els altres països europeus perquè "si el cost financer s'incrementa redueix les nostres capacitats de competir". Tot i això, considera que hi ha diversos països més afectats.

Pel que fa a l'entrada de capital privat al rescat de Grècia ha indicat que "no només es tracta del rescat dels altres països o els creditoris, és el compromís també dels grecs de fer tot el possible perquè aquesta ajuda sigui la definitiva". Per això considera que s'ha de fer un esforç "entre tots" i "Grècia també ha de fer el seu esforç" perquè "els creditors també són part del problema".

"Desconeixem que hi hagi una campanya contra la banca espanyola"

El dia després de la manifestació més important fins ara del moviment 15M ha indicat que "desconeixem una campanya contra la banca espanyola". Villalante ha criticat que "quan es parla de la banca es parla d'un concepte ampli general i injust" perquè el que ha provocat la crisi és "una activitat que duen a terme bancs d'inversió que van mobilitzar actius tòxics" mentre que "el sistema financer en el seu conjunt ha estat proper a finançar l'activitat creditícia. Una setmana després que el govern espanyol i els sindicats assenyalessin la banca per restar importància a la reforma dels convenis ha dit que "no hi ha un únic culpable, hi ha molts culpables, tots en tenim un percentatge, però quantificar-ho és un tema que tampoc es pot elaborar molt".

Pel que fa als moviments, entre els que també hi ha una part del 15M, que reclamen la dació en pagament, Villalante ha indicat que la possibilitat només és aplicable a alguns estats d'EUA. Ha exposat que en tot cas el sistema de la dació en pagament hauria de tenir-se en compte des d'un principi perquè ara els crèdits tenen "responsabilitat universal, que alguns consideren que afavoreix que la gent pugui tenir una casa".

Ha exposat que impulsar la dació en pagament "portaria a una disminució de l'oferta creditícia perquè els demandants de crèdit haurien de fer un esforç superior al principi, hi hauria menys capacitat d'accedir a les condicions perquè els operacions tindrien més risc i els bancs haurien de demandar més garantia sobre la operació". Ha conclòs que "el que ha permès que Espanya sigui un dels països amb més propietaris de l'habitatge es paralitzés, sobretot amb gent jove que no només posa la garantia de l'habitatge". Ha indicat que els bancs han de protegir els diners dels seus dipositaris, i si no ho fes faltaria al seu deure de retornar els diners.