Els esquitxats de Bankia

Barcelona“Ho hem aconseguit. Hem sortit i això és un punt de referència per a tot el sector bancari”. Així s’expressava Rodrigo Rato el dia 20 de juliol del 2011. L’entitat que ell presidia acabava de sortir a borsa i, tot i que no hi va haver brindis oficial, Rato va posar davant els fotògrafs amb gest triomfant. Segons va filtrar l’entitat, Rato va invertir aquell dia 250.000 euros en accions, una minúcia comparat amb els 3.300 milions que l’entitat va captar en un sol dia de 347.388 petits inversors.

L’operació es va fer a contratemps i entre indicis que, sota l’aparença d’èxit a la quarta entitat financera d’Espanya, s’estava produint un veritable naufragi. Aquella estrena a la borsa ha rebut un obús aquesta setmana amb el demolidor informe pericial de dos tècnics del Banc d’Espanya que han treballat des del febrer del 2013 al servei del jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu. La conclusió és clara: els comptes amb què Bankia va sortir als parquets no tenien res a veure amb la realitat.

Les conseqüències de tot plegat van ser dures: poc temps després les accions van perdre gairebé tot el seu valor, l’entitat va acabar intervinguda amb més de 23.000 milions d’euros de diners públics, hi entrava un nou equip de gestió i es reformulaven els comptes del 2010 admetent que els números reals estaven molt lluny de la situació idíl·lica que venia Rato. L’antic aspirant a succeir Aznar al capdavant del PP i exmàxim dirigent del Fons Monetari Internacional podria acabar a la presó pel que fonts financeres consideren un cas paradigmàtic d’estafa. Però l’escàndol no l’esquitxa només a ell.

El Banc d’Espanya

Un supervisor que no va saber o no va voler veure els errors

L’any 2011, en ple ensorrament del sistema financer espanyol, el Banc d’Espanya era el supervisor que va haver de fer front a la situació. Al capdavant hi havia Miguel Ángel Fernández Ordóñez, MAFO, antic secretari d’estat d’Economia tant amb Felipe González com amb José Luis Rodríguez Zapatero.

El mateix Rato s’ha defensat apuntant que la fusió de caixes que van donar lloc a BFA Bankia -on va començar el ball de xifres- estava controlada pel Banc d’Espanya. Al marge d’això, el Banc d’Espanya mai va sospitar d’una entitat que amb la sortida de Rato va canviar, en només tres setmanes, els presumptes beneficis del 2010 (de 309 milions) per unes pèrdues multimilionàries de 2.979 milions. Diversos actors ja han demanat la imputació de MAFO, que va dimitir el 2012.

La CNMV

El supervisor de la borsa tampoc no va veure l’engany

Si el Banc d’Espanya no va saber veure els enganys en els llibres durant la fusió de caixes, la Comissió Nacional del Mercat de Valors no es va immutar durant la sortida a borsa que va afectar centenars de milers de petits inversors. Van donar per bo un fullet farcit d’incorreccions i en poques setmanes el seu error va ser evident: l’acció va caure en picat, els accionistes van perdre la majoria del seu valor i, poc després, els títols havien perdut un 99,7% del seu valor. L’organisme estava presidit per Julio Segura, també assenyalat pel cas de les preferents, de qui s’ha denunciat que era procliu a defensar més els posicionaments del Banc d’Espanya (d’on va ser conseller gran part de la seva carrera) que els dels accionistes. Ja s’ha reclamat la seva imputació en el cas.

Deloitte

L’auditor repeteix un Enron a escala espanyola

Deloitte va validar el que els pèrits del Banc d’Espanya titllen d’engany. L’informe assenyala que l’auditora “hauria d’haver detectat” una desena d’errors i que la informació “no s’adequava a les normes”. Al setembre va ser multada pel Banc d’Espanya amb 12 milions i ara podria ser imputada, juntament amb el soci que va validar els números, Francisco Celma. Es dóna la circumstància que Deloitte és la companyia que va absorbir Arthur Andersen després que aquesta última es veiés esquitxada en el cas Enron, el gegant energètic nord-americà, del qual va validar els comptes falsos.

El bipartidisme

PSOE i PP apareixen a la foto del fracàs de Bankia

El PP va tenir Caja Madrid com a entitat de capçalera i va aconseguir que estigués dirigida per persones pròximes: Blesa, amic íntim d’Aznar i origen dels mals de l’entitat (ara investigat), i Rato, que va ser vicepresident del govern del PP. El PSOE, però, no surt millor a la foto: el Banc d’Espanya i la CNMV, que no van evitar l’escàndol de les preferents ni tampoc el de la sortida a borsa, estaven dirigits per gestors designats pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, esclau durant tota la crisi de la frase que va dir sobre el sistema financer espanyol, del qual va dir que era “el més sòlid del món”.

El sector financer

La marca Espanya va fer pinya abans de fugir d’estudi

Els pèrits afirmen que els 280 inversors institucionals que van comprar títols de Bankia ho van fer per arrossegar els minoritaris i evitar que la marca Espanya quedés afectada per un fracàs borsari en la quarta entitat bancària del país. Entre Santander, CaixaBank, Barclays, Popular i el Sabadell van comprar 446 milions d’euros. L’informe diu que les “vendes immediates després de la sortida a borsa posen en dubte l’interès real d’alguns inversors”.