FINANCES

El nou pla estratègic talla en sec el fort ascens a la borsa del Sabadell

L’acció duia dos anys disparada a l’Íbex-35 i ara cau amb la resta del sector

“No és un pla passiu, és molt agressiu, però en realitat ho pot ser més. Les hipòtesis de rendibilitat passen del 6% a més del 10%, gairebé el doble”. Així responia Josep Oliu el 22 de febrer al vespre en un sopar al luxós hotel Landmark, al cor de la capital financera d’Europa. La pregunta que li adreçava un periodista qüestionava que el pla de negoci per als tres pròxims anys, que seria presentat l’endemà als inversors, fos prou ambiciós. I tot i la convicció amb què va respondre Oliu, el cert és que l’acció del Sabadell va caure l’endemà i ha seguit en una línia abúlica des d’aleshores.

El contrast és sorprenent: el banc català (des de l’octubre amb seu a Alacant) va acabar el 2017 amb un creixement superior al 27%, i va ser el primer banc espanyol en evolució borsària. El conjunt dels altres grans (el Santander, el BBVA, CaixaBank i Bankia) va créixer en aquest període la meitat, per sobre del 14%.

I aquest any la dinàmica es mantenia: fins al dia 22 de febrer el Sabadell era, amb diferència, la primera entitat financera a la borsa i acumulava un creixement de més del 9%. La mitjana dels grans bancs espanyols, per contra, creixia just per sobre de l’1%. És a dir, el Sabadell creixia més de sis vegades per sobre que els seus competidors.

Qüestió d’expectatives

“El banc va ser conservador”, exposa una font del sector, en valorar l’impacte que va tenir en els mercats la presentació del pla de negoci del Sabadell. “Possiblement esperaven una cosa més agressiva”, afegeixen. A la borsa, és sabut, les expectatives de les empreses compten més que la seva realitat.

Fonts de l’entitat expliquen que si bé és cert que la caiguda immediatament posterior a la presentació del pla estratègic sí que es pot explicar per aquests plans, des d’aleshores hi han tingut influència factors externs, com ara “les polítiques de Trump o les projeccions per al conjunt del sector financer”. I el cert és que malgrat la mala ratxa de l’últim mes i mig, el Sabadell es manté com a millor banc d’Espanya en evolució borsària des de l’1 de gener: ha pujat un 0,3% i és l’única entitat -Bankinter al marge- que està en positiu. CaixaBank, en efecte, ha perdut un 0,4%, el Santander un 2,3%, Bankia (que també acaba de presentar el seu pla estratègic) un 8,7% i tanca el grup el BBVA, que arrossega un mal any amb una caiguda acumulada que s’acosta al 10%.

Però és poc consol per a un banc que s’havia acostumat a aparèixer entre els millors valors de l’Íbex durant un any i mig. El pla estratègic que no va agradar als mercats volia situar la rendibilitat del banc per sobre del 10% i passar a guanyar “força més de 1.000 milions”, en paraules d’Oliu -l’any passat van ser 800-, i a més preveia beneficiar-se de la pujada de tipus que augura per al 2019, de la digestió immobiliària, de la millora de resultats del TSB -la seva filial britànica- i d’un creixement orgànic, sense operacions.

Al marge de la falta d’agressivitat, els inversors retreuen al Sabadell un punt molt concret, segons ha sabut l’ARA: una excessiva lentitud a l’hora de desfer-se dels actius tòxics, els temuts non performing loans (préstecs no productius), dels quals tota la banca espanyola es va carregar en els anys anteriors a l’esclat de la crisi. En els resultats globals del 2017, el Sabadell va admetre que els actius tòxics seguien per sobre dels 15.000 milions d’euros, tot i que durant l’any se n’havia desfet per valor de 3.400 milions.

Una preocupació real

El preu de l’acció ha sigut en els últims anys, els de la crisi, una font constant de maldecaps per als bancs i també per al Sabadell. D’una banda, perquè la majoria dels seus grans inversors (entre els quals hi ha fortunes catalanes com els Lara, els Folch-Rusiñol i Isak Andic) hi han perdut, però de l’altra sobretot perquè el baix preu de l’acció va situar bancs com el Sabadell a preu d’opa.

Aquesta possibilitat, que mai no s’ha concretat, es considerava especialment greu amb l’acció del Sabadell rondant l’euro per títol. Actualment, a 1,66 euros, el banc té un valor a la borsa d’uns 9.200 milions, clarament inferior al seu valor en llibres. Al sector es considera que si l’acció remunta fins als 2,3 euros, el Sabadell estarà fora del risc d’opa.

Un últim efecte del final de la bona ratxa del Sabadell a la borsa el sentiran Oliu i el seu primer executiu, Jaume Guardiola, a les seves remuneracions: tots dos es van embutxacar una prima important el 2017 per haver aconseguit que l’acció pugés un 25%. Sembla clar, sigui com sigui, que Josep Oliu no canviarà de moment el costum que l’ha acompanyat durant anys: arrencar el dia consultant al mòbil quin és el preu de l’acció del Sabadell.