El rumb europeu d'Angela Merkel divideix en dos Alemanya
La política europea d'Angela Merkel segmenta com mai Alemanya. Prestigiosos economistes s'han revoltat i la cancellera rep crítiques des de l'esquerra i la dreta, però es manté popular en les enquestes.
BERLÍNUn impressionant nombre de professors economistes de parla alemanya (172) adverteix del mal camí que porta el rescat de l'euro i ha posat públicament en dubte la política europea de la cancellera, Angela Merkel. Mitjançant una carta adreçada a tots els "estimats conciutadans alemanys", i amb un to alarmista, els erudits argumenten, ras i curt, que les decisions de l'última cimera europea signifiquen una altra mancomunització de les responsabilitats i que són un llast per als països més disciplinats, sobretot Alemanya.
La carta oberta, que s'oposa a la unió bancària europea i, de retruc, a la concessió d'ajudes directes als bancs espanyols, argumenta que "no se salvarà l'euro, sinó els creditors dels bancs". "No és acceptable que els contribuents, els jubilats i els estalviadors dels fins ara països més sòlids d'Europa responguin dels deutes i de les enormes pèrdues ocasionades per les bombolles inflacionistes dels països del sud", subscriu aquest grup d'economistes encapçalat pel president de l'institut alemany d'estudis econòmics (IFO), Hans-Werner Sinn.
"Els polítics pensen que podran limitar les enormes sumes destinades a pagar aquests deutes i el seu mal ús a través del futur Organisme de Supervisió Bancària Europeu. Però no ho aconseguiran mentre els països deutors disposin d'una majoria estructural a l'eurozona", avisen els professors crítics, mentre recorden que els deutes bancaris tripliquen els dels estats de la zona euro i es pregunten per què no es deixen caure alguns bancs. "Els bancs que estan clínicament morts s'han de donar per morts", resumeix un altre dels líders de la revolta acadèmica, Walter Krämer, alhora que carrega contra Merkel per aprovar més ajuts a la banca.
Inversions de risc d'Espanya
En un discurs amb tocs populistes, els 172 professors d'economia denuncien que Alemanya ha de patir no només per salvar l´euro, sinó "perquè Wall Street i la City de Londres no hagin de fer-se càrrec de les seves inversions de risc a Espanya".
La cancellera, però, continua inalterable amb la seva agenda i abans-d'ahir es va reunir en secret amb els seus socis de govern per abordar els ajuts a Espanya i Xipre. A més, un altre grup d'una quinzena d'economistes ha reaccionat donant-li suport públic. El membre del consell assessor de savis del govern alemany, Peter Bofinger, ha qualificat el moviment de protesta dels seus col·legues de "profunda economia de tertúlia". El posicionament és que els bancs no són una empresa normal, sinó part decisiva en el desenvolupament de l'economia. Dels bancs en penja el destí de quantitats d'empreses i assalariats; així s'explica per què Merkel també rep el suport de representants (no tots) de la indústria i dels sindicats.
Els economistes no s'havien barallat mai tant com ara. "Les crítiques a la unió bancària són irresponsables i indignants", va replicar el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, mentre Merkel demanava als crítics "llegir amb deteniment els acords" i acceptar que les resolucions de Brussel·les no canvien "res" per a Alemanya.
Són dies, però, en què es respira tal discòrdia que "la moneda de la integració amenaça de convertir-se en la moneda de les esquerdes", reflexionava ahir el Süddeutsche Zeitung. Divisions, però, n'hi ha a tot arreu: entre economies del nord i la perifèria, a les cimeres europees, i entre països, on creixen ressentiments. A Alemanya l'abisme que separa els que estan disposats a continuar pagant per l'existència de l'euro i els que diuen que ja n'hi ha prou és evident. "És l'hora que els economistes alemanys es defineixin a favor o en contra de l'euro, i qui hi estigui a favor ha d'acceptar també la responsabilitat conjunta", destaca Bofinger en vista d'un panorama d'escepticisme arrelat en la societat.
Els alemanys han perdut la paciència: segons una enquesta publicada per Der Spiegel , el 54% dels ciutadans no veuen cap sentit a salvar la moneda conjunta amb més milers de milions d'ajuts.
Cedir al "xantatge"
Un sondeig de la televisió pública ARD , d'altra banda, destaca que Merkel gaudeix del nivell més alt de popularitat (66%) des del 2009. I això que està enmig d'una bomba mediàtica: la premsa li retreu haver cedit "al xantatge" d'Itàlia i Espanya, i va perdent suport a les pròpies files, on els aliats bavaresos amenacen de trencar la coalició de govern. La carta oberta de desenes d'economistes rep el vistiplau tant de liberals que exigeixen més democràcia com d'anticapitalistes de pura esquerra. La crisi posa cap per avall les velles ideologies polítiques com si arribés l'hora de solucions pragmàtiques. El debat és tan popular com inabastable.
