Un exdirectiu del Banc d'Espanya aporta un correu que compromet Fernández Ordóñez

Casaus va informar el 2010 el llavors governador de la greu situació de solvència de les set caixes

Un dels responsables del disseny de les fusions fredes de les caixes, l'exdirector del departament de caixes d'estalvis del Banc d'Espanya, Pedro González, va aportar dilluns un correu –una pràctica que ja es podria definir com a correus de destrucció massiva (CDM)– i un document en què es detalla que el llavors governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, 'Mafo', tenia coneixement el 5 de juliol del 2010 de la dramàtica crisi de solvència i liquiditat de les set caixes que formarien el sistema institucional de protecció (SIP), primer Banco Financiero y de Ahorros (BFA) i després Bankia.

González va fer una altra revelació –el judici és una caixa de Pandora– a la tarda, en resposta a la fiscal Carmen Launa. El 29 de febrer del 2012, donant ja per liquidat el BFA per inviable, el governador del Banc d'Espanya va convidar Rodrigo Rato i el seu equip al seu despatx de la plaça Cibeles. Mafo els va rebre juntament amb el subgovernador, Javier Aríztegui, i el director general de supervisió, Jerónimo Martínez Tello.

En aquella reunió, segons va explicar González, el president Rato va admetre que el BFA era inviable i que, per a Bankia, volia intentar una nova integració tirant del càrrec de les pèrdues a reserves amb Caixa Catalunya o amb Nova Caixa Galicia. Un nou SIP o fusió freda.

Mafo, Aríztegui i Martínez Tello, segons González, van dir: "Escolta, això és una fugida cap endavant. No té ni cap ni peus".

I què van proposar? Segons els relat de l'antic director de caixes d'estalvis, la cúpula del Banc d'Espanya va assenyalar a Rato i al seu equip –Francisco Verdú, Miguel Crespo i Ildefonso Sánchez Barcoj– que era necessari comptar amb "palanques viables per assegurar la creació de resultats recurrents". I la proposta concreta: "Fer una integració amb un dels grans bancs: Santander, BBVA o La Caixa".

González va aportar, segons s'ha assenyalat, un correu de l'inspector de capçalera de Caja Madrid, José Antonio Casaus, del 5 de juliol del 2010. Mafo havia trucat a Casaus perquè aquest pugés al seu despatx aquell dia per informar-se de primera mà sobre la situació de les set caixes. La reunió es va desenvolupar entre les 11.40 i les 12.10. Casaus el va informar del seu punt de vista.

Segons el document aportat per González, Casaus va assenyalar al governador: "El diagnòstic d'aquestes set caixes és que es troben amb greus problemes de solvència, de liquiditat i de rendibilitat". En la nota es fa constar que, en néixer, ja hi havia deterioraments per 11.000 milions d'euros al grup, un fet que Mafo –que ha presumit de tenir coneixement dels correus de Casaus del 2011 i del 2012– ja sabia.

Problema: sis dies abans, el 29 de juny del 2010, Pedro González i Francisco Monzón, a ctual director general adjunt de Supervisió, van firmar l'informe que va consagrar les set caixes com a "fonamentalment sòlides", condició que la Comissió Europea havia posat al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per injectar ajudes públiques de 4.465 milions d'euros el desembre del 2010.

Més continguts de