El miracle exportador: vendre a fora salva Ausa deu anys després de la gran crisi

L’empresa familiar de maquinària passa de vendre el 80% a Espanya a només un 25%

Fa més de mig segle del naixement d'Ausa, una empresa familiar amb origen a Manresa dedicada inicialment a la fabricació de cotxes. No era res extraordinari: en aquella època van néixer un centenar de fabricants de cotxes a Espanya. El que ja és més meritori és que d'aquell centenar avui només sobrevisqui Ausa. I això que l’última crisi va estar a punt de carregar-se-la.

Per aguantar viva tot aquest temps, la companyia va haver de fer dues coses determinats. La primera, deixar de fer cotxes i passar-se a la fabricació de dumpers (vehicles sovint utilitzats en la construcció per transportar materials). Això li va proporcionar una edat daurada, la de la bombolla immobiliària. El 2008 Ausa va assolir una facturació de 150 milions, el 80% dels quals generats a Espanya. Però va estar a punt de morir d'èxit: dos anys després, de cada quatre euros que facturava la companyia, tres s’havien esfumat. Amb unes vendes de 40 milions, "no desaparèixer va tenir un gran mèrit", rememora Ramon Carbonell, conseller delegat de la companyia.

La segona actuació decisiva de la companyia va ser aguantar aquesta espectacular sotragada. La sortida del pou va ser lenta, però el 2016 van aconseguir sortir de pèrdues i les vendes han anat creixent gradualment. Aquest any preveuen facturar 86 milions, un 10% més, però la gran diferència és que Espanya ja no és el seu principal mercat. Si durant la suposada època daurada el 80% dels seus ingressos venien del mercat interior, avui dia Espanya representa tan sols una quarta part. La resta la venen majoritàriament a la UE, tot i que han començat a posar un peu als Estats Units i esperen aprofundir en aquest país en un futur proper. Els plans de creixement, de fet, passen per expandir-se "cap a mercats amb rendes per càpita elevades". El motiu? "Hi ha països on tenir 20 persones és més barat que comprar una de les nostres màquines", diu Carbonell. Per fer-ho, la companyia també vol impulsar les vendes de màquines més evolucionades, per exemple amb manipuladors telescòpics.

Una de les claus per sortir del forat va ser l'entrada de la família murciana Gracia al capital de la companyia, fins aleshores controlada únicament per les famílies manresanes Perramon, Tachó i Vila. Avui dia els Perramon segueixen sent els principals accionistes de la companyia, amb un 51% del capital. Els segons són els Gracia, amb un 33%. La resta està en mans dels Tachó i dels Vila.

El president de la companyia és Manuel Perramon, però la gestió està en mans de Ramon Carbonell, un conseller delegat extern que durant anys va ser vicepresident de Copcisa, empresa propietat de la seva família.