Les exportacions catalanes redueixen la seva dependència de la resta d’Espanya

BarcelonaEspanya és el principal soci comercial de Catalunya, però la dependència cap a aquest mercat s’ha anat reduint a un ritme constant en els últims anys. El 2010 es va produir el famós sorpasso, quan les exportacions de Catalunya a la resta del món van superar per primer cop les que anaven destinades a la resta d’Espanya. Va ser un moment decisiu, però no puntual. Des de llavors, la dependència del mercat espanyol s’ha seguit reduint, com desvela un informe que la patronal Pimec acaba d’elaborar.

La destinació de les exportacions catalanes s’ha invertit completament entre el 2000 i el 2013. En aquell moment, el 57% de les vendes es quedaven a l’Estat, mentre que la resta es repartia per tot el món. En canvi, l’any passat la proporció va ser exactament a la inversa: Espanya va rebre el 43% de les exportacions, mentre que el 57% restant es va destinar a la resta de països (vegeu el gràfic).

Diversos factors expliquen aquest canvi de tendència, que s’ha accelerat des de l’inici de la crisi. El primer és la crisi espanyola, que ha provocat un important descens de les vendes. “La caiguda de la demanda del mercat espanyol ha estat molt important”, explica Modest Guinjoan, l’economista que ha liderat la redacció de l’estudi.

De totes maneres, aquesta no pot ser l’única explicació perquè el canvi de tendència es va iniciar anys abans que comencés la crisi. “El procés de substitució del mercat espanyol es va produir fins i tot durant la forta etapa expansiva espanyola (fins al 2007), en una època de gran demanda interior”, diu l’informe.

Les dades mostren que la davallada de les vendes a Espanya ha coincidit amb un moment en què les vendes a la resta del món s’han disparat. “La proactivitat de les empreses catalanes per sortir a l’exterior s’ha notat”, afegeix Guinjoan. Aquest economista assenyala especialment l’esforç de penetració en els mercats emergents, que ja reben l’11% del total després que gairebé hagin duplicat la seva importància des del 2000. Sembla evident que la crisi europea ha obligat a explorar nous mercats que vulguin comprar els productes catalans.

Amb tot, Espanya segueix sent clarament el primer mercat de Catalunya. L’any passat les empreses d’aquí van vendre a l’Estat productes valorats en 44.000 milions d’euros. Aquesta xifra quadruplica el que s’exporta a França, el segon principal mercat (on es van vendre productes per gairebé 10.000 milions).

La intensa activitat del sector exterior situa Catalunya entre les economies més obertes d’Europa. La suma de les exportacions i les importacions catalanes equivalen a un 104% del PIB, exactament al nivell de Dinamarca. Amb tot, la balança comercial catalana encara és negativa: és a dir, se segueixen important més productes dels que s’exporten.

Reptes pendents

Diverses dades mostren que Catalunya encara té molt recorregut per créixer en exportacions. A més de tenir una balança comercial negativa, les empreses catalanes encara tenen una forta dependència dels seus principals mercats. Els deu grans països clients de les empreses catalanes (excloent Espanya) acaparen el 62% de les exportacions. Tot i així, la xifra és sensiblement més baixa que el 72% que suposaven els mateixos mercats el 2000.

Un altre dels reptes és augmentar el nombre d’empreses que exporten. Segons l’estudi, “només el 24% de les pimes ho fan, en contrast amb el 84% de les empreses grans”. A més, moltes de les empreses que exporten ho fan amb “volums minúsculs”. Concretament, l’any passat gairebé la meitat de les empreses exportadores van vendre a fora menys de 5.000 euros cada una. Això comporta que el gruix de les exportacions recaigui en unes poques empreses. Tal com mostra l’estudi, el 85% de les exportacions les fan només el 3% de les empreses catalanes amb presència a l’exterior.

Un altre repte té a veure amb la creixent atonia dels emergents, que han estat un dinamitzador clau de les exportacions en els últims anys. Països com la Xina i el Brasil ja no creixen amb la mateixa força, i això ha provocat que el 2013 les exportacions creixessin amb menys força que en els exercicis anteriors.

L’estudi de Pimec finalment lamenta que el sector exterior no rebi prou suport públic. Tot i que la Generalitat va fer un esforç important el 2012 i el 2013 (invertint més de 40 milions d’euros), per al 2014 el pressupost s’ha retallat fins als 15 milions. Una situació semblant s’ha vist al pressupost de l’Estat, que ha retallat les ajudes a la internacionalització des dels prop de 700 euros del 2008 als 450 milions aquest any.

L’estancament del 2013: tendència o fet puntual?

Catalunya ha estat, i segueix sent, la comunitat més exportadora de tot l’Estat, a gran distància de la resta: l’any passat va generar un 24,9% de les exportacions espanyoles. Conjuntament, Madrid i Andalusia, segona i tercera del rànquing, van acaparar el 24,1% de les vendes. Tot i aquest tradicional dinamisme català, l’any passat les vendes a l’estranger es van estancar i només van créixer un 0,1%. La incògnita és si aquests primers símptomes d’esgotament -que han arribat després d’anys de grans creixements- es mantindran durant el 2014. “És difícil anticipar què passarà”, admet Modest Guinjoan. Aquest economista creu que tot dependrà de l’esforç de les empreses, però afirma que les companyies “tenen l’exportació entre cella i cella”. “S’ha convertit en una necessitat estructural per a elles, en bona part per la globalització de l’economia”.