La factura de tres anys sota rescat de l’Estat: 2.000 milions pagats en interessos
BarcelonaA finals del juliol del 2012 la portada de l’ARA donava una de les exclusives de l’any: la Generalitat de Catalunya demanaria el rescat a l’Estat davant la incapacitat de fer front als pagaments que estaven a punt d’arribar. Unes setmanes després, el 28 d’agost, el govern català va oficialitzar la petició. Ahir es va complir el tercer aniversari. Des de llavors, l’Estat ha evitat que la Generalitat no faci fallida, cert, però des del Govern sempre s’ha defensat que amb un sistema de finançament just no s’hauria arribat a aquesta situació. Sigui com sigui, el rescat no ha sigut de franc. En aquests tres anys, el govern català ha pagat 2.000 milions d’euros en interessos.
El rescat, realitzat a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA), ha estat sovint utilitzat pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, com a exemple del tracte favorable que brinda l’Estat a les comunitats. Però el FLA també és un poderós instrument que permet a Hisenda tenir les comunitats sota control. En comptes de millorar el sistema de finançament l’any 2014 -com en teoria s’hauria d’haver fet- i permetre que les comunitats recuperessin l’autonomia financera que havien perdut, el govern central va preferir no tocar el sistema i, en canvi, mantenir el FLA.
En concret, entre el 2012 i el 2014 la Generalitat va rebre 25.400 milions d’euros del FLA i, durant aquest mateix temps, va pagar 1.501 milions d’euros en interessos. Aquest 2015, tot i que en teoria l’Estat va anunciar que aplicaria un tipus al 0% sobre els interessos del 2015, la Generalitat haurà de seguir pagant interessos sobre els diners rebuts el 2014. És per això que aquest exercici es pagaran uns 500 milions d’euros al FLA, segons els càlculs del Govern. En total, la factura són els esmentats 2.000 milions en interessos pagats a l’Estat.
Amb tota probabilitat, aquesta xifra hauria sigut més elevada si la Generalitat s’hagués intentat finançar directament als mercats. Els bancs i inversors, en veure com està de buida la caixa de la Generalitat, no es refien de la seva capacitat per tornar-los els diners i li exigeixen uns interessos molt més elevats que a l’Estat. Però amb un finançament diferent la situació podria canviar radicalment.
El sistema de finançament és la clau. Els mercats demanen menys interessos a les administracions que no tenen problemes de diners. ¿I com es calibra la capacitat financera d’una administració? Principalment, pels ingressos que té. És el que més tenen en compte les agències de qualificació, que són les que ho avaluen. Posteriorment, els bancs i els inversors miren la nota de les agències de qualificació abans de prestar diners a una administració. No és casualitat que aquestes agències donin més bona nota al País Basc que al mateix Regne d’Espanya tot i que el primer és una simple comunitat autònoma (amb concert econòmic, això sí) i el segon un estat sobirà. El cas de Catalunya és diferent: la Generalitat té un “infrafinançament estructural”, segons ha reconegut l’Autoritat Fiscal Independent, i això provoca que les agències li donin més mala nota que a Espanya. De fet, el deute català està actualment ubicat en la categoria de porqueria.
Un 50% del deute ja és del FLA
De totes maneres, la decisió d’estar al FLA té conseqüències polítiques que fa tres anys semblaven difícils de preveure. A mesura que han passat els anys i el FLA s’ha anat fent càrrec dels venciments de deute de la Generalitat, l’Estat s’ha convertit en el principal creditor de la Generalitat. Actualment, dels 64.800 milions de deute que té el govern català, el 50,3% és en mans de l’Estat. Això equival a 32.700 milions, quan fa tres anys el deute de la Generalitat amb l’Estat era de només 2.020 milions.
Si la progressió es manté, algun dia l’Estat acabaria sent l’únic creditor de la Generalitat. Des del govern català es creu que aquesta situació seria altament beneficiosa si, algun dia, s’entrés en conflicte amb l’Estat, ja que aportaria força negociadora. Però aquesta és una altra història.
