La fallida d’Abengoa, més a prop i més perillosa
La liquidació suposaria grans pèrdues per als creditors, però per continuar calen encara més diners
MadridEls creditors d’Abengoa han de fer front a un delicat dilema. Tenen a les seves mans el futur de l’empresa d’energies renovables sevillana en preconcurs. Una de les possibilitats que tenen seria deixar caure el gegant, en la que seria la fallida més gran de la història a Espanya. El nomenament d’una administració concursal i la liquidació dels actius de l’empresa els permetria recuperar una part de les inversions fetes. D’altra banda, tenen la possibilitat d’apostar per la continuïtat de la companyia, donant-li aire financer amb una quitança parcial del deute i imposant nous compromisos als seus gestors. Però les dues decisions provoquen greus danys col·laterals.
Si aposten per la continuïtat de l’empresa hi hauran de comprometre més diners, perquè en la situació actual és incapaç de generar prou flux de caixa per pagar les despeses operatives. Per això té la caixa buida: ara mateix no pot ni pagar els proveïdors i els deu més de 5.000 milions. Fonts del mercat xifren aquestes necessitats de capital addicionals en 1.500 milions, aproximadament el que buscava Gestamp dels bancs per entrar a l’empresa, però li van dir que no. És a dir, caldria arriscar més diners en una empresa de dubtosa viabilitat i donar per perduda una part dels que ja hi han posat.
La segona opció, que passa per deixar caure l’empresa, també té contraindicacions. Fonts del mercat expliquen que un dels problemes que afronta Abengoa és el seu baix cost de liquidació. Els actius que té la companyia, una enginyeria que ha tirat endavant projectes a còpia d’endeutar-se, són bàsicament persones i els seus coneixements, perquè els projectes que hi ha en marxa estan molt palanquejats i donen poca liquiditat (per això cal diner fresc per fer nous projectes). Això vol dir que si decideixen tirar la tovallola, tenen molts números d’acabar perdent-hi molts diners, perquè en trauran pocs de la venda.
Els bancs, amb 9.000 milions de deute a les seves mans -repartida amb els bonistes-, ja van dir a Gestamp que no volien posar més diners sobre la taula per no fer la pilota més gran. Els bonistes -fons d’inversió que han comprat deute de l’empresa en diferents emissions- també estan preparant la seva sortida i han contractat un liquidador, segons va publicar ahir Expansión. Però encara no hi ha res decidit. Els gestors de la companyia tenen quatre mesos per trobar els diners i assegurar la viabilitat de l’empresa. Caldrà que aquests creditors cedeixin, però ara per ara no sembla que tinguin un pla B.
Els mercats han tirat la tovallola, amb una caiguda del 80% del preu de l’acció en dos dies -tot i que ahir, fora de l’Íbex, d’on va ser expulsada, es va frenar la sagnia-. L’agència de ràting Standard & Poor’s va apostar per la continuïtat de l’empresa, preveient quitaments de deute, i provisions als bancs per valor d’un 25%. De moment, la companyia ja ha començat a moure fitxa i va anunciar una important reorganització interna. El conseller delegat, Santiago Seage, va ser destituït del càrrec i passarà a ocupar la direcció d’Abengoa YieldCo, la filial dels EUA, mentre que el president, José Domínguez Abascal, assumirà tota la responsabilitat executiva.
Santander, CaixaBank i l’Estat
El 38% del deute d’Abengoa està en mans de bancs espanyols, segons S&P. El més exposat és el Santander, amb més de 1.500 milions, segons va avançar Expansión. El segueixen Bankia, amb 580 milions, i CaixaBank, amb 570. A més de la participació de Bankia, l’estat espanyol té una exposició addicional de 415 milions d’euros, a través de l’ICO, Cofides i CESCE, segons va explicar ahi el ministre d’Economia, Luis de Guindos.
