ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA

Les dues cares de la moneda del teletreball

Fem balanç de les virtuts i els defectes d'un model de feina que ha arribat per quedar-se

El confinament posa sobre la taula les virtuts i els defectes d’un model de feina que, segons els experts, ha arribat per quedar-se: fa que siguem més productius, però també que visquem més estressats.

A favor 

Empodera el treballador

El teletreball està dissenyat com una forma de donar poder als treballadors, explica Aline Masuda, professora d’Eada i experta en psicologia de les empreses. Un sistema de treball així incrementa l’autonomia i llibertat dels empleats amb l’objectiu que s’organitzin les tasques de la manera que més els convingui, fet que afavoreix molt la conciliació. Per això és contraproduent entendre que el teletreball és el que s’ha estat fent aquests dies, avisa l’experta: el fet d’haver de treballar amb fills o gent depenent a prop no ajuda, però en un escenari normal teletreballar facilita que s’equilibrin les tasques a casa o la criança amb la feina.

Fa el món laboral més inclusiu

Molt relacionat amb la conciliació i amb les possibilitats de combinar la feina amb les necessitats personals, el teletreball amplia les opcions laborals de persones amb patologies, malalties o discapacitats. “S’ha vist que moltes feines es poden fer des de casa”, indica José Ramon Ubieto, professor col·laborador dels estudis de psicologia i ciències de l’educació a la UOC. És molt avantatjós per a persones amb particularitats diverses poder treballar des d’entorns adaptats o bé amb marge per dur a terme cures o fer descansos còmodes.

Incrementa la productivitat

Eliminar els trasllats de casa a la feina (sobretot quan hi ha distàncies d’hores entre un lloc i un altre) allarga el temps de descans i elimina el temps perdut. Es guanyen hores de feina i més temps per fer-la millor. I, en conjunt, quan un treballador està content es compromet més amb l’empresa. A més, el fet d’estar sol millora la concentració i incrementa la productivitat del temps dedicat a la feina.

Redueix la contaminació

L’estalvi dels trasllats repercuteix directament en els nivells de contaminació. Com menys necessitat de mobilitat, menys cotxes a les carreteres i un transport públic notablement més descongestionat. “Es notarà amb els treballadors de grans organitzacions, es deixaran de fer molts trasllats en cotxe, bus o metro”, especifica Ubieto.

Permet estalviar costos

Els dos experts coincideixen que pot ser una estratègia de supervivència davant la crisi. “Molts negocis poden utilitzar el teletreball per estalviar-se el cost d’una oficina -explica Aline Masuda-. De fet, IBM ho va fer: necessitava retallar i en lloc d’estalviar en persones ho va fer en despatxos”. Segons ella, no és l’opció més encertada perquè el teletreball hauria de ser opcional, però José Ramon Ubieto ja sap d’un cas que ho farà així: “Deixarà els despatxos perquè no els pot pagar i així no acomiadarà cap treballador, però molt probablement quan es recuperi es quedarà així: veurà que redueix costos”.

En contra

Amplia la jornada laboral

“El teletreball exagerat limita”, sentencia Aline Masuda. La clau, segons el seu punt de vista, és que sigui voluntari, que es faci tot just un parell de cops per setmana i amb pautes pactades relacionades sobretot amb horaris establerts. Fer videotrucades constantment reprodueix les dinàmiques de necessitat de control del cap sobre el treballador i si no hi ha uns horaris clars és molt fàcil trobar-se responent correus i missatges una estona després d’haver acabat teòricament la jornada laboral.

Incrementa l’estrès de l’empleat

El psicòleg José Ramon Ubieto afegeix a la llista dels desavantatges que el teletreball fa créixer el nombre d’empleats afectats per la síndrome del treballador cremat. “Hi ha una fatiga molt paradoxal: treballant a casa la gent no hauria d’anar atrafegada i en canvi acaba el dia esgotada”, indica. Això té a veure amb el fet de perdre el llenguatge no verbal dins la comunicació amb els companys, que les pantalles estan directament associades amb la repetició, que és avorrida i esgotadora i que no hi ha diferenciació entre la casa i l’exterior. Que el treball interfereixi massa en la vida personal, en definitiva, condueix directament a l’estrès.

Dificulta el creixement dins l’empresa

El risc del teletreball és perdre cohesió dins l’equip, però també perdre oportunitats de promoció a nivell personal. Treballar des de casa implica perdre visibilitat dins l’empresa i, tal com explica Masuda, que un cap no pensi en el treballador quan hi ha la possibilitat de fer ascensos.

Augmenta l’obesitat

El fet de treballar mitjançant vies telemàtiques també té incidència en la salut i en els hàbits de les persones. Segons Ubieto, hi ha estudis que demostren que fa incrementar l’obesitat, per exemple. “Està demostrat que si estem a casa mengem més”, assenyala. Això, sumat a l’escàs moviment físic, pot alterar molt el cos i la salut en general.

Converteix la presencialitat en un luxe

“El problema de creure’ns que [implantar el teletreball] és per estalviar, és convertir la presencialitat en un luxe”, manifesta Ubieto. El psicòleg es refereix, sobretot, a aquelles feines que van molt lligades a l’atenció a les persones. Utilitza l’exemple d’una empresa nord-americana que fa atenció telemàtica de gent gran per telèfon, tant quan toca el recordatori que és l’hora de prendre la pastilla com si és amb l’objectiu de tenir una conversa que l’entretingui. “A mi no em preocupa el treball que es pot fer des de casa ni què hi guanyen les empreses amb el teletreball, el que em preocupa és que hi hagi polítiques públiques que aprofitin aquesta oportunitat per reduir costos en sanitat, educació i atenció social”, conclou José Ramón Ubieto.