AGRICULTURA

Milions d’euros en fons agrícoles de la UE per a oligarques euroescèptics

El New York Times denuncia que Brussel·les oculta els receptors d’ajuts

La roda de premsa diària de la Comissió Europea va ser tensa aquest dilluns. Diumenge, la portada del diari més llegit i més influent del món, el New York Times, dedicava un espai destacat a una investigació que detalla com milions d’euros dels fons agrícoles europeus per a països com Hongria o la República Txeca van a parar a mans d’oligarques populistes i euroescèptics alimentats pels seus propis governs. I no només això: els autors de la investigació denuncien que Brussel·les oculta les dades sobre els receptors d’aquests diners i que les autoritats europees van dificultar l’intent dels periodistes de destapar-les. Tot plegat va posar visiblement nerviosos els portaveus de la Comissió Europea, que van acabar esgrimint un dels arguments habituals a Brussel·les: “No podem substituir la feina que han de fer els estats membres, així és com funciona la Unió Europea”.

El pressupost comunitari és de 148.000 milions, menys que el d’Àustria o Bèlgica. No arriba a un 1% del PIB dels Vint-i-vuit. Tot i això, la PAC és un dels esquemes de subsidis agrícoles més grans del món i és vital per als pagesos i els ramaders d’arreu d’Europa, amb més de 54.000 milions anuals que es reparteixen en funció de la mida de les explotacions. Els països de recent incorporació al club europeu en són els principals receptors.

El frau en el repartiment d’aquests subsidis (no només de la PAC) no és una preocupació gens nova a les institucions, malgrat que el Tribunal de Comptes comunitari el situa al voltant del 0,2%. Tot i això, hi ha investigacions obertes per part de l’oficina europea antifrau i de la mateixa Comissió Europea a Hongria i la República Txeca. En el cas d’aquest últim país, el seu primer ministre, Andrej Babis, és justament un dels homes més rics del país, un multimilionari propietari dels principals mitjans de comunicació que ha fet fortuna amb el seu conglomerat agrícola, Agrofert. Està sent investigat per abusar dels fons europeus i per conflicte d’interessos.

L’entorn d’Orbán

Aquest és un dels casos als quals fa referència el New York Times, però el diari nord-americà centra la majoria del seu article en l’Hongria d’Orbán i detalla com, un cop caigut el comunisme, el primer ministre hongarès (euroescèptic enfrontat directament amb la comissió Juncker) va anar repartint els terrenys de propietat pública a poderosos afins que s’han convertit a la llarga en els principals beneficiaris dels fons europeus de la PAC. “És un tipus de feudalisme modern en què els petits agricultors viuen a l’ombra d’enormes interessos de polítics poderosos, i les subvencions de la UE ajuden a finançar-los”, etziba el rotatiu, que explica com va haver d’aconseguir les dades dels receptors dels subsidis per vies alternatives a les oficials.

Davant aquestes informacions, els portaveus comunitaris van defensar-se com van poder, recordant que la Comissió ha impulsat la creació de la fiscalia europea per vigilar la bona gestió del pressupost comunitari, que “sovint no és una prioritat per a les autoritats nacionals”. I van insistir que les seves competències són limitades i que és cosa dels estats membres vigilar la gestió dels fons.

El Banc d’Hongria vol sortir de l’euro abans d’adoptar-lo

Una altra prova de l’euroescepticisme a Hongria és l’article que ha publicat el governador del Banc d’Hongria, Gyorgy Matolcsy, al Financial Times, en què carrega contra l’euro i el qualifica directament d’“error estratègic”. Abans d’entrar a l’eurozona, Matolcsy demana trobar un mecanisme per sortir-ne i defensa que la majoria de països amb moneda comunitària estaven millor abans d’adoptar-la que després. “Ha arribat el moment de buscar una sortida a la trampa euro”, afirma el responsable del banc central d’Hongria, un país que encara no ha adoptat la moneda única però que està obligat a fer-ho en el futur. Matolcsy considera que l’euro no compta els pilars bàsics d’una “moneda global d’èxit” i assenyala França per aquest fet. Hongria és entre els set països de la UE que encara no han adoptat la moneda, perquè abans ha de complir amb certs requisits econòmics, però hi està obligat, no com Dinamarca o el Regne Unit, que van acordar no entrar-hi.

Més continguts de