Barcelona, molt lluny de Madrid en infraestructures
Madrid acumula un 53% més d’infraestructures públiques que Barcelona en els últims 20 anys
BarcelonaL’escassa inversió pública de l’Estat a Catalunya és un tema recurrent, que va donar lloc a la impagada disposició addicional tercera de l’Estatut. I habitualment es parla de les inversions anuals, però no de l’estoc acumulat. La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet l’exercici per primer cop de calcular la diferència acumulada en dues dècades. El resultat és clar: la Comunitat de Madrid ha rebut 14.000 milions més en el conjunt d’infraestructures públiques que la província de Barcelona, un àmbit geogràfic comparable.
L’estudi, que ha fet l’economista Carme Poveda, analitza diferents paràmetres de les economies de Madrid i de Barcelona i la relació amb l’economia de l’Estat. L’anàlisi abasta el període que va del 1991 al 2011. Segons l’estudi de la Cambra, quan es miren les infraestructures públiques, és a dir, la suma de tot el que han invertit totes les administracions en cada lloc, s’arriba a la conclusió que la dotació de Barcelona és “escassa”. Per fer-se’n la idea, cal pensar que el pes de les infraestructures públiques de la demarcació de Barcelona respecte al total de l’Estat superava el 8% l’any 2011, gràcies sobretot a les inversions fetes a l’aeroport del Prat i a la xarxa d’alta velocitat, mentre que el pes de Madrid fregava el 13%. La diferència [vegeu gràfic] s’ha mantingut en els últims 20 anys, excepte en un petit període a la meitat de la primera dècada del segle XXI.
Tot i això, la demarcació de Barcelona ha multiplicat per 4,6 l’estoc d’infraestructures públiques en aquest temps, mentre que a la Comunitat de Madrid es va multiplicar per 4,1. El 1991 la demarcació de Barcelona tenia un estoc d’infraestructures públiques de 5.624 milions d’euros, mentre que Madrid el tenia de 9.637 milions. Dues dècades després, el 2011, a Barcelona l’estoc pujava a 26.167 milions, mentre que a Madrid superava els 40.000 milions d’euros.
Infraestructures privades
Per tant, el gap s’ha reduït molt poc en 20 anys. Però les infraestructures públiques no són les úniques que ajuden al desenvolupament econòmic. Hi ha altres aspectes, com les privades, que a Barcelona sempre havien tingut més pes que a Madrid. Entre altres coses perquè s’hi compten les autopistes de peatge o les concessions portuàries. Però, amb el canvi de mil·lenni, la relació es va invertir. Així, l’any 1991 la demarcació de Barcelona tenia gairebé el 14% de totes les infraestructures privades de l’Estat, mentre que la Comunitat de Madrid superava en molt poc el 12%. 20 anys després, el 2011, Barcelona se situava sobre el 14,5% de totes les infraestructures privades de l’Estat, mentre que Madrid ja s’aproximava al 17%.
L’autora de l’estudi, Carme Poveda, destaca que les dades mostren “la infradotació d’infraestructures que té Barcelona en relació a la seva aportació al PIB estatal”. En efecte, el 2011 Barcelona va aportar el 74% de la riquesa de Madrid, un percentatge molt superior al 53% de les infraestructures públiques de la capital espanyola que va rebre.
Però Poveda es nega a fer una lectura pessimista. Afirma que, malgrat la important diferència amb Madrid, les dades mostren que a Barcelona “al llarg de molts anys s’ha invertit molt”. I afirma que, malgrat la caiguda inversora durant la crisi, la inversió que hi va haver en els anys de bonança permetrà sortir millor de la crisi. “Hi ha poques economies que hagin fet un esforç tan important en tan poc temps”, diu Poveda.
Competitivitat
L’estudi no es limita a l’anàlisi de l’estoc de capital en infraestructures, sinó que és molt més ampli. Una de les tendències que s’han vist és que les infraestructures guanyen pes respecte a la inversió residencial, que perd pes. Això, segons Poveda, és important perquè fa guanyar competitivitat a l’economia. Un altre aspecte positiu és que a Barcelona pren força la inversió en béns d’equipament, amb una dotació per sobre de la mitjana estatal i també per sobre de Madrid, cosa que demostra el bon nivell de la indústria productiva catalana.
Però, tot i això, quan es fa l’estudi global de la inversió acumulada per habitant, a Madrid la ràtio és de 86.000 euros per persona i a Barcelona de 80.000 euros. Les dues demarcacions se situen per sobre de la mitjana estatal, però mentre que a Madrid en els últims 20 anys la dotació de capital per habitant s’ha multiplicat per 4, a Barcelona només ho ha fet per 3,5. I en el total de l’Estat, sense comptar Barcelona ni Madrid, ho ha fet per 3,7.
Diferència en TIC
L’estudi també demostra un desequilibri important en el que fa referència a les inversions en tecnologies de la informació (TIC), que, a més, s’eixampla amb els anys. Madrid tenia el 1991 una mica més del 21% de tota la inversió acumulada en TIC de l’Estat i Barcelona estava lleugerament per sota del 16%. La diferència era de cinc punts. El 2011, 20 anys després, Madrid fregava el 26%, mentre que Barcelona perdia pes fins al 15%, i la diferència s’eixamplava a més de 10 punts.
