COMERÇ

Fi a les fronteres en les compres online dins d’Europa

Avui neix la normativa que prohibeix el ‘geoblocking’

Passar-se una estona omplint la cistella d’una botiga online, omplir tots els forats amb la informació requerida, arribar per fi al moment del pagament i descobrir que aquella empresa no envia productes al teu país o que ni tan sols accepta una targeta estrangera. A partir d’avui això ja no pot passar més entre països de la Unió Europea. Aquest dilluns els comerços en línia de la UE han de tenir enllestida tota la logística necessària perquè això no passi més.

Es posa en pràctica, doncs, la normativa comunitària que es va aprovar al febrer al Parlament Europeu. Des d’aleshores, es va donar temps als comerços perquè es poguessin preparar i posar fi al que les institucions europees anomenen bloqueig geogràfic injustificat.

“Els consumidors tindran un accés més ampli i transfronterer a productes, reserves d’hotel, lloguers de cotxes, festivals de música o entrades a parcs temàtics arreu de la Unió Europea”, diu el comunicat del Parlament Europeu. Els representants comunitaris asseguren que es tracta d’un pas més cap al mercat digital únic. Els últims passos en aquesta direcció són, per exemple, l’eliminació del roaming -els recàrrecs per a les trucades o ús d’internet fora del país de residència- o l’abolició dels obstacles que provocaven que certs continguts audiovisuals no estiguessin disponibles si es canviava de país de la Unió. És a dir, que es pugui fer servir la subscripció de Netflix d’Espanya a Alemanya, per exemple.

A partir d’avui també s’eliminen barreres en la compra de productes a través d’internet, però la realitat és més complexa perquè tirar fronteres a terra en l’àmbit digital no elimina les distàncies de l’àmbit geogràfic.

Els obstacles continuen

Aquesta mesura no significa que un petit comerç online que vengui productes de proximitat o de producció limitada estigui obligat a tenir preparada la logística per enviar la comanda a l’altra punta d’Europa. Significa, això sí, que no podrà bloquejar la compra des d’un altre país. Si algú decideix tirar endavant el procés, aleshores és possible que sigui el mateix client qui s’hagi d’espavilar per buscar la manera de gestionar l’enviament. La capacitat logística d’un petit comerciant que té pàgina web no és la mateixa que la d’Amazon, però estarà sotmès a les mateixes normes.

Val a dir, però, que la qüestió logística també està present en les intencions de les institucions comunitàries, que tenen previst que el 2020 entri en vigor un paquet de mesures per millorar el repartiment entre països, amb una web per comparar preus de serveis i fer més transparent i accessible el creixent mercat del repartiment de mercaderies.

Segons les xifres de la Comissió Europea, el 63% de les pàgines web no permeten compres des d’altres països de la UE. El percentatge és més elevat en el cas de béns materials (86%), mentre que és més reduït quan es tracta de serveis com ara entrades d’esdeveniments esportius o de lleure (40%). Tot i això, el percentatge de bloqueig per motius geogràfics encara és elevat, un obstacle que, en una societat europea en què s’han duplicat els compradors en línia, s’havia de corregir, segons la Comissió.

La data en què s’ha iniciat l’aplicació efectiva d’aquesta normativa no és casual. Les mateixes institucions europees admeten que es va negociar amb els estats membres l’opció de donar temps fins al desembre als negocis perquè es preparessin per fer-la entrar en vigor just al principi d’un dels mesos amb més consum de l’any per la campanya de Nadal.

Més continguts de