La fuga de capitals triplica la del 2011

BARCELONA.El reguitzell d'indicadors econòmics negatius sobre Espanya no serveix només per desplomar la borsa, disparar la prima de risc i encarir, per tant, l'accés al finançament de l'Estat i les empreses espanyoles. És també un dard a la línia de flotació de la confiança dels inversors en l'economia espanyola, que es va desplomar el primer semestre de l'any fins a arribar a fites sense precedents. En només sis mesos van sortir de l'Estat 219.817 milions d'euros en recursos financers, el triple de sortides netes que en tot l'any 2011 i l'equivalent a un 20% del producte interior brut (PIB) espanyol, tot i que aquest tipus d'inversions, no tenen un impacte directe en la riquesa total de l'Estat.

Segons les dades que va fer públiques ahir el Banc d'Espanya, només al juny, van fugir de l'economia espanyola 56.631 milions d'euros, un 36,8% més que al maig, i el segon màxim històric després que al març marxessin més de 66.000 milions i es trenquessin tots els rècords. El mateix mes que el govern espanyol sol·licitava el rescat financer a l'Eurogrup i nacionalitzava Bankia, els inversors estrangers i espanyols treien del país gairebé 2.000 milions d'euros al dia. "No hi ha confiança en el país, perquè els polítics no parlen clar", considera l'analista de GVC Gaesco Joan Prat.

Es tracta d'un escenari inèdit provocat pel tsunami financer que arrasa l'economia espanyola. Mai, en tota la sèrie històrica, hi havia hagut un any amb una balança de pagaments negativa fins al 2011, quan van sortir més de 73.000 milions, un escenari que, previsiblement, quedarà dinamitat per les dades del 2012. A més, això obliga els bancs a finançar-se amb les injeccions de liquiditat del Banc Central Europeu, perquè gairebé ningú més els vol prestar diners.

Per on més es va eixamplar la sagnia de capital el primer semestre va ser a través dels dipòsits i els préstecs, més de 154.000 milions d'euros. I no van ser només inversors estrangers els que van decidir repatriar els seus diners. De fet, la responsabilitat de la fuga en aquest capítol es reparteix a parts gairebé iguals entre estrangers i espanyols -78.600 milions i 75.680 milions, respectivament.

Desconfiança dels espanyols

Això indica que la desconfiança no només arriba des de l'exterior, sinó que està instal·lada entre alguns ciutadans de l'Estat, que prefereixen retirar els diners dels bancs de l'Estat, per enviar-los a empreses estrangeres. De fet, el Banc Central Europeu va fer públiques dimarts les dades de la fuga de dipòsits corresponents al juliol, que va ser de 74.225 milions d'euros, un nou rècord històric.

El segon capítol per on més diners van fugir van ser les inversions en cartera, és a dir el deute i les accions. Un reflex de les dificultats del Tresor espanyol per trobar compradors estrangers de les emissions i de la dels bancs i empreses que tenen, en molts casos, tancada l'aixeta dels mercats internacionals, pel baix ràting del conjunt de l'Estat.