FISCALITAT

La fuga d’empreses no afecta la recaptació ni el finançament

Els experts veuen com a principal risc la frenada del consum i la inversió, que es pot estendre a tot l’Estat

Des de fa una setmana, un reguitzell d’empreses fins ara catalanes han anunciat el trasllat de la seu social fora de Catalunya. Entre elles grans companyies de l’Íbex, com CaixaBank, Sabadell, Gas Natural, Abertis, Colonial o Cellnex Telecom, però també altres cotitzades d’una dimensió molt menor, com Dogi o Service Point, o altres que ni tan sols són a borsa, com San Miguel, VidaCaixa o SegurCaixa Adeslas. Per justificar aquest moviment sense precedents, en la majoria dels casos s’ha argumentat la seguretat jurídica com a causa dels trasllat. Però, quin abast real tindran per a Catalunya les conseqüències d’aquestes mudances?

Els experts i fiscalistes consultats per l’ARA coincideixen a assegurar que els efectes directes sobre la recaptació d’impostos i, sobretot, sobre el finançament de Catalunya són petits. “D’impacte fiscal pel canvi de domicili social i domicili fiscal no n’hi ha cap”, diu el responsable fiscal d’una de les empreses de l’Íbex que ha deixat Catalunya i que demana no ser identificat. Guillem López Casasnovas, catedràtic i exconseller del Banc d’Espanya, creu que “les deslocalitzacions d’empreses són el menor dels problemes associables a la independència”.

El principal perill

Una possible frenada del consum i de les inversions

El perill real que els economistes destaquen no és pel canvi de seus socials i fiscals, sinó pel risc que aquests moviments puguin escampar la por i, per tant, comportar una frenada del consum i de la inversió, que són claus per al creixement del PIB. “Creiem -explicava Standard & Poor’s (S&P) en un comunicat enviat als inversors- que les tensions entre el govern central i el govern de Catalunya podrien començar a pesar en la confiança empresarial i les inversions”. Però la mateixa S&P, i també Moody’s i Fitch, advertien que aquests riscos afecten també l’economia espanyola. Els experts hi estan d’acord: si la paràlisi inversora arriba a Catalunya, també pot contagiar la resta d’Espanya.

Societats i IRPF

La recaptació no es veurà afectada pels trasllats

L’impost més important per recaptació és el de les persones físiques (IRPF), i el tercer, el de societats. Tots dos els recapta l’Estat i, en el cas de l’IRPF, la meitat el transfereix a les comunitats segons el model de finançament. Guillem López Casasnovas recorda que cap de les empreses que han deslocalitzat la seu preveuen canvis significatius de personal a Catalunya. Per tant, la recaptació de l’IRPF de les nòmines dels seus treballadors no es veuria afectada.

Pel que fa a l’impost de societats, és un tribut que “se’l queda l’Estat”, recorda López Casasnovas.

L’IVA no depèn de la seu

El repartiment a les comunitats es fa en funció del consum intern

Dins del cistell d’impostos que formen part del finançament autonòmic hi ha el segon tribut més important, l’IVA, el 50% del qual es dona a les comunitats. Però el que reben les autonomies per aquest impost no depèn d’on tenen la seu les empreses. El sistema que s’utilitza és el següent: l’Estat recapta tot l’IVA, en separa la meitat i reparteix una de les meitats entre les comunitats en funció del consum que han generat. El percentatge que toca a cada autonomia es calcula en base a les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Per tant, el criteri és de consum i no d’on tenen la seu les empreses.

Per cert: el consum inclou tant el de la població resident com el de la no resident (turistes). Aquest sistema, segons López Casasnovas, compensa per la via dels ingressos les comunitats amb molt de turisme, com Catalunya o les Balears, on la despesa no té en compte aquest criteri. En l’última proposta de reforma del finançament dels experts triats per l’Estat es va posar sobre la taula que a partir d’ara l’IVA no inclogués el consum dels turistes.

Altres impostos

Afectacions menors en algunes transmissions i dissolucions

Els trasllat de la seu social no afecta l’IBI, principal impost municipal, però sí que pot tenir afectació en alguns impostos que aporten molt poc al finançament, com és el cas d’algunes subrogacions d’hipoteques que tributen per transmissions patrimonials oneroses, i també en alguns casos de disminució del capital o dissolució de societats amb retorn als socis, que tributen on les empreses tenen la seu.

LES CLAUS

1. D’on venen els ingressos de la Generalitat?

Un 85% venen d’impostos estatals. Una gran part (83%) corresponen al model de finançament, i el 2% restant són altres impostos. Aquests impostos els recapta l’Estat i no es veuen afectats pel trasllat de seus.

2. Per què no afecta els grans impostos, el trasllat de seus?

El de societats és un impost que recapta l’Estat i no comparteix. Per tant, és igual on sigui la seu. En el cas de l’IRPF, el recapta l’Estat i en distribueix el 50% a les comunitats. Només tindria impacte si, a més de la seu, hi hagués un trasllat de treballadors, que no s’ha produït. Pel que fa a l’IVA, el recapta tot l’Estat i en distribueix després un 50% a les comunitats en funció del consum que hi ha en aquella comunitat, independentment d’on sigui l’empresa.

3. Quins són els riscos que té ara l’economia catalana?

El trasllat de seu pot tenir un impacte mínim en alguns impostos, però els principals riscos sobre l’economia serien que es produís una frenada del consum o de les inversions per la situació política.

Més continguts de