Gegants multinacionals que van saber reinventar-se

BarcelonaLes empreses, igual que les crisis, van i venen, però no totes tenen la capacitat de reinventar-se i sobreviure a les turbulències que afecten l’economia. Algunes de les marques més conegudes del món han crescut gràcies a la capacitat de les seves direccions d’impulsar canvis dràstics en el model de negoci, buscar nous productes i clients i refer -si cal de cap a peus- l’estratègia. Moltes grans multinacionals ho han intentat, però només algunes se n’han sortit i avui dominen els seus mercats.

Netflix

De videoclub moribund a reina de la indústria audiovisual

El 1997 la comercialització del DVD va empènyer dos emprenedors californians a iniciar un servei de lloguer de pel·lícules online: els discos s’enviaven per correu ordinari a un preu similar a Blockbuster Video, el seu competidor, però sense el cost de tenir botigues. El model, però, no va funcionar i van canviar a un sistema de subscripció mensual, també amb fortes pèrdues, sobretot arran de l’esclat de la bombolla tecnològica l’any 2000 i dels atemptats de l’11 de setembre del 2001. No obstant això, a mitjans dels 2000 l’empresa va ser capaç de veure que, amb les millores de connexió a internet a les llars i de banda ampla, el futur es trobava en l’ streaming. El nou model va esclatar el 2009 i ara mateix Netflix és un dels principals dominadors de la indústria cinematogràfica mundial.

IBM

Com passar de fabricant d’ordinadors a consultora

Fundada el 1911 com la fusió de quatre fabricants de calculadores electromecàniques (de la mida d’una taula), en les dècades posteriors s’especialitzaria en el disseny i la producció de hardware, fins a arribar a ser l’empresa encarregada de fabricar els PC per a Microsoft. Als anys 70 va treballar per als programes espacials de la NASA i als anys 80 va jugar un paper clau en el desenvolupament dels ordinadors que van permetre crear alguns derivats financers.

No obstant això, després de diversos anys amb pèrdues, la competència asiàtica i la irrupció d’internet van convèncer la direcció d’IBM el 2002 de comprar la consultora PwC i el 2005 de vendre’s la seva principal divisió, la dedicada a fabricar ordinadors, a la xinesa Lenovo. Des d’aleshores, IBM ha reorientat el seu negoci a la consultoria tecnològica, el desenvolupament d’intel·ligència artificial i la gestió de servidors.

Royal Dutch Shell

Una petroliera centenària amb arrels al mercat d’antiguitats

A més de ser vescomte de Bearsted i alcalde de Londres, Marcus Samuel tenia un negoci de compravenda d’antiguitats. El 1833 va decidir expandir l’empresa important al Regne Unit petxines de l’Àsia oriental, molt populars aleshores com a element decoratiu. Tot i que la demanda va ser enorme, els seus dos fills van reorientar la companyia cap al transport internacional de mercaderies i van tenir la pensada d’encarregar a unes drassanes un vaixell que pogués emmagatzemar petroli a l’engròs. Fins aquell moment el cru es transportava en barrils, una manera més ineficient, ja que ocupen més espai i és més fàcil que es trenquin en cas de temporal.

L’empresa va obrir les primeres refineries el 1896 per competir amb Standard Oil, la petroliera nord-americana de la família Rockefeller. Per ampliar el negoci, el 1901 es va aliar amb l’holandesa Royal Dutch i va continuar creixent fins avui, que és l’empresa amb més facturació d’Europa.

Nintendo

Les videoconsoles que van començar sent jocs de cartes

Nintendo va néixer el 1889 com a fabricant de baralles de cartes tradicionals japoneses, primer a la ciutat de Kioto i, posteriorment, a altres indrets del país. Les cartes originals eren de gran qualitat i estaven fetes amb escorça de morera. Amb els anys, però, l’empresa va rebaixar la qualitat del producte per afavorir les vendes i, a més, va expandir el negoci per incloure la baralla anglesa el 1907. Els canvis d’hàbits de la població van anar marcint el negoci, que va trobar un impuls momentani als anys 50 amb la venda de cromos de Disney.

Després d’anys d’un lent declivi, a finals dels 70 Nintendo va fer un gir radical per centrar-se en la fabricació de videojocs. Primer va treure al mercat simuladors de tir al plat i jocs d’ arcade, fins al llançament de la primera videoconsola el 1985 i de la Game Boy el 1990. Des de llavors és una de les empreses de referència al sector, tot i que la irrupció dels jocs per a mòbil li ha fet mal.

Nokia

Fabricant de paper, primer, i després de mòbils

Nokia és el resultat de la fusió, el 1967, de tres empreses finlandeses creades el segle XIX, quan Finlàndia era una província de Rússia. Inicialment es dedicava a fabricar paper i goma i a generar electricitat, però amb la unió va redirigir l’activitat a la indústria de la ràdio (amb aplicació militar). Als anys 70 i 80 es va expandir a nivell internacional amb la compra de diverses empreses de computació, fins que el 1992 es va desprendre de les filials industrials i es va reinventar en una telecom per posar èmfasi en la telefonia mòbil, una indústria que va dominar durant gairebé una dècada.

Nokia, però, és l’exemple viu d’una empresa que necessita una refundació, en aquest cas la segona, ja que l’Iphone i l’ smartphone van tallar en sec la seva hegemonia.