Economia 23/07/2012

El govern de Merkel ja situa Grècia fora de l'euro

Alemanya i l'FMI han esgotat la paciència amb Grècia. Dos ministres del govern Merkel veuen possible la sortida de l'euro del pais hel·lè i l'organisme internacional planteja aturar l'ajut.

T.g.
2 min
Una botiga d'Atenes, on potser d'aquí uns mesos es podrà tornar a pagar en dracmes.

BARCELONA.Cada cop hi ha menys matisos, i des d'Alemanya el discurs avança cap a una sortida més o menys ordenada de l'euro per part de Grècia. El ministre alemany d'Economia, Philipp Rosler, ho va reconèixer ahir i va afegir que aquesta possibilitat ha deixat "d'espantar".

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Per Rosler, "si Grècia no pot complir amb els compromisos, no hi haurà més pagaments". El Fons Monetari Internacional (FMI) va insistir en la mateixa idea, segons el setmanari Der Spiegel . L'organisme que dirigeix Christine Lagarde considera que si el país hel·lè no pot tornar els préstecs aturarà els ajuts pendents. Segons els càlculs de l'FMI, Grècia no serà capaç d'arribar als compromisos pactats per al 2020 de rebaixar al 120% l'endeutament sobre el PIB.

Hi ha la possibilitat d'ampliar el termini per tornar els diners, però l'organisme internacional no en vol ni sentir a parlar, perquè suposaria unes injeccions addicionals de 50.000 milions d'euros, segons informa Efe. També el ministre d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle, es va mostrar ahir partidari de descartar una nova renegociació de les condicions del rescat grec en declaracions al diari Bild .

Suspensió de pagaments

"Veiem un desig de Grècia de negociar-ho tot un altre cop", va apuntar Westerwelle, que es va negar en rodó a aquesta possibilitat. El primer rescat grec del 2010 va arribar als 110.000 milions d'euros, dels quals 30.000 milions estan compromesos per l'FMI. Fa just un any, els líders de la zona euro van acordar una segona volta d'ajuts de 109.000 milions addicionals, als quals s'afegeixen prop de 50.000 milions d'aportació dels bancs.

Amb tot el desgavell de declaracions, el govern grec intenta salvar la situació com pot. Aquest dissabte, el Banc Europeu d'Inversió (BEI) va concedir un préstec de 1.440 milions que lliurarà en diversos trams des de la tardor fins al 2015. El BEI ha aconseguit prou garanties per acordar l'operació, que permetrà finançar projectes empresarials i d'infraestructures, entre els quals hi ha previstes fins a quatre autopistes aturades des de finals del 2010 per falta de fons. En dues d'aquestes inversions hi participen els grups espanyols Ferrovial, a través de la filial Cintra i ACS.

Moneda paral·lela

El més contundent de tots els que van parlar ahir va ser el secretari general de la Unió Socialdemòcrata de Baviera (CSU), Alexander Dobrindt, que va suggerir un retorn "suau" de Grècia a la dracma. El representant del partit soci del govern de la cancellera Angela Merkel va explicar a un dominical alemany que "l'estat grec hauria d'iniciar el pagament de la meitat dels sous dels seus funcionaris, les jubilacions i altres despeses en dracmes".

Dobrindt va explicar que aquesta fórmula d'una "moneda paral·lela" permetria potenciar el creixement de l'economia local i facilitaria l'elaboració d'un full de ruta per organitzar la sortida del país de la zona euro. En tot cas, sembla que les coses no seran tan fàcils perquè si les condicions del rescat grec segueixen tal com estan, Grècia pot suspendre pagaments al setembre.

stats