L'Estat impulsa l'arbitratge per pagar les preferents
Barcelona.El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va protagonitzar ahir una encesa defensa de l'arbitratge per acabar amb el problema de les participacions preferents. Aquesta fórmula, que ja funciona des de fa mesos amb CatalunyaCaixa a través d'un acord amb l'Agència Catalana del Consum (ACC), permet anar més ràpid i té un cost més baix que la via judicial, va destacar De Guindos durant la seva intervenció al ple del Congrés.
En la seva defensa del reial decret sobre protecció d'inversors minoristes, va remarcar que fins ara s'han beneficiat de l'arbitratge a CatalunyaCaixa i Novagalicia 26.000 clients. El degoteig d'acords beneficiarà "un percentatge elevadísim" de les 300.000 persones que poden acollir-se a l'arbitratge. La normativa aprovada ahir amb els vots a favor del PP i CiU (el PNB es va abstenir) inclou els afectats de Caixa Laietana -l'entitat catalana inclosa a Bankia-, que ja havien pactat l'any passat un bescanvi per accions de l'entitat que ara presideix José Ignacio Goirigolzarri. Els títols de Bankia han perdut pràcticament tot el valor després de la intervenció de l'entitat. Precisament, CiU hi va votar favorablement un cop conegut l'abast de l'arbitratge als clients de Caixa Laietana.
Control del regulador
El decret crea una comissió de seguiment que es reunirà per primer cop dimecres de la setmana que ve i que decidirà les bases per poder incloure's en el sistema d'arbitratge. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'entitat reguladora del sector, determinarà quins són els afectats que hi poden accedir, a diferència del que ha passat fins ara amb CatalunyaCaixa. En aquest últim cas és la mateixa entitat la que decideix els expedients que s'han de revisar, que, en principi, són els clients que poden demostrar que no van rebre tota la informació a l'hora de contractar deute subordinat i que al final del procés reben el 100% dels diners invertits.
El Fons de Garantia paga
El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), l'organisme finançat pels bancs, serà l'encarregat de pagar la resta de preferents, les que no entren en els arbitratges, això sí, amb unes quitances rellevants, que, de mitjana (depenent de l'emissió), arribaran al 61% a CatalunyaCaixa i al 43% a Novagalicia. La pèrdua pactada a Bankia és del 38%, però, en aquest cas, està previst que es capitalitzin directament amb accions de l'entitat a borsa. CatalunyaCaixa i Novagalicia no cotitzen, cosa que vol dir que el FGD pagarà les preferents i es convertirà en accionista de les dues entitats, en una operació complicada que pot suposar noves quitances per als clients. El FGD podria desemborsar en aquesta operació fins a 2.000 milions d'euros.
La CNMV investiga Bankia
Un informe intern de la CNMV assegura que Caja Madrid i Bancaixa, dues de les set entitats que van formar Bankia, van oferir un preu de compra de les preferents que beneficiava el venedor i perjudicava el comprador. La investigació indica que Bankia aplicava indiscriminadament un programa informàtic intern que fixava el preu d'aquest producte sense comptar amb la devaluació que ja experimentava, i que en alguns casos sumava el 25,3%. Aquest impacte podria arribar als 52,2 milions per les emissions de preferents i de 25,1 milions per les obligacions subordinades.
UPyD presenta querella
La diputada d'UPyD Irene Lozano va anunciar ahir al Congrés que el seu grup presentarà una querella criminal a l'Audiència Nacional. Fonts parlamentàries de l'agència Efe van indicar que el procés judicial se centrarà en Bankia, però que es podria estendre a altres entitats.
Nova sentència
Hi ha clients que opten per solucionar el tema del deute subordinat als jutjats. CatalunyaCaixa haurà de retornar 30.000 euros, més els interessos, a una clienta que va subscriure dues emissions de participacions preferents entre el 1999 i el 2002. El jutjat de primera instància número 27 de Barcelona ha condemnat l'entitat a instàncies del Col·lectiu Ronda.
La sentència considera que CatalunyaCaixa no va informar correctament sobre les característiques i riscos del producte.
La clienta no va rebre cap contracte formal de compra. Dies abans de la primera subscripció l'entitat li va lliurar un compte de valors i una llibreta perquè "tingués el convenciment que contractava un producte d'estalvi o un dipòsit", afirma la sentència.
