El govern valencià assumirà l’aeroport de Castelló

ValènciaEl president valencià, Ximo Puig, va anunciar ahir la intenció del seu govern que la Generalitat Valenciana assumeixi la gestió directa de l’aeroport de Castelló mitjançant l’empresa pública Aerocas a finals de l’any que ve. La francesa Edeis, que fins ara gestionava les instal·lacions, cessarà la seva vinculació amb el projecte per “falta d’entesa en els objectius” que plantegen des del govern valencià.

El cap de l’executiu, que ahir al matí va visitar les instal·lacions acompanyat de Francesc Colomer, secretari autonòmic de turisme, i José María Ángel, director general de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, va assegurar que s’ha aconseguit revertir la situació de “ruïna absoluta” i el “ridícul” en què es troba el polèmic aeroport, que ja acumula un deute de 150 milions d’euros.

En aquest sentit, Ximo Puig va manifestar el seu convenciment que la gestió de la infraestructura per part de l’empresa pública Aerocas serà una “sortida positiva per a la Generalitat Valenciana en termes econòmics i de gestió”.

El president valencià també va indicar que existeixen negociacions amb Aena i el ministeri de Foment perquè participin en l’aeroport d’alguna manera “però ja veurem com”, va dir. Des del consell valencià persegueixen una implicació més gran del govern espanyol amb el que serà el nou i únic aeroport en mans de la Generalitat Valenciana, encara que no precisen com es gestionarà aquesta col·laboració entre l’executiu valencià i l’espanyol.

Puig també va insistir a donar importància i declarar d’interès general la connexió de l’eix Castelló-Madrid que, va dir, “és la manera de posar l’aeroport castellonenc al mapa”. El president de la Diputació de Castelló, el popular Javier Moliner, va subratllar que Aena es va comprometre amb l’executiu de Mariano Rajoy i la Diputació a concórrer a una licitació per a la gestió de l’aeroport en cas que tingués lloc. L’empresa semipública Aena “ha de mantenir el seu compromís”, va insistir Javier Moliner, que també ho va aprofitar per expressar el seu desig que la gestió per part de la Generalitat de l’aeroport de Castelló sigui un “pas intermedi per a una nova licitació en la qual concorri l’operador aeroportuari més gran d’Europa, que és Aena”.

El mandatari provincial, no obstant això, va mostrar la seva poca confiança en l’anunciada nova gestió de l’aeroport, que va criticar perquè suposa posar una infraestructura absolutament necessària per al desenvolupament turístic de la província en mans d’“una administració que no té cap experiència en la gestió aeroportuària”.

El repte

Fer que l’aeroport de Castelló tiri endavant està donant molta feina al govern valencià, que està fortament condicionat per la fama d’un aeròdrom sense avions, que respon al projecte megalòman de l’expresident de la Diputació Carlos Fabra i al descontrol de despesa pública durant els anys previs a l’esclat de la crisi del 2008. L’obra es va dur a terme sense comptar amb els permisos necessaris, sense la cobertura d’Aena per gestionar l’aeroport i sense ni tan sols tenir un acord amb alguna aerolínia, fet que va retardar el seu funcionament fins al 2015.

Puig, que va destacar que s’ha aconseguit sortir de la “fallida absoluta” de què es partia, amb un deute de 150 milions, va insistir que les intencions del seu govern són “passar d’un aeroport ridiculitzat a buscar una situació de normalització i, per això, s’ha llançat una dinàmica de gestió raonable”.

Les característiques de l’aeroport tampoc són les més idònies. Dilluns passat el lobi hoteler Castelló Club de Producto Turístico es va queixar perquè, segons va manifestar, les instal·lacions “no tenen les característiques d’un trànsit turístic”. Des del lobi demanaven també subvencions per afavorir l’interès de les línies aèries pel destí castellonenc.

Malgrat això, la Generalitat Valenciana sembla continuar apostant pel futur d’un aeroport que l’any passat va registrar 1.603 vols, amb un balanç de 144.000 passatgers, un 36% més que l’any anterior, però que encara queda lluny de la rendibilitat i dels 175.000 passatgers anuals previstos.

Pèrdues i deute

A més a més, els últims comptes que va presentar la Generalitat, els del 2017, mostren xifres preocupantment negatives, incloent-hi la pèrdua de 8,1 milions d’euros pel pagament del cànon a l’empresa francesa Edeis, i l’assumpció per part de l’administració pública de 151 milions d’euros de deute des del 2012.

Tots aquests fets tornen a plantejar diverses preguntes sobre la idoneïtat de la decisió del govern valencià d’assumir la gestió directa de la infraestructura.