Els governs preparen pujades d'impostos per als més rics

BARCELONAEl multimilionari Warren Buffett, la segona persona més rica del món segons Forbes , va demanar l'agost del 2011 en un famós article al New York Times que el govern nord-americà apugés els impostos que paguen el que ell anomenava "superrics". Quinze mesos després, sembla que els governs occidentals no tenen alternativa si volen complir els objectius de dèficit i repartir els sacrificis de manera equitativa entre tota la població.

Alguna cosa està canviant quan, en un mateix cap de setmana, dues de les principals economies del món anuncien que les rendes altes hauran de pagar més impostos. Aquest és el missatge que ahir van llançar de manera gairebé simultània Tim Geithner, secretari del Tresor dels Estats Units, i George Osborne, ministre de Finances del Regne Unit.

"Els més rics han de carregar amb la part que els correspon, i així ho faran", va declarar Osborne durant una entrevista a la BBC després d'admetre que reduir el dèficit està costant més del que preveia el mateix govern britànic. Al tancament del 2011 el Regne Unit tenia un dèficit del 7,8%, un nivell que a la Unió Europea només superen Grècia, Espanya i Irlanda.

Poca estona després, Tim Geithner llançava un missatge idèntic: "No hi haurà acord si els impostos als rics no pugen", va dir. Geithner es referia a la negociació que mantenen demòcrates i republicans per evitar el que s'ha batejat com a fiscal cliff (precipici fiscal), una acumulació de retallades de despesa i pujades d'impostos programades per a finals d'any i que els experts temen que poden provocar la recaiguda de la primera potència del món en la recessió. Demòcrates i republicans negocien per evitar el fiscal cliff però no es posen d'acord amb els impostos que cal pagar. "Si volen apujar els impostos a gairebé tots els nord-americans perquè no volen permetre que s'apugin els impostos al 2% dels nord-americans, els republicans seran responsables dels mals causats", va dir en una entrevista a la CNN. Geithner deixarà el càrrec de secretari del Tresor quan s'acabi el primer mandat de Barack Obama el 20 de gener, però el president dels EUA ja l'ha nomenat com a responsable de liderar els contactes amb els republicans en una negociació que es preveu llarga.

I a Catalunya?

Tot indica que aquest gir que es comença a apreciar als Estats Units i el Regne Unit també arribarà a Catalunya si fructifiquen les negociacions que mantenen Convergència i Unió i Esquerra Republicana per firmar un acord de governabilitat arran de les últimes eleccions. El líder republicà, Oriol Junqueras, ja ha assenyalat que voldria que la Generalitat recuperi l'impost de successions per al 5% de ciutadans que tenen les rendes més altes. I divendres passat Artur Mas va obrir la porta a aquesta possibilitat. "Es pot parlar de tot", va declarar.

Malgrat tot, Mas sovint ha defensat que els rics catalans ja tenen els impostos més alts d'Espanya, ja que a Catalunya el tipus màxim de l'IRPF és al 56%, un nivell que a tot el món només igualen Suècia i Aruba, una petita illa del Carib que forma part d'Holanda. Curiosament, però, Oriol Junqueras s'ha mostrat partidari de rebaixar l'IRPF i compensar-ho amb la recuperació de successions i la creació d'un nou impost sobre els dipòsits bancaris, per exemple.

De tota maneraa, aquest últim tribut ja no es podrà implantar després del moviment estratègic que va fer el govern espanyol la setmana passada. El ministeri d'Hisenda ha decidit crear pel seu compte un impost sobre els dipòsits bancaris, però l'ha situat al 0%, de manera que anul·la la possibilitat que les comunitats el puguin implantar pel seu compte (les que ja l'havien implantat -Extremadura, Andalusia i les Canàries- seran compensades).

A la resta d'Europa també hi ha hagut moviments per incrementar la pressió fiscal als rics, especialment a França. Allà, el president François Hollande va decidir crear un impost especial que gravarà el 75% dels ingressos de les persones que superen el milió d'euros. Aquesta decisió, que va aixecar una gran polèmica, només estarà vigent durant dos anys.