Eduardo Herrero (Grifols): "Les autoritats dels EUA tenen clar que això pot funcionar"

Entrevista al responsable de l'àrea de biociència industrial del gegant català de productes de la sang

L'endemà de fer públic el seu projecte de col·laboració amb les autoritats sanitàries nord-americanes en la recerca d'un remei per fer front al coronavirus, la farmacèutica Grifols pujava aquest dijous més d'un 3% a la borsa. El responsable de l'àrea de biociència industrial del gegant català de productes de la sang atenia l'ARA per explicar l'optimisme que ha aixecat la iniciativa.

Grifols és una empresa molt prudent en la seva comunicació, però en aquest cas no ha dissimulat un cert optimisme. 

Fa setmanes que treballem amb la FDA, hi ha hagut una intensa activitat entre nosaltres. Volen una solució, perquè preveuen una pandèmia important als Estats Units. Nosaltres tenim molts anys d’experiència en el camp de les immunoglobulines i podem fabricar-ne sense que calguin milers de donants.

Ja tenen els donants?

Hem establert amb autoritats dels EUA que identifiquin donants a Washington, Los Angeles, Seattle i Nova York. Persones que han superat la malaltia i que ens remeten als nostres centres de plasma. Allà en tenim més de 250, i a Europa en tenim 50, concretament a Alemanya. Després enviarem el seu plasma a una planta específica que tenim al nostre complex de Carolina del Nord i podrem fer lots de 50, 70 o 100 litres.

Al comunicat admetien que no saben si la immunoglobulina serà efectiva contra el Covid-19. Què els fa pensar que pugui funcionar?

És un assaig clínic, volem demostrar una hipòtesi. Els assajos clínics en aquest camp sempre es fan a la desesperada, en situacions d’emergència. Ja hi ha literatura publicada de casos en què la immunoglobulina de malalts que s’han restablert ha tingut resultats positius en altres malalts al Congo, amb l’Ebola, o a la Xina, amb el Covid-19, però no són assajos de Grifols. Les autoritats nord-americanes creuen que hi ha probabilitats que això sigui efectiu ara per frenar l’anomenada tempesta de citocines que generen els problemes respiratoris. Ho tenen clar i ho estan accelerant al màxim per tenir donants disponibles com més aviat millor.

Vostès van fer servir el mateix procediment per tractar l’Ebola, però finalment no el van poder provar.

No, perquè quan vam poder disposar de la immunoglobulina el brot de la malaltia s’havia acabat i hi va haver una guerra al Congo. Malgrat tot, tenim proves in vitro que indiquen que això pot ser efectiu.

Quan creuen que pot estar disponible per als malalts?

Volem donar una resposta ràpida. I al marge de la immunoglobulina produïda a base de plasma de pacients que han superat la malaltia, també estudiem fer transfusions de plasma convalescent a malalts, cosa que podem fer unes 72 hores després d’obtenir el plasma.

Amb quines dates treballen en el calendari?

Tenim sentit d’urgència, però els terminis estan subjectes a canvis. Abans això canviava cada setmana, després, cada dia, i actualment varia cada hora. Creiem que podem començar a captar plasma de persones que ho han superat a l’abril, portar-ho a Clayton i tenir la immunoglobulina al setembre. En paral·lel, a Espanya volem provar el plasma convalescent a partir de l’abril i, si tots els protocols se superen ràpid, els primers resultats els tindríem al juny o juliol. A Espanya també estem fent assajos clínics amb immunoglobulina en altes dosis, encara que no és de pacients que hagin superat la malaltia, per exemple, en hospitals com el de la Vall d’Hebron.

¿Els ajudaria en aquest context tenir centres d’extracció de plasma a Espanya?

Sí, hi ajudaria. Tenir aquests centres fa que la logística sigui més senzilla. Aquí col·laborem amb bancs de sang, però en situacions així, ajudaria, no ho negarem.