Els funcionaris de l'Estat cobren 200 euros mensuals menys de mitjana que els autonòmics

MadridEls funcionaris de l'administració general de l'Estat pateixen diverses bretxes salarials en funció del tipus d'administració per a la qual treballen, de la comunitat autònoma on estan destinats i també del tipus de contracte que tenen. El sindicat UGT calcula que els funcionaris que treballen per a l'Estat cobren de mitjana uns 200 euros menys al mes que els que treballen per a l'administració autonòmica i local. Igualar-ho de manera lineal és una de les reivindicacions d'aquest sindicat a mitjà termini però són conscients que la factura d'aquesta mesura s'elevaria a 800 milions d'euros, un cost que ara mateix el govern espanyol no pot assumir. Per elaborar aquestes xifres, la UGT ha fet servir dades dels diferents ministeris i també la memòria de funció pública.

Així ho ha explicat aquest dilluns Carlos Álvarez, secretari de la secció d'administració general de l'Estat de la UGT, que ha exposat un informe sobre les diferents bretxes que es donen dins aquest sector. Feia anys que no es reunia la taula de negociació amb els sindicats que aborda aquestes qüestions, però ara, la predisposició del govern socialista –segons ha explicat Álvarez– provoca que s'hagin reprès les converses.

La bretxa entre personal funcionari i personal laboral

La primera exigència, i la que el sindicat creu que és més possible de portar a terme, és l'equiparació salarial entre el personal que és funcionari i el que és "personal laboral". La llei permet que hi hagi feines de l'administració general de l'Estat que siguin ocupades per personal que no és funcionari, principalment oficis (com ara manteniment, mecànica..). En aquests casos, malgrat haver de complir els mateixos requisits per accedir al lloc de feina, el fet de ser personal laboral provoca que cobrin de mitjana 100 euros menys al mes que un funcionari amb les mateixes característiques. Per això, la petició més immediata de la UGT és aconseguir que s'equiparin els treballadors laborals amb els funcionaris, cosa que les comunitats autònomes ja van aconseguir fa diversos anys. El cost d'aquesta mesura s'elevaria a 160 milions d'euros, una factura que, segons el portaveu de la UGT, el govern del PSOE està predisposat a assumir.

Però els sindicats també són conscients de la debilitat parlamentària en què es troba el govern de Pedro Sánchez, que pot provocar que, malgrat que hi hagi un acord amb el govern espanyol en aquesta matèria, els entrebancs parlamentaris i la breu legislatura facin que quedi a mitges.

La bretxa dins la mateixa administració

D'altra banda, des de la UGT també han posat de relleu les grans diferències que es donen dins les mateixes administracions. Els casos més paradigmàtics són els de l'administració de justícia i Institucions Penitenciàries. Dins el ministeri de Justícia es poden donar diferències considerables només pel que fa a les retribucions per complement en funció de la comunitat on estigui transferit el personal. On més es cobra per aquest concepte és al País Basc, on el complement pot ascendir al doble del que es cobra a "Territori Ministeri", és a dir, el departament centralitzat de Justícia. En el cas de Catalunya, aquest complement la situa en la novena posició del rànquing, per darrere del País Basc, Navarra, Cantàbria, Madrid, les Canàries, Andalusia, el País Valencià i la Rioja.