Un 63% dels immigrants amb feina atesos per CCOO treballen de manera il·legal
De les persones amb treballs irregulars, el 37% es dediquen a fer feines a la llar, àmbit en què la gran majoria són dones llatines
BarcelonaEn els primers sis mesos del 2019 s'han agreujat gairebé tots els indicadors respecte a la situació dels immigrants arribats a Espanya. Els Centres d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) distribuïts arreu de Catalunya han atès, en el primer semestre del 2019, unes 6.500 persones i han conclòs que cada vegada hi ha més immigrants sense autorització de residència –passa del 56% del 2018 al 61%–, que només un 45% del gruix de persones ateses tenen feina –lleugera millora respecte a l'any anterior– i que, d'aquests últims, el 63% treballen de manera irregular. El 2018 la xifra tot just arribava al 60%.
"Les dones pateixen més aquesta situació, i això està directament lligat amb el sector de feina al qual estan vinculades", ha explicat aquest dijous Carles Bertran, director del CITE. Es refereix al fet que el 37% dels treballs irregulars són al sector de la llar (on un 95% de la força de treball són dones) i que el 24% es dediquen a altres serveis, on estan incloses les atencions geriàtriques. En aquests dos àmbits, a més, els països de procedència més identificats són Veneçuela i Hondures.
Són persones, va indicar Toni Mora, secretari d'acció social i migracions de CCOO, que "no tenen dret a sanitat i a prestació per desocupació i que es veuen sotmeses a irregularitats com que puguin acomiadar-les sense cap tipus de justificació".
En aquest sentit, tot i que el lloc d'on més immigrants arriben és del Marroc (el 15% del total), el 60% procedeixen de països emplaçats a l’Amèrica Llatina. Mentre que durant els anys 2000 i 2005 el reclam per venir era ser mà d'obra en una economia en expansió, va explicar Bertran, actualment pesa molt més l'expulsió dels països d'origen. Pel que fa a Veneçuela, la situació del país és més que sabuda, ha aprofundit el portaveu dels CITE, i Hondures té una violència estructural que, sumada al fet que "la via tradicional, que era els Estats Units, ara està molt tancada", fa que s'opti per Espanya com a destí de la migració.
La responsabilitat social i administrativa
Els dos portaveus han aprofitat per reivindicar que el Pacte Nacional per la Immigració firmat el 2008 va "lent en la seva aplicació" i que sobre el Pacte per la Interculturalitat anunciat tampoc en saben gaire cosa. "S'ha de posar ja en marxa, esperem que ens convoquin de manera immediata per començar a treballar", ha demanat Toni Mora. Sobretot, ha afegit, perquè "la llei d'estrangeria és un gran obstacle per a la situació real de les persones immigrades i la seva possibilitat d'integrar-se".
A més, Mora ha criticat que des dels mitjans de comunicació es faci un tractament esbiaixat de la qüestió, relacionant "habitualment" inseguretat amb immigració. En línia amb això, també ha incidit en que "quan infants i joves estan al carrer i venen a buscar millors condicions de vida i treball, una societat democràtica, oberta i diversa ha de respondre amb recursos, solucions i integració".
