L'augment de les importacions triplica el de les exportacions

El consum interior revifa i dispara un 55% el dèficit comercial català

La recuperació econòmica a Catalunya va prenent cos lentament i un dels senyals que ho demostren és la balança comercial, que aprofundeix el seu dèficit a mesura que el consum intern es recupera i, per tant, les importacions, sense que l'exportació pugui seguir-li el ritme, tot i seguir creixent. Aquests creixements desiguals han fet que el dèficit (la diferència entre el que s'exporta i el que s'importa) s'hagi disparat un 55% entre el gener i el setembre a Catalunya, per sobre dels 8.984 milions d'euros.

Les exportacions catalanes van créixer un 2,3% els tres primers trimestres de l'any, mentre que les importacions van augmentar més del triple, un 8,5%. Les dades distribuïdes aquest dilluns pel ministeri d'Economia apunten, doncs, a una recuperació de la demanda interior, que l'any passat al setembre estava en retrocés (les importacions queien un 5% a Catalunya).

També se n'extreu, però, una segona conclusió: la debilitat de les economies europees de l'entorn alenteix el ritme exportador. Catalunya encara és el motor de l'exportació a Espanya, amb el 25% del total de les vendes de béns i serveis a l'exterior, i esgarrapa xifres rècord, però els creixements han perdut vigor si es comparen amb els de fa dos anys o més.

Els 53.737 milions d'euros exportats entre el gener i el setembre per les empreses representen un nou rècord absolut i un creixement interanual del 2,3%, superior al discret 1,6% que van augmentar les vendes a l'exterior en el mateix període de l'any passat. L'increment, però, és inferior en termes percentuals al del 2012 (+4,8%), i és lluny dels dos dígits que van registrar-se els anys 2010 i 2011 (del 16,3% i del 17,1%).

Fa mesos que la Generalitat adverteix que serà difícil que amb la base de les empreses exportadores actuals es puguin donar creixements de dos dígits altre cop. El que cal, doncs, és que més empreses exportin i que les que ho fan també venguin cada cop més a fora. Si no és així, i amb el mercat europeu estancat, esgarrapar augments es fa cada cop més complicat.

L'automòbil, el pulmó exportador

La indústria de l'automòbil, amb Seat, Nissan i tota una llarga llista de proveïdors, va ser la que va experimentar més creixement exportador fins al setembre, amb un creixement del 5%. El sector concentra el 15% del total de vendes a l'exterior.

L'altra gran fortalesa va ser la indústria química, que és el líder incontestable amb un 26,7% de tota l'exportació catalana, i que va registrar un creixement del 2,4%. En tercer lloc hi ha la indústria dels béns d'equipament, que va exportar un 1,8% més en termes interanuals al setembre.

El patró de la balança comercial catalana es repeteix però amplificat al conjunt de l'Estat, on entre el gener i el setembre el dèficit comercial va escalar fins als 18.854,8 milions d'euros, un 71% per sobre de la xifra de fa un any.

En els nou primers mesos de l'any, les exportacions de mercaderies van créixer un 1,9% en taxa interanual, la millor dada de la sèrie històrica que arrenca el 1971, mentre que la importació va créixer el triple, un 6%.

Els sous i la competitivitat

L'alentiment de les vendes a l'exterior, que han estat l'oxigen per a l'economia interior en crisi dels darrers anys, arriba també en ple debat sobre la rebaixa salarial i el paper favorable que ha jugat per impulsar l'exportació, sobretot a la indústria. Els fabricants de cotxes esgrimien fa pocs dies la reforma salarial, i la rebaixa de costos que va garantir, com una de les raons per les quals les plantes de tot l'Estat han atret noves inversions i nous vehicles. També és veritat que el sector, però, donava per acabada aquesta rebaixa i apostava per reduir ara altres costos.

Però que la rebaixa salarial hagi acabat no està tan clar. La patronal CEOE i els sindicats CCOO i UGT mantenen un tens pols a Madrid aquesta setmana per tancar un acord marc que ha de garantir les pujades de sou mínimes els propers anys. Els sindicats exigeixen que s'acabi amb la congelació dels últims anys i que la CEOE compleixi amb els missatges que havia fet els darrers mesos sobre el fet que els sous podien començar a pujar en alguns sectors que ja han deixat enrere la crisi  a partir del 2015. El cert és, però, que la proposta de la patronal, de moment, és una pujada mínima del 0,6% que els sindicats veuen insuficient.


Més continguts de