La informació privilegiada, un problema massiu
Diversos estudis proven que aquest és un frau generalitzat, que penalitza sobretot el petit inversor
Els casos judicials per delictes d’informació privilegiada han facilitat que s’enxampin molts petits delinqüents. Però molts es queixen que els peixos grossos s’esmunyen i en surten il·lesos. Aquesta preocupació compta ara amb un cert suport acadèmic, arran de tres nous estudis. En un d’ells s’afirma que molta gent amb informació privilegiada i bons contactes s’ha aprofitat fins i tot de la crisi financera. Els altres encara van més lluny, i apunten que tot el sistema de transacció d’accions a borsa està manipulat.
Tot el que sabem sobre el problema de la informació privilegiada sol provenir de processos judicials, que requereixen xivatades fortuïtes i investigacions molt àmplies i cares, en què s’han d’examinar dades molt complexes a partir de trucades telefòniques, mails o gravacions fetes per mitjà d’informadors. La profusió de xifres que en resulta pot aclaparar fàcilment un jurat, tret que el relat se salpebri amb uns quants detalls sucosos, com per exemple codis exòtics o (encara millor) maletins plens de bitllets.
Aquests estudis fan un ús imaginatiu de l’anàlisi de patrons a partir de dades, i constaten que això de la informació privilegiada és un problema probablement generalitzat. L’enfocament reflecteix una nova manera d’analitzar les conductes en els mercats financers. I també planteja preguntes sobre com cal tractar aquests comportaments si són sistèmics en lloc d’estar limitats a l’ocasional gestor corrupte.
El primer estudi arrenca de les reunions privades que alguns funcionaris del govern nord-americà van mantenir amb institucions financeres al llarg de la crisi. Alguns detalls molt importants del que es va anomenar Programa d’Ajuda als Actius Problemàtics (TARP, per les sigles en anglès) no es van fer públics en aquells moments, i especialment els relatius a la quantitat de diners que s’hi destinarien i com es distribuirien. Aquest era un tema de màxima importància. L’actual supervivència d’algunes institucions estava en joc. Al final, s’hi van comprometre centenars de milers de milions de dòlars. Disposar d’un coneixement avançat de l’estructura i l’abast del TARP hauria constituït una informació de vital importància per als inversors en aquell moment.
L’estudi examina la conducta de 497 institucions financeres entre el 2005 i el 2011, i posa una atenció especial en les persones que prèviament havien treballat al govern dels Estats Units, en institucions com per exemple la Reserva Federal. En els dos anys anteriors al TARP, les transaccions efectuades per aquesta gent no aportaven indicis de cap coneixement privilegiat. Però en els nou mesos posteriors a l’anunci del TARP, alguns van obtenir uns resultats particularment bons. L’estudi conclou que “individus ben connectats políticament jugaven amb l’avantatge d’informacions durant la crisi i feien transaccions per beneficiar-se’n”.
Els altres estudis van del 1999 al 2014 i els va dur a terme Abel Noser, una empresa de referència per a inversors institucionals especialitzada a resseguir els costos de les transaccions. Les dades van cobrir 300 brokers, però l’estudi es va centrar en els 30 més importants, a través dels quals es canalitzava el 80%-85% del volum d’operacions. Van trobar indicis que els grans inversors tendien a fer més transaccions en períodes que precedien anuncis importants, cosa difícil d’explicar tret que disposessin d’un tipus d’informació inusualment bona.
L’obtenció de la informació privilegiada es fa de maneres diverses. La més innocent és quan els brokers “fan córrer rumors” sobre algun desig particular d’un client de comprar o vendre grans quantitats d’accions amb la idea de crear un mercat, de manera semblant a com ho fa una casa de subhastes quan vol vendre un quadre important. Però també és possible, segons aquests estudis, que es passi aquesta informació a clients especials per impulsar els seus negocis. Aquesta convicció s’ha vist reforçada quan s’ha constatat que alguns gestors de grans actius, que fan servir els seus brokers afiliats, no perden mai.
Guanyadors i perdedors
Les grans institucions tant poden ser beneficiàries com víctimes d’aquest tipus de filtracions. Però en general en són guanyadores netes. Els autèntics perdedors, conclouen aquests estudis, són els clients minoristes i els petits gestors d’actius. Una característica que recullen tots els estudis és el reconeixement que els mercats públics, com han afirmat sempre els teòrics de la conspiració, de públics no en tenen res. De fet, canviar la legislació per intentar posar fi a aquestes pràctiques segurament no és ni factible. Almenys, però, en el processament de dades a gran escala, hi ha un nou tipus de detectiu corporatiu sobre el terreny treballant en el cas.
