Economia 15/01/2021

Inquietud dels sindicats davant la incògnita sobre els plans a Brussel·les

CCOO i UGT exigeixen al govern conèixer amb detall les reformes i la patronal demana "realisme"

Núria Rius Montaner
4 min
La ministra d'Economia, Nadia Calviño, en una imatge d'arxiu

MadridUn nou jugador ha entrat a formar part de la taula de diàleg entre govern espanyol, sindicats i patronals on s'han de negociar les futures reformes de l'economia: la Comissió Europea, fet que incomoda els sindicats majoritaris. CCOO i UGT han enviat un ultimàtum al govern espanyol exigint que els traslladi els documents amb els detalls de les futures reformes –entre les quals la laboral i la de les pensions– que ha de tirar endavant l'executiu per captar els fons europeus antipandèmia.

"Són compromisos molt importants. Exigim al govern que ens doni informació fefaent", ha deixat anar el secretari general de CCOO, Unai Sordo, aquest divendres després de la trobada coordinada per la ministra d'Economia, Nadia Calviño, en què els ministeris els han traslladat les línies mestres del futur Pla Nacional d'Inversions i Reformes. El govern l'ha d'enviar abans del 30 d'abril a la Comissió Europea i de moment Calviño ha anticipat ja 28 textos en forma d'esborrany en el marc d'un "intercanvi de documents amb Brussel·les".

El pla inclourà reformes relacionades amb les polítiques actives d'ocupació, la mobilitat, el sistema educatiu, la transició ecològica, o la fiscalitat, entre d'altres, que per ara l'executiu no ha concretat. Ara bé, el fet que el govern espanyol no les hagi traslladat ni públicament ni als agents socials no vol dir que hagi fet el mateix a porta tancada. Calviño ha reconegut que la Comissió vol "un grau de profunditat i detall alt" i és precisament això el que instal·la nerviosisme entre els sindicats.

L'ull de poll de les pensions i la reforma laboral

Dues reformes són les més espinoses (no només entre els agents socials sinó també entre el PSOE i Unides Podem): la laboral i la del sistema de pensions. De moment, cap d'elles ha estat traslladada a Brussel·les, ha assegurat Calviño, com a mínim de forma concreta. Els sindicats, però, es temen el pitjor. "CCOO no assumirà els compromisos previs que el govern mantingui amb Europa i que no siguin tractats prèviament a la taula de diàleg social", ha apuntat Sordo, paraules que també ha defensat la UGT. Al seu torn, la patronal ha demanat "prudència i realisme en un moment en què les empreses estan patint molt".

Pel que fa a la reforma de les pensions, la ministra d'Economia ha reiterat que l'objectiu és "mantenir el poder adquisitiu i fer sostenible el sistema a curt i mitjà termini". Malgrat que ha reafirmat que es buscarà el consens més ampli possible i que el mapa a seguir serà l'últim acord del Pacte de Toledo (que per la seva amplitud en els termes dona marge de maniobra al govern), els postulats dins de l'ala socialista són coneguts. El ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá (PSOE), ja ha confirmat que les pensions es revaloritzaran amb l'IPC, una mesura que no agrada a Europa. Escrivá, però, estudia altres mesures. Una, la d'ampliar els anys pel còmput de la jubilació mitjana, de 25 a 35 anys. La mesura, que sindicats i patronals asseguren que no han llegit "en cap moment", significaria una retallada indirecta del 5% de les pensions i té el no d'Unides Podem. També podria endurir les jubilacions anticipades o afavorir els plans de pensions privats.

L'altre cavall de batalla és la reforma laboral actual, aprovada pel Partit Popular l'any 2012. La possibilitat de derogar-la completament és cada cop més un miratge, però no la d'acabar amb els seus aspectes més controvertits, com vol la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unides Podem), postura que defensen també els sindicats, que volen tallar de soca-rel la temporalitat i blindar la negociació col·lectiva, així com endurir els processos d'acomiadament per part de l'empresa. També en l'àmbit laboral el govern prepara mesures per facilitar la contractació laboral de joves, amb incentius a les empreses, o facilitar l'accés a plans de formació de persones atures, demandants d'ocupació o afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació.

El maldecap de la "condicionalitat"

Si hi ha un terme que aquests dies no han deixat de repetir els sindicats és el de la "condicionalitat". CCOO i UGT han tornat a recordar que Europa no ha lligat l'accés als fons europeus a cap reforma concreta que impliqui una retallada dràstica del sistema de pensions o no tocar la reforma laboral vigent del Partit Popular. I, en efecte, Brussel·les no parla de condicions –així ho admet la mateixa ministra Calviño–, i menys en un moment en què la pandèmia ha fet volar pels aires no sols els plans econòmics sinó els dogmes basats en l'austeritat fins ara instal·lats a Europa.

Ara bé, sí que parla "d'ambició" i recorda als estats membres que hi ha recomanacions, ja des d'abans de la pandèmia. Són recomanacions que els països han de seguir no sols per tenir uns comptes sanejats, segons Brussel·les, sinó també per acabar amb "problemes estructurals" que Europa té molt localitzats: el laboral i el de les pensions. "Els plans han d'estar alineats amb el full de ruta de les recomanacions i en això estem", ha indicat Calviño, que ha afegit que els vol tenir acabats "com més aviat millor". Amb tot, és sabut que els postulats europeus no conjuguen del tot amb el que demanen els sindicats ni la part lila, Unides Podem, i és aquí on sorgeixen les tensions. Així, el govern tindrà difícil mantenir hissada la bandera del "diàleg social" i, alhora, acontentar Europa.

stats