Les conseqüències de no haver aprovat els comptes del PSOE: menys polítiques socials i més dèficit

MadridLa desfeta que ha patit el PSOE amb el rebuig del Congrés als pressupostos de l'Estat suposa, amb tota probabilitat, la fi de la legislatura. Però el veto als comptes del 2019 tindrà una altra conseqüència directa: la pròrroga dels pressupostos del 2018, els del PP. Els del govern de Pedro Sánchez, que suposaven un augment del 52% de la inversió per a Catalunya, acabaran al calaix.

L'executiu socialista havia previst dedicar a Catalunya més de 2.050 milions d'euros, el 16,8% del total de les inversions de tot l’Estat, però amb la pròrroga dels pressupostos, només li corresponen 1.350 milions. Ras i curt, Catalunya perd 700 milions d'euros. Els pressupostos de Sánchez –que han fet caure ERC, el PDECat, el PP, Ciutadans, Foro Asturias i Coalició Canària– preveien un augment considerable de la inversió en el conjunt de les comunitats autònomes.

La pròrroga dels pressupostos del 2018 obre també grans incògnites respecte al compliment dels objectius de dèficit marcats per Brussel·les. La Comissió Europea havia avalat les xifres de Sánchez, tot i haver-li fet algun toc d'atenció, però el més probable és que la pròrroga suposi un augment del dèficit, sobretot perquè el govern del PSOE ha revaloritzat les pensions però no podrà posar en marxa mesures per augmentar els ingressos com l'augment d'impostos. Només podria aplicar la pujada de l'IRPF i l'impost de societats previst mitjançant decrets llei i sempre que Sánchez no convoqués eleccions.

Més dèficit i deute

En canvi, l'executiu socialista sí que ha tingut temps d'augmentar el sou mínim fins als 900 euros, una mesura que es tradueix també en un augment de les cotitzacions. Segons la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, sense els seus pressupostos, el dèficit se situarà entre el 2,2% i el 2,4% del PIB, molt per sobre de l'1,3% que preveia Sánchez amb els seus comptes. "Amb la pròrroga es produirà un increment del dèficit i del deute", ha assegurat Montero.

Sense els nous pressupostos tampoc es concretaran les inversions socials promeses, com l'augment del 41% de les polítiques d’habitatge i d’un 59% de les d’atenció a la dependència. També estava prevista la supressió del copagament farmacèutic, que no s'arribarà a fer, i l'ampliació de 5 a 8 setmanes la baixa per paternitat, que no s'aplicarà.

Si finalment Sánchez convoca eleccions, el Congrés es dissoldrà i decauran els projectes llei que estiguin en tramitació. És el cas de la taxa digital, coneguda com a 'taxa Google', i la 'taxa Tobin', que grava algunes transaccions financeres. El govern espanyol calculava ingressar 1.200 milions anuals amb aquests dos nous impostos.