La inversió estrangera a Catalunya cau més del 30% el 2017 però el 2018 s'encamina cap al rècord

BarcelonaLa inversió estrangera a Catalunya va caure més del 30% l'any 2017. Un 39%, segons les dades del ministeri d'Economia i gairebé un 32% segons les dades de la Generalitat. Però el comportament de l'any 2018 és bo i si es manté el ritme actual es batria el rècord històric, perquè fins al 15 de juny Catalunya ha atret 175 milions, una xifra que ja arriba al 70% de tot l'any passat.

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha volgut contextualitzar aquest dilluns les dades de la inversió estrangera i ha destacat que, a més de la recuperació del 2018, durant el 2017 el nombre de projectes, 70 en total, va ser un rècord històric, i en nombre de llocs de feina creats, 3.217, també, malgrat que el volum total de la inversió atreta, 241 milions, és inferior als 351 milions del 2016.

En aquest sentit, Chacón ha destacat que es venia d'uns anys 2015 i 2016 extraordinaris, i també que si es mira el quinquenni sencer, del 2013 al 2017, la inversió captada va ser de 4.064 milions, més de 1.000 milions més que en el quinquenni anterior, del 2008 al 2012. Chacón ha afegit que la comparativa d'inversió estrangera en períodes de cinc anys dona una millor comparació, perquè d'un any a l'altre una sola operació pot fer variar molt les xifres.

Chacón també ha descartat que la millora del primer semestre d'enguany sigui a causa de projectes paralitzats l'any passat per la situació política. "No hi hauria prou temps per materialitzar aquests projectes", ha assegurat la consellera.

Les xifres de la Generalitat, basades en els projectes que han comptat amb la captació i l'acompanyament de l'agència Acció i l'assessorament de Catalonia Trade & Investment, demostren l'atractiu de Catalunya, segons la consellera, que ha destacat que la majoria d'aquestes inversions són productives i arriben perquè les empreses veuen que Catalunya té una economia sòlida i molt diversificada, talent local i internacional, connexions aèries i portuàries, una bona situació geoestratègica i esdeveniments mundials com el Mobile World Congress.

Quant al talent, ha destacat que el 23% de les 'start-ups' de Catalunya són formades per treballadors estrangers i el 14% dels fundadors d'aquestes empreses són de fora.

Sobre les inversions productives, ha destacat que un 40% són el que se'n diu 'greenfield', és a dir, empreses que aterren a Catalunya sense presència anterior, que és el grup més important, mentre que en segon lloc se situen les empreses que ja són presents a Catalunya i hi inverteixen per ampliar capacitat o obrir nous centres.

Les dades de la Generalitat indiquen que Catalunya té 8.642 empreses estrangeres establertes. En la captació d'inversió el 2017, els Estats Units va ser el país més actiu –i Amazon la primera empresa–, amb un 24% dels projectes, seguit del Japó, amb un 11%; França, amb un 10%; el Regne Unit, amb un 8,6%; Suïssa, amb un 8,6%, i Alemanya, amb un 7,1%.

L'any passat els sectors que van registrar més projectes d'inversió estrangera van ser les TIC, un 28,6% del total, seguida de l'automoció (11,4%), el transport aeri (10%), serveis empresarials (7,1%), farmàcia i biotecnologia (5,7%), electrònica (5,7%) i comerç electrònic (4,3%). Les 40 oficines exteriors de comerç i d'inversions que la Generalitat té repartides per tot el món han captat el 21,4% de la xifra d'inversió total, unes oficines que compten amb 42 persones i un pressupost de 2,5 milions d'euros.

Chacón ha destacat que per cada euro que la Generalitat inverteix per atreure inversió n'han vingut a Catalunya 95,3 d'inversió estrangera i s'han creat 110 llocs de treball associats a aquesta inversió. I ha assegurat que, si convé, s'obrirà alguna oficina més. Actualment hi ha 8.642 empreses estrangeres establertes a Catalunya, un 22% més que el 2016, i provenen d'Alemanya (13%), França (12%), els Estats Units (12%), Itàlia (9%), els Països Baixos (8%) i el Regne Unit (8%).

Fuga d'empreses

La consellera també s'ha referit a les empreses que després del referèndum de l'1-O van decidir traslladar la seu fora de Catalunya. En aquest sentit, ha descartat totalment la possibilitat d'introduir incentius fiscals per facilitar-ne el retorn, malgrat que ha admès que intentaria parlar-hi sense afavorir cap boicot a les que van decidir anar-se'n.

Chacón ha explicat que, sense minimitzar aquesta fuga de seus socials, cal estar atents al que passar amb els centres productius. La consellera també ha demanat la derogació del decret que va facilitar el trasllat de seus. Segons ha dit, la conselleria ha encarregat informes jurídics sobre aquest decret i les conseqüències per als accionistes d'aquestes empreses, malgrat que en principi ha descartat portar-ho als tribunals.

El decret, ha indicat Chacón, "buscava el trasllat de seus per incrementar la pressió sobre l'economia", cosa que ha qualificat de "deslleialtat amb efectes econòmics".

La consellera ha deixat clar: "Estem disposats a parlar [amb les empreses que van marxar], analitzarem quina tipologia d'empreses han marxat, quan ho han fet i per què, i quines conseqüències pot comportar; però no ens quedem amb la visió catastrofista que tot això és un desastre ni tampoc que no ha passat res".

També ha indicat que no hi ha hagut temps suficient per analitzar tots els factors: "No farem un pronunciament demagògic i, a partir d'aquí, amb rigor, mirarem quin és el nostre pronunciament". "Ara no premiarem les empreses que han marxat", ha dit Chacón descartant incentius fiscals. "No toca i no seria just", ha sentenciat, i ha indicat que el que es proposa és treballar perquè Catalunya sigui sent atractiva per a la inversió.