La justícia dictamina que les clàusules IRPH no eren transparents però tampoc abusives

El Suprem retreu als bancs que no van informar els clients de l'evolució de l'índex 

Poc transparents, sí. Abusives, no. És la conclusió a què ha arribat el ple de la sala primera del Tribunal Suprem sobre cinc recursos de cassació en relació amb les clàusules IRPH de les hipoteques. Els magistrats han estudiat quatre recursos sobre la transparència al voltant de l'índex de referència dels préstecs hipotecaris i han dictaminat que hi ha hagut una "falta de transparència per no haver informat de l'evolució de l'índex dels dos anys anteriors". Pel que fa al cinquè recurs, el Tribunal Suprem ha establert que, en el cas estudiat, encara no es pot parlar de clàusules abusives. Aquest cas, que analitzava la clàusula d'un habitatge de protecció oficial, ha tingut el vot particular del magistrat Francisco Javier Arroyo Fiestas i es dictaminarà més endavant.

La justícia europea va dictaminar el 3 de març que l'IRPH ha d'estar sotmès al control judicial dels tribunals de l'Estat, que havien de decidir (cas per cas) si es tractava de clàusules abusives o poc transparents incloses als contractes hipotecaris. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va deixar clar que aquestes clàusules quedaven emmarcades en la directiva europea i que, per tant, havien de ser "clares i comprensibles", i deixava en mans dels tribunals espanyols la decisió final. Ara la decisió del Tribunal Suprem pot marcar el camí d'altres tribunals menors davant de casos semblants. A Espanya hi ha més de 150 litigis sobre aquesta clàusula, i es calcula que les hipoteques referenciades a aquest índex són unes 760.000.

La resolució del Tribunal Suprem d'aquest dimecres sentencia a favor dels clients, en el sentit que reconeix la poca transparència a l'hora d'aplicar les clàusules. No obstant això, també sentencia a favor de les entitats financeres a l'hora de fixar que no és abusiva. De fet, les entitats bancàries han augmentat els seus valors en borsa després de fer-se pública la posició del Tribunal Suprem. Els experts, a falta de llegir la sentència completa –que es farà pública els pròxims dies– reconeixen que hi ha força preguntes obertes, com ara si els afectats poden reclamar o no.

La justícia europea avala que els jutges puguin declarar abusives les clàusules IRPH

Facua ho considera un "escàndol"

La resolució d'aquest dimecres del Suprem ha caigut com una galleda d'aigua freda entre les associacions de consumidors. Facua considera "absolutament vergonyosa" la decisió. En un comunicat diu que està a l'espera de saber el contingut íntegre de la sentència però que considera que l'alt tribunal "es doblega una vegada més als interessos de la banca amb una interpretació forçosa de la legislació", segons el secretari general de l'entitat, Rubén Sánchez. També la presidenta de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin), Patricia Suárez, ha lamentat la decisió dels magistrats i ha destacat el vot particular d'un d'ells com una mostra de "desacord" en relació amb el fet de no reconèixer que l'índex és "abusiu". Suárez ha apuntat que, malgrat el veredicte, tiraran endavant les reclamacions.

Segons l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), amb aquesta lectura del Suprem s'entra en una "espiral de resolucions a favor de les entitats financeres". Els experts legals de l'entitat han apuntat a través d'un comunicat que era una "paradoxa" la decisió del Suprem perquè a tota la doctrina que estudia aquests procediments al voltant de les hipoteques "la falta de transparència implica irremeiablement l'abús".

El sector bancari, content

Les patronals bancàries han apuntat que amb la resolució del Suprem es tanca la polèmica al voltant de l'índex de referència dels préstecs hipotecaris i en confirma la "validesa i ús", i neguen que sigui un índex "abusiu", com ha defensat el portaveu de l'Associació Espanyola de la Banca, José Luis Martínez Campuzano.

De fet, les entitats bancàries han vist amb bons ulls la decisió del Tribunal Suprem i consideren que la falta de transparència no significa que l'índex sigui "abusiu".

Un índex qüestionat

L'índex de referència de préstecs hipotecaris és un tipus d'interès alternatiu a l'Euríbor que les entitats financeres van començar a introduir, sobretot, durant els anys de la bombolla immobiliària, entre el 2003 i el 2005. El problema va sorgir el 2013 quan l'Euríbor va començar a caure, però no l'IRPH. Les persones afectades denuncien que l'índex és abusiu perquè es venia com un interès més estable que l'Euríbor, tot i que era igual de volàtil però més elevat. En el seu moment, l'any 2017, el Tribunal Suprem ja va donar la raó a la banca quan va sentenciar que es tractava d'un índex "vàlid". Però un tribunal de Barcelona va elevar el conflicte al Tribunal Europeu. 

La primera denúncia la va posar un client de Barcelona que tenia una hipoteca amb Bankia, però les entitats bancàries més afectades són CaixaBank, el Santander, el BBVA i, en un segon terme, Bankia, Banc Sabadell, Kutxabank i Liberbank, segons el registre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). 

Des d'aleshores, diferents anàlisis han quantificat què significaria que un tribunal es pronunciés contra la banca i reconegués la devolució de la clàusula als clients. Goldman Sachs va estimar que el retorn podria tenir un impacte de 44.000 milions d'euros.