La justícia europea avala el model d'Airbnb

BarcelonaAirbnb és un intermediari tecnològic i no un agent immobiliari. És el veredicte final del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el cas que enfrontava la plataforma de lloguer turístic amb el lobi dels hotelers francesos. Amb aquesta sentència, la justícia europea dona la raó a l'empresa californiana i considera que no se la pot regular a través d'una normativa destinada al sector immobiliari, ja que es tracta d'un "servei de la societat de la informació".

La resolució considera que Airbnb es dedica a "posar en contacte mitjançant una plataforma electrònica potencials arrendataris amb arrendadors, professionals o no professionals, que ofereixen serveis d'allotjament de curta durada". La sentència, doncs, s'inclina pel mateix posicionament de l'advocat del TJUE al maig, quan va considerar que no s'hauria de regular Airbnb com si fos un agent immobiliari. Tot i així, decideix en el sentit contrari a la sentència sobre Uber, que considerava una empresa de transport.

D'aquesta manera, el tribunal rebutja que França apliqui a la plataforma la llei reservada per a aquest sector i estableix que s'ha de regular a través de la directiva comunitària de comerç electrònic. A més, recorda que el govern francès no va notificar a la Comissió Europea que la seva normativa immobiliària obligava Airbnb a obtenir una llicència específica.

La plataforma ha celebrat la sentència i ha insistit que la seva prioritat és "continuar treballant amb les ciutats amb normatives clares, que posin les famílies i les comunitats locals com a protagonistes del turisme sostenible en el segle XXI". Tot i la tensió amb ajuntaments en ciutats on la pressió turística i els lloguers residencials són elevats, Airbnb ha assegurat que vol ser "un bon soci per a tots" i ha presumit de treballar amb més de 500 governs "per ajudar els amfitrions a compartir casa seva, complir la regulació i fer front a les seves obligacions tributàries".

Com a reacció, la companyia també ha enviat una carta a uns quants alcaldes europeus, entre els quals hi ha Ada Colau. "No hi ha dubte que aquest cas ha anat sempre de com s'hauria de regular la nostra plataforma, no de si s'hauria de regular", diu el missatge signat pel cofundador d'Airbnb Nathan Blecharczyk. El directiu assegura que l'empresa vol normes "clares i d'acord amb els temps actuals" per al home sharing. A Catalunya, Airbnb treballa encara en un buit legal i el seu model està a l'espera d'un nou decret de turisme de la Generalitat que reguli el lloguer d'habitacions per a turistes. "Tenim ganes de continuar amb aquesta estreta relació amb les autoritats a Barcelona i Catalunya", defensa Blecharczyk a la carta.

Quin és l'origen de la sentència?

El cas es remunta a una demanda de l'Associació per a l'Allotjament i el Turisme Professional (AHTOP), el lobi dels hotelers francesos, contra la matriu irlandesa amb què la companyia californiana opera a Europa. L'AHTOP sostenia que Airbnb actua com a "agent immobiliari" i, per tant, ha d'ajustar-se a l'anomenada llei Hoguet, la normativa francesa que regula el sector immobiliari i determina quin tipus d'actors estan autoritzats a intervenir-hi. França és el segon mercat d'Airbnb després dels Estats Units.

En canvi, Airbnb defensa que proporciona serveis transfronterers com a plataforma intermediària en la societat de la informació. Precisament per aquest motiu, afirma que no se li pot aplicar una llei immobiliària per regular la seva activitat, ja que el que posa les bases del seu negoci és la normativa europea sobre comerç electrònic. L'empresa esgrimeix com a argument, per exemple, que Airbnb no controla ni fixa els preus dels anuncis sinó que són els mateixos amfitrions els que marquen les característiques de l'oferta.