El jutge encobreix el Banc d’Espanya en el cas Bankia
PeriodistaEl jutge Fernando Andreu ha intentat enfosquir, en la seva interlocutòria de conclusió, la participació activa de la cúpula del Banc d’Espanya en la sortida a borsa del grup BFA-Bankia, ometent els dos informes finals dels pèrits judicials Víctor Sánchez i Antonio Busquets sobre les actuacions del supervisor. Els pèrits Sánchez i Busquets, inspectors del Banc d’Espanya, van presentar els seus respectius tercers informes, els més complets sobre els cinc anys d’investigació, el 8 de maig del 2017 (247 i 482 pàgines, respectivament).
El jutge Andreu va dictar la interlocutòria de conclusió amb data d’11 de maig i aquests últims informes brillen per la seva absència. Totes les cites als pèrits es refereixen als seus informes anteriors, del desembre del 2014 i el març del 2016. De fet, el jutge tenia previst tancar la investigació la tardor del 2016. Per què? Esperava que la secció tercera penal de l’Audiència Nacional resolgués un recurs d’apel·lació contra la seva negativa -amb el suport del fiscal- a imputar alts càrrecs del Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) el juliol del 2016.
El 5 de setembre del 2016, però, va declarar el responsable en cap de la inspecció del Banc d’Espanya a BFA-Bankia, José Antonio Casaus. La secció tercera penal va resoldre sense tenir en compte aquest testimoni ni altres indicis posteriors, com l’aportació de quatre correus electrònics de Casaus en què informava els seus superiors sobre la inviabilitat del projecte BFA-Bankia i la seva sortida a borsa i el seu desenllaç amb la nacionalització i socialització de pèrdues. La secció tercera, doncs, va donar suport a la negativa d’Andreu a imputar els alts càrrecs del Banc d’Espanya i la CNMV amb dades antigues.
L’acusació popular, després de sentir Casaus, va demanar els correus electrònics, i un cop aportats va tornar a demanar, tenint en compte els nous fets, la imputació de les cúpules del Banc d’Espanya i la CNMV. El jutge, amb el suport del fiscal, va rebutjar la sol·licitud. Però, davant un nou recurs d’apel·lació, la secció tercera va acabar canviant de parer. En la interlocutòria del 13 de gener del 2017 s’estima que “el contingut d’aquests correus no deixa cap dubte sobre l’expressa, prèvia i contundent informació que la direcció del Banc d’Espanya va tenir, tempestivament, sobre la inviabilitat del grup i la fal·làcia dels resultats presentats efectuada per l’equip d’inspecció del mateix Banc d’Espanya”.
Això va portar el jutge Andreu -amb la consegüent indignació, segons fonts judicials, del magistrat, que ja havia pres la decisió de dictar la conclusió- a citar a declarar les cúpules del Banc d’Espanya i la CNMV el passat mes de març. En efecte, la cúpula del Banc d’Espanya va tenir oportunament, com afirma la interlocutòria de la secció tercera, “contundent informació” sobre la inviabilitat del projecte. El 8 d’abril del 2011 els set membres de l’equip, amb Casaus al capdavant, responien a una sol·licitud del seu cap, Pedro Comín, que el grup “no és viable”.
Tres dies més tard, Pedro Comín i Pedro González, responsable d’inspecció de caixes d’estalvis, elevaven al comitè executiu del Banc d’Espanya la seva recomanació: “La nostra opinió és que l’estratègia de capitalització presentada per Bankia és l’adequada”. Ara, de nou, la sala tercera penal de l’Audiència Nacional tindrà a les seves mans el futur de les conclusions del jutge Andreu i la seva negativa a asseure al banc dels acusats la cúpula del Banc d’Espanya i la CNMV perquè ja es preparen recursos contra la seva resolució.
