TRANSPORT

A l’Estat se li acaba el temps per renovar els peatges

Els pròxims anys vencen grans contractes, i la falta de govern dificulta que es reeditin

El president d’Abertis, Salvador Alemany, explicava al mes d’abril que a la companyia li agradaria allargar el termini de les concessions a canvi de noves inversions. Una política que l’empresa catalana ha seguit en altres mercats, com a França, però a Espanya no pot fer-ho, segons reconeixia aleshores Alemany, perquè “la situació política ho dificulta”. En aquell moment el president de la concessionària assegurava que estava a l’espera d’obrir converses amb el futur govern d’Espanya. La situació, però, no ha canviat. Des d’aquell moment hi ha hagut unes noves eleccions i una nova investidura fallida, i Espanya segueix sense govern. L’espera per obrir converses s’ha allargat més del previst, i potser va per llarg, però hi ha una cosa que és segura: cada cop és més a prop el venciment de grans concessions d’autopistes.

La primera concessió que acabarà, el desembre del 2018, és l’autopista AP-1, entre Burgos i Armiñán. No és d’Abertis, sinó d’Itínere, però la decisió que prengui el govern que hi hagi en aquell moment marcarà el futur de la resta de concessions, segons reconeixen fonts del sector. Si aquella no es renova, difícilment ho faran les pròximes. I l’any següent, el novembre del 2019, venç la concessió del tram sud de l’AP-7, que va des de Cambrils fins a Alacant, que és d’Aumar, del grup Abertis. Dos anys després, el 2021, s’acaba la concessió de l’AP-7 nord (entre la Jonquera i Salou) i l’AP-2. Totes dues són d’Acesa, també del grup Abertis, i són les dues vies més rendibles per a la companyia actualment.

El nou govern central haurà de decidir què fa amb aquestes autopistes. La licitació de noves concessions per allargar els contractes dels peatges necessitaria com a mínim un any i mig per fer-les. I si, a més, es volgués pactar un nou model sobre les vies de pagament, el període seria encara més llarg. Per això, fonts d’Abertis expliquen que encara hi ha marge per poder licitar un allargament dels peatges “perquè encara no s’ha arribat al punt crític de no retorn”, però també reconeixen que cada cop hi ha menys temps.

Futur incert

Al trencaclosques s’hi han d’afegir altres peces que poden tenir rellevància per a una solució de futur. Per exemple, les radials de Madrid, en fallida. Una solució que en cert moment es va plantejar, ni que fos com a globus sonda, passaria per rescatar-les, constituir una empresa estatal tipus banc dolent d’autopistes i recapitalitzar-les mantenint peatges en altres vies. Aquesta solució portaria a allargar el peatge a les autopistes on ja s’hagi acabat la concessió. És a dir, allargar peatges com els de l’AP-7 per salvar les radials. La solució, tot i això, és difícil, per la lògica oposició dels afectats i perquè una part de la banca creditora s’hi oposa. A més, algunes de les vies fallides ja estan en ple procediment judicial del concurs de creditors.

Un altre element del trencaclosques que s’ha de tenir en compte és l’absència d’un model homogeni a l’Estat, amb zones amb moltes vies de peatge, com Catalunya, i d’altres on hi ha corredors d’altes prestacions que són plenament gratuïts.

Al debat, a més, s’hi incorporen les posicions polítiques. La majoria de partits d’esquerres s’han posicionat a favor de liquidar els peatges. Però aquesta postura s’ha anat estenent a altres partits. El conseller de Territori, Josep Rull, va anunciar al juny al Parlament que la Generalitat no renovarà les concessions de les autopistes C-32 al Maresme i C-33 al Vallès. Totes dues acaben la concessió l’any 2021. “No prorrogarem aquestes concessions”, va dir en resposta a la pregunta del diputat del PPC Alejandro Fernández.

Ana Pastor, fins fa poc ministra de Foment i ara presidenta del Congrés, va reiterar diversos cops durant l’últim any que l’AP-7, quan s’acabi la concessió, passarà a ser una via gratuïta i lliure de peatge.

Per la seva banda, la patronal de les constructores, Seopan, proposa que un cop s’acabin les concessions es mantingui algun tipus de peatge, a l’estil de la vinyeta d’altres països europeus, on es paga una taxa a l’any per circular per les vies d’alta capacitat. Segons la patronal, sense aquests ingressos i en època d’ajustaments pressupostaris, no es podrà finançar el manteniment adient d’aquestes vies.

Més continguts de