FINANCES PÚBLIQUES

El laberint econòmic de Sánchez

El primer escull serà el sostre de despesa, que Podem només negociarà si no implica retallades

No és només que un govern socialista s’hagi proposat governar seguint el traç de la política econòmica dibuixada pel Partit Popular, és que el nou president, Pedro Sánchez, s’endinsa en un laberint econòmic que, veient els suports que té d’entrada, sembla que té sortida difícil. Un cop guanyada la moció de censura, els socialistes sortien ahir de l’hemicicle plenament conscients de l’embolic. “Disfrutem-ho avui, que serà el millor dia”, deia somrient un dels diputats del PSOE. “Ja cal que tinguin sort”, sospirava un dels parlamentaris del fragmentat bloc del sí a Pedro Sánchez. Tots eren conscients que qualsevol iniciativa legislativa serà complicada de tirar endavant, però l’escepticisme encara creix més quan es tracta d’aventurar què passarà en el flanc econòmic.

Trontolla el sostre de despesa

La llei d’estabilitat pressupostària del 2012 fixa que abans de l’1 d’agost s’ha d’haver aprovat el sostre de despesa, és a dir, el límit del que pot gastar l’administració. Això marca un topall de despesa tant per a l’Estat com per a les comunitats.

Aquest serà el primer gran escull amb què toparà Pedro Sánchez. Per aprovar-lo cal majoria absoluta a la cambra, i Podem rebutja la mera existència d’aquest sostre. La llei d’estabilitat va venir marcada per Brussel·les i el sostre de despesa estableix que el creixement de la despesa pública no pugui superar la taxa de creixement del PIB, fet que explica en part les retallades, segons Podem. El nou president espanyol va deixar clar en el seu discurs que primaria l’estabilitat macroeconòmica i que compliria amb els compromisos de la UE. Però ahir fonts de Podem asseguraven que hi ha una finestra perquè el grup debati el sostre de despesa: que no impliqui retallades i que, per tant, es negociï amb Brussel·les un límit més lax. Podem ja havia manifestat diverses vegades la voluntat de reformular aquesta cotilla. Alhora, fonts del PSOE feien servir formes més ambigües per referir-se al sostre de depesa en un intent visible d’acoblar el discurs amb Podem. “Al cap i a la fi no és només fixar la despesa, també vol dir posar-se d’acord en els ingressos”, deien aquestes fonts.

Des de l’altre costat ho veuen gairebé impossible. Ciutadans creu que Sánchez ho té molt cru i d’entrada també rebutgen aprovar el sostre de despesa. Això sí, admeten que han de tornar a dissenyar la seva estratègia. El mateix posicionament manté el govern sortint, que, vistos els discursos, ja ha començat l’oposició i, per tant, a complicar les coses al PSOE.

Pensions i diners autonòmics

On el PP pot posar les coses difícils al govern del PSOE és, justament, en els dos grups de treball on el PP exigia el consens amb els socialistes. El Pacte de Toledo, on tots els partits debaten la reforma de les pensions, està ressentit després que el PP i el PNB pactessin unilateralment elevar les pensions al mateix nivell que l’IPC. El ja president espanyol va dir en el seu discurs que no tenia cap intenció de fer servir aquest mandat curt per revertir reformes en aquest àmbit, però des de Podem insisteixen que “es poden fer coses fins i tot amb els pressupostos de Montoro” i que intentaran pressionar perquè s’aprovin les lleis en matèria de pensions. Tot i això, fonts parlamentàries confirmen a l’ARA que el Pacte de Toledo es reunirà el pròxim 12 de juny, i allà es comprovarà si a la pràctica hi ha nous consensos.

L’altra gran reforma pendent, i que el PP anava deixant sempre per més endavant, és la del finançament autonòmic. Va ser precisament des del PSOE que van insistir a Rajoy perquè accelerés el procés, i la primera trobada s’havia de produir a finals de maig. Fent cas del discurs de Sánchez, aquest tampoc és un repte que ara mateix es vegi amb cor d’assumir i, per tant, tornarà a endarrerir-se.

Uns comptes aliens i en tràmit

D’entrada, els pressupostos del ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, encara estan en plena tramitació al Senat, i ahir cinc dels partits que van donar suport a Pedro Sánchez hi van presentar vetos i esmenes. Podem, ERC, el PDECat, Compromís i EH Bildu van registrar fins a 64 vetos, entre els presentats a la totalitat i a les seccions. A més, dilluns vinent, 4 de juny, hi ha temps per presentar esmenes parcials, que es discuteixen més endavant. I el 5 de juny comencen a debatre’s els vetos al ple. Des del ministeri d’Hisenda i també des del PP han reiterat que no tenen intenció de vetar els seus propis pressupostos al Senat, on tenen majoria absoluta. De fet, ahir ho va exigir la Comissió Europea. La intenció del PP era no presentar ni tampoc aprovar cap veto o esmena per no allargar més el procés d’aprovació definitiva dels comptes. De fet, ni el PP, ni el PSOE, ni el PNB van presentar ahir cap veto al text. Els populars, però, no han sigut tan taxatius a l’hora de negar que puguin aprovar alguna esmena presentada per algun dels grups perquè s’hagin de tornar a discutir al Congrés. Tot i això, el PSOE ja ha deixat clar que governaria amb aquests pressupostos i, per tant, això només allargaria la situació i serviria per començar a evidenciar a la cambra les discrepàncies entre els partits que han permès la moció.

D’altra banda, Podem ja avisa que farà pressió per esgarrapar mesures com l’augment del salari mínim, la llei d’igualtat de gènere laboral o la renda mínima. Sánchez necessita més suports i al mateix temps complir amb Brussel·les, que ja veia amb escepticisme els pressupostos de Montoro. Si el nou govern socialista preveu encara més despesa, és possible que la Comissió reclami més retallades de cara al 2019 i que s’estrenyin les parets del laberint econòmic on s’ha ficat Sánchez.