Economia 12/12/2019

Lagarde, continuista: el BCE manté els tipus d'interès en mínims històrics

La nova presidenta també deixa intacta la compra massiva de bons, tal com estava previst

Leandre Ibar
3 min
Christine Lagarde, en la seva primera roda de premsa com a presidenta del BCE.

BarcelonaEl consell de govern del Banc Central Europeu, presidit per primera vegada per Christine Lagarde, ha mantingut aquest dimarts sense cap canvi la política monetària de la zona euro. D'aquesta manera, doncs, l'organisme monetari continuarà amb els tipus d'interès en mínims històrics i amb els programes de compra de deute i barra lliure a la banca, amb l'objectiu declarat d'aconseguir que els preus pugin. La línia expansiva iniciada per Draghi, doncs, seguirà inalterada.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, el BCE mantindrà el tipus d'interès bàsic al 0%, mentre que el tipus que paguen les entitats financeres per dipositar diners al Banc Central continuarà al 0,5%, com fins ara. Pel que fa a l'interès al qual l'organisme presta diners a curt termini a la banca, també continuarà sense canvis, al 0,25%. Segons Lagarde, els tipus d'interès es mantindran en aquests nivells "o més baixos" fins que la inflació se situï en l'objectiu que marca la normativa del BCE: propera, però lleugerament per sota, del 2%. Actualment, la inflació de la zona euro és de l'1%.

Així mateix, el BCE continuarà amb el programa de compra massiva de deute públic, que el consell de govern va aprovar reprendre poc abans de la retirada de Draghi. El programa es va reiniciar al novembre amb una dotació de 20.000 milions d'euros mensuals destinats a l'adquisició de títols de deute sobirà, i es mantindrà en actiu "tant de temps com calgui".

En aquest sentit, el BCE també continuarà amb la política iniciada per Draghi de reinvertir els fons que obtingui del deute comprat en el programa. Així mateix, també es mantenen inalterats els programes de barra lliure (crèdit barat) per a la banca.

La baixa inflació, al centre del debat

De fet, la inflació ha estat l'eix central de la roda de premsa de Lagarde posterior a la reunió del consell de govern, l'òrgan intern que decideix les polítiques del BCE. La nova presidenta ha deixat clar, com ja feia el seu predecessor, que la institució no canviarà res fins que no s'asseguri que hi ha "una convergència robusta" de la inflació real de l'economia europea cap als objectius del banc. És a dir, que Lagarde està disposada a inundar el sistema financer de liquiditat mentre els preus continuïn tan baixos com ara.

En aquest sentit, el BCE no espera grans canvis fins al 2022, quan la taxa estimada pels analistes del banc serà de l'1,6%. Malgrat això, Lagarde ha considerat que aquesta xifra no seria "l'objectiu" que persegueix, en un missatge clar que no té cap intenció de canviar les polítiques en un bon grapat d'anys.

L'ús de la inflació com a arma per justificar les polítiques expansives és una forma de protecció que Lagarde, igual que Draghi, utilitza davant dels sectors més crítics amb la deriva de la institució, sobretot al Bundesbank (el banc central alemany) i altres països del centre de la zona euro. A diferència d'altres bancs centrals –com la Reserva Federal dels EUA–, que tenen l'obligació de buscar la plena ocupació en l'economia, el BCE té un únic mandat: mantenir a ratlla la inflació. Aquest mandat únic era el que justificava la manca de polítiques expansionistes del BCE durant els anys de la crisi, sota la presidència del francès Jean-Claude Trichet, quan tota la resta de banquers centrals del món duien a terme compres de bons i baixades de tipus i el BCE els apujava.

Aquella situació agradava molt als falcons centreuropeus (partidaris de centrar-se en la inflació i restringir el crèdit), però va canviar amb l'arribada de Draghi, que va aplicar una política monetària més en la línia dels bancs centrals anglosaxons, centrada en el creixement econòmic més enllà dels preus. Malgrat mantenir-se en la línia de Draghi, Lagarde ha assegurat que no és ni un falcó ni un colom (partidari de polítiques expansives), sinó que es veu com "un mussol, que sovint s'associa a la saviesa".

Creixement baix

"El creixement és feble, ho hem d'admetre", ha dit Lagarde en referència a la situació de l'economia de la zona euro. Com porta fent des de fa mesos, el BCE ha expressat la seva preocupació per la conjuntura mundial per la incertesa provocada per les guerres comercials entre la Xina i els EUA i pel Brexit. No obstant, Lagarde s'ha mostrat optimista perquè, ha dit, les eleccions d'aquest dijous al Regne Unit i la primera fase de les negociacions comercials entre Pequín i Washington segurament reduiran la incertesa en les pròximes setmanes, independentment del resultats. "Tenim esperança perquè els riscos per al creixement són menys pronunciats que abans", ha comentat.

Per estimular un creixement més alt, Lagarde ha demanat als països de la zona euro amb menys deute que incrementin la despesa. "Els governs amb marge fiscal haurien d'estar a punt per actuar de manera efectiva, però als països on el deute públic sigui alt els governs han de seguir amb polítiques prudents", ha declarat.

Lagarde marca perfil polític i ordena una revisió de les polítiques

El continuisme de la presidenta del BCE troba matisos en la forma i la filosofia de l'organisme. Christine Lagarde ha anunciat que l'organisme iniciarà un "ampli" procés d'avaluació de les seves polítiques i dels programes que utilitza, que acabarà amb unes conclusions a finals de l'any que ve.

Aquesta avaluació no es du a terme des del 2003 i ha de servir també per analitzar noves mesures possibles. Lagarde ha assegurat que s'analitzaran possibles noves eines, la qual cosa inclou l'anomenada helicopter money, consistent en què el Banc Central dona diners als ciutadans a canvi de res, com una renda bàsica.

Alguns experts advertien que el nomenament de Lagarde, que no té cap experiència com a banquera central, obria la porta a un nou canvi de paradigma: la de la politització dels bancs centrals. Des de finals dels anys 70, el quòrum quasi indiscutible entre els economistes era que els bancs centrals havien de ser institucions independents del poder polític, per tal de guiar l'economia mitjançant decisions tècniques. Aquest perfil tecnocràtic dels reguladors monetaris va començar a posar-se en entredit amb la crisi econòmica i, en el cas europeu, amb la crisi de l'euro, quan el llavors president del BCE, Jean-Claude Trichet, va empitjorar la situació apujant els tipus en plena recessió.

ARANWS20190707_0079Draghi se’n va, entra la política

De cara enfora, Lagarde ha defensat la independència del BCE, però ha obert la porta a una col·laboració més forta amb els governs de la UE, un fet impensable pocs anys enrere. "Considero molt important que un banc central sigui independent i que la seva independència sigui respectada i valorada", ha dit la presidenta quan li han preguntat sobre possibles trobades amb ministres d'economia. Ara bé, ha afegit: "No veig res de dolent en el fet que els reguladors es posin d'acord i facin esforços per assolir els seus respectius objectius".

De fet, Lagarde ha cridat els governs a ampliar la seva política fiscal, és a dir, a gastar més per estimular el creixement. Una demanda que ja havia fet repetidament Draghi, però que Lagarde s'ha fet seva sense dubtar-ho.

stats