ECONOMIA

El llegat amenaçat de Marín Quemada a Competència

Calviño posa fi a una etapa de xocs de la CNMC amb la Moncloa i l’Íbex-35 per la independència de l’organisme

“El meu mandat s’ha acabat des de fa uns mesos, però m’és igual. Vinc cada dia com si em quedessin mil anys”. Ell mateix feia broma en una de les seves últimes intervencions públiques. El pas de José María Marín Quemada per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha durat gairebé set anys, però no perquè ho establís així el reglament intern de l’organisme. Les dues últimes paràlisis que ha patit Espanya -primer la de la inestabilitat política i després la de l’emergència sanitària pel covid-19- han allargat accidentalment el seu temps al capdavant del regulador. Fins a aquesta setmana, quan el govern de coalició del PSOE i Unides Podem va aprovar finalment al consell de ministres el nomenament de l’exasessora de Sánchez Cani Fernández per agafar-li el relleu.

L’economista madrileny va aterrar a la CNMC el 2013, durant l’anterior govern del Partit Popular de Mariano Rajoy, amb el qual es va enfrontar per evitar la divisió (de nou) de la institució. Era un dels punts de l’acord d’investidura amb Ciutadans: desfer la unificació del supervisor i tornar a les sectorials per a àmbits com les telecomunicacions o l’energia. Per a Marín Quemada, aquesta estratègia era una “cortina de fum” que amagava la voluntat de fer-la menys independent. El president sortint va reivindicar més transparència per a un regulador que és l’encarregat de fer complir la competència a Espanya, una feina que ha implicat posar contra les cordes els sectors més poderosos de l’Íbex-35. “No ens deixem enterbolir la mirada amb cortines de fum. L’important no és només el model, sinó el contingut de les institucions”, avisava el 2017.

El seu mandat, però, també s’ha caracteritzat per les tensions internes i els conflictes amb els mateixos consellers de la CNMC. “Es va veure coartat per la vicepresidenta, amb un perfil més tècnic i d’anar de bracet del govern”, apunta una font pròxima a l’àmbit de la competència. Les sales de la institució són un tot, un joc d’equilibris, i alguns dels consellers crítics sovint van rebutjar el personalisme de Marín Quemada. Consideraven que anava massa per lliure i prenia decisions sense consultar-les abans al ple.

En la seva croada per garantir la lliure competència, el ja expresident de la CNMC va carregar contra càrtels de constructores, empreses de serveis informàtics, gestors ferroviaris o cimenteres. Marxa amb més de 1.000 milions imposats en multes, algunes de sonades, com els 171 milions d’euros que va dictar contra 23 companyies del sector de l’automoció que compartien informació confidencial. No se n’ha sortit sempre i en alguns casos Marín Quemada també va haver d’acceptar que, després de passar per l’Audiència Nacional, sovint les sancions acabessin impagades o rebaixades.

L’última gran batalla de Marín Quemada va ser contra el sector energètic, després de proposar una retallada substancial als ingressos per la distribució i el transport del gas i l’electricitat. Aquest sempre ha sigut un dels temes més conflictius a tractar per la CNMC i li va suposar alguns enfrontaments amb l’exministre d’Energia en l’etapa popular, Álvaro Nadal, que van arribar fins al Tribunal Suprem. “S’ha guanyat l’enemistat d’uns quants perquè ha trepitjat algun ull de poll”, afirma la mateixa font.

La nova etapa de la CNMC té molt a veure amb la vicepresidenta econòmica, la socialista Nadia Calviño. El seu ministeri ha proposat els noms que renovaran el consell i que deixen el PP pràcticament fora d’un supervisor molt influent. A part de Fernández a la presidència, canvien la vicepresidència i tres seients més, dels quals dos seran per a experts pròxims a Esquerra Republicana i Unides Podem. La nova presidenta ha generat polèmica perquè ve d’una posició molt pròxima a la Moncloa, però també per les dues dècades de carrera al bufet Cuatrecasas, on va defensar algunes de les empreses que ara ha de vigilar. Entre els reptes més urgents, haurà de supervisar els primers passos del procés de liberalització ferroviària i es trobarà amb operacions de temps de pandèmia, com l’opa sobre l’operadora MasMóvil després del blindatge del govern espanyol a la inversió estrangera durant la crisi.

Sis anys de litigis i multes milionàries

El càrtel de les escombraries

La CNMC va obrir el 2015 un expedient sancionador contra mig centenar d’empreses de serveis de neteja -entre les quals hi havia filials de FCC, Sacyr i Ferrovial- amb una multa històrica de 98 milions d’euros. L’Audiència Nacional va anul·lar la sanció, però el supervisor va tornar a la càrrega i va reobrir el cas l’any passat.

L’enemic del taxi

Sota el mandat de Marín Quemada l’organisme va portar el ministeri de Foment als tribunals per les restriccions sobre el mercat de llicències VTC, amb les quals operen Uber i Cabify, i va criticar que les comunitats autònomes fessin les seves pròpies regulacions. La seva pressió per la liberalització del taxi li va comportar l’enemistat amb el sector.