La lliçó britànica: no hi ha alternativa a la inflació futura
L’extensió del programa Ways and Means Facility implica que el tresor públic del Regne Unit podrà finançar-se no només amb l’emissió de deute, sinó també amb préstecs del Banc d’Anglaterra. La mesura és contrària a una ortodòxia forjada en anys de lluita contra la inflació: quan un banc central finança el govern mitjançant la creació monetària, això implica una monetització del deute públic. Amb això augmenta la massa monetària i s’incrementa la inflació.
La crisi del coronavirus enfronta els governs a una situació excepcional i, per tant, les solucions han de ser excepcionals. En principi, el Tresor de Sa Majestat només utilitzarà el seu descobert al Banc d’Anglaterra de manera temporal. No obstant, vista la gravetat i dimensió de la crisi, les famoses paraules de Mario Draghi (“ whatever it takes ”) semblen encaixar també aquí. Es tracta, en tot cas, d’una decisió molt encertada.
La situació a la zona euro serà més complicada, com s’ha vist en el debat sobre els coronabons. És impossible monetitzar el deute de 19 governs, perquè això requereix de l’emissió d’eurobons i una fiscalitat europea conjunta, una qüestió que no està a l’agenda, com tampoc la possibilitat d’una repressió financera.
El programa LTRO, impulsat per Draghi i anomenat barra lliure de liquiditat, va rebre crítiques ferotges del sector dur alemany, precisament perquè s’assembla a una monetització del deute públic. La continuïtat del programa és la clau de la solució: la seva supressió pot ser la fi del món econòmic, social i financer que coneixem.
