El nou lobi del plàstic neix culpant els consumidors del mal ús que en fan

BarcelonaEls productors de plàstic, un producte cada cop més en entredit, amb lleis que en prohibeixen o n’intenten limitar l’ús, s’alien per intentar contrarestar la imatge del sector. “No culpis el plàstic”. Aquest és l’eslògan que han triat les patronals del sector del plàstic per defensar el seu producte davant les normatives que en promouen la reducció o el consum responsable. Aquesta setmana l’Institut Tecnològic del Plàstic, l’Associació Espanyola d’Industrials, l’Associació Espanyola de Recicladors i els productors de primeres matèries s’han unit per a la difícil tasca d’explicar “les bondats del plàstic”, segons Luis Cediel, director de l’Associació Espanyola d’Industrials de Plàstics (ANAIP). “És una campanya que segurament hauríem d’haver fet fa vint o trenta anys, però el sector havia funcionat tan bé i el mercat ens havia acceptat tan bé que mai va ser una prioritat”, diu Cediel.

La campanya dels industrials arriba tres mesos després que la Comissió Europea aprovés la primera estratègia comunitària per “protegir el planeta i defensar els ciutadans” dels residus plàstics, tal com va explicar la institució al gener. Fins i tot en els últims mesos la reina d’Anglaterra va prohibir les ampolles de plàstic en els terrenys reials després de veure un documental sobre l’efecte del plàstic en els oceans.

“Hem notat un augment de la denostació del plàstic, i això ens sorprèn perquè no està justificat”, sosté Cediel. Per això, el missatge que trasllada la indústria del sector -que el 2016 va facturar més de 26.000 milions d’euros a Espanya, segons expliquen- interpel·la directament els consumidors: “El problema no és el plàstic en si mateix, sinó el plàstic que s’abandona; i això s’escapa totalment de l’àmbit de control de la indústria”, al·lega Cediel.

Les empreses, per tant, apunten els consumidors, però els ecologistes discrepen. “Legalment ells estan obligats a reduir l’impacte i a assumir el cost de la gestió del plàstic que posen al mercat”, explica Anna Peña, portaveu de Rezero, la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable. Peña assegura que la majoria de plàstics encara acaben al contenidor equivocat i que la indústria només s’ocupa de gestionar els que acaben al contenidor groc. “No volen assumir la seva responsabilitat, es volen mantenir com els màxims beneficiaris d’aquest model de producció”, argumenta Peña, que assegura que la campanya és una “reacció” a les pressions socials i normatives sobre el sector.

El nou lobi, però, assegura que fa anys que treballa seguint els mètodes de l’economia circular -que promou el reaprofitament per aconseguir el residu zero- i subratlla que està d’acord amb les normatives que persegueixen la reutilització. “A tots ens horroritza que hi hagi illes senceres de plàstic als oceans, a nosaltres els primers”, respon Cediel.

Els industrials mantenen que el 60% dels plàstics que produeixen tenen una aplicació duradora, “perquè s’utilitzen en àmbits com la construcció i el transport”. De fet, mantenen que el seu negoci també es bo per reduir altres tipus de contaminació: “El plàstic ha permès, per exemple, que els cotxes pesin un 40% menys”, afirma Cediel.

Rezero admet que els consumidors també són responsables a l’hora de triar què compren, però remarquen que la conscienciació és cada cop més evident, fins al punt que la indústria “ja nota aquesta pressió i per això reacciona”, conclou Peña.