INNOVACIÓ
Economia 21/06/2019

“O ho fem nosaltres o ens ho vendran uns altres”

L’ARA i Banc Sabadell organitzen el debat ‘Made in Catalonia’ sobre el futur econòmic del país

Josep M. Ureta
3 min

Barcelona“Fa 10 anys enteníem millor on érem i com hi havíem arribat. Ara no tenim gens clar què pot passar en els 10 anys vinents”. Una reflexió compartida pels tres ponents, tot i pertànyer als sectors més dinàmics de la docència i l’empresa. Era el primer col·loqui del cicle de sis sessions amb el lema genèric “Ara pensem”, un espai obert de debat sobre el futur de Catalunya en temes d’estratègia pública i privada, que organitzen l’ARA i Banc Sabadell.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Repàs dels tres ponents i on eren fa 10 anys: el 2009 Andreu Mas-Colell rebia un homenatge de la Universitat Pompeu Fabra perquè havia de ser directiu, per concurs de mèrits, del Consell Europeu de la Recerca. Montserrat Vendrell dirigia el Parc Científic de Barcelona (PCB) i el 2007 havia iniciat el projecte Biocat. Aleix Valls era un saberut doctor en mecànica computacional de fluids (UPC) i ja apuntava a protagonista destacat de l’era digital.

De Mas-Colell ja és prou coneguda l’evolució posterior, sobretot com a conseller d’Economia i Coneixement. Vendrell dirigeix el fons Alta Life Science per a inversions en Ciències de la Vida, a més de presidir el consell social de la UPF. I Valls va ser impulsor de la fundació Mobile World Capital i ara assessora empreses sobre la transformació digital.

Tots tres tenen més clar com han arribat on són, però són incapaços d’imaginar on pararan d’aquí 10 anys. Tanmateix, la seva experiència va ser el fil conductor per al centenar de persones que omplien la sala d’actes prestada pel Cercle d’Economia per al col·loqui, moderat per Esther Vera, directora de l’ARA.

No va sortir explícitament al debat, on es parlava de com ha evolucionat de bé el sector de la innovació a Catalunya, tant en recerca com en creació d’empreses, però sí que hi planava la difusió, dilluns, del mapa europeu que classifica les 238 regions de la UE amb un sol paràmetre: la capacitat d’innovació. Com si fos un mapa meteorològic, els pictogrames marcaven el sol lluent d’algunes regions del nord d’Europa i poquetes de mediterrànies, i la combinació de sol i núvols de moltes altres, a més de les de pluja i mal temps inevitable. Catalunya apareix com una regió de més núvols que sol, és a dir, una zona d’innovació moderada. Al tercer grup, per sobre només dels “modestos”, un eufemisme que és fàcil d’imaginar a qui correspon.

Es tractava de buscar diagnòstics de l’estat de la recerca pública i privada (o compartida) a Catalunya. I també possibles tractaments.

Poques discrepàncies. Mas-Colell veu que d’aquí 10 anys “no tindrem un país diferent”, però cal estar atents a les inflexions que puguin marcar les polítiques públiques. És rotund quan diu que competir en costos laborals és un error. Es pot ser competitiu perquè aquí hi ha salaris més baixos, però en cap cas ha de ser el principal element d’oferta.

La governança

Vendrell certifica l’evident emergència positiva d’empreses incipients ( start-ups ) en ciències de la vida, “impensables fa una dècada”. Però els costa crear models de governança que els permetin créixer. Valls recorda que la gestió de les dades és transversal per a tots els sectors. “O ho fem nosaltres o ens ho vendran uns altres”, adverteix sobre el domini del big data que ha de tenir cada empresa si no vol dependre d’altres proveïdors que en faran minvar el valor.

I on hi ha unanimitat és en les mancances del model universitari català (sense distincions públiques i privades, incloent-hi les intocables escoles de negoci de Pedralbes) a l’hora d’adaptar-se al model competitiu actual. No agraden ni les maneres de governar-se dels centres (“Què té de dolent que hi hagi investigadors que cobren més que el rector?”, etziba Mas-Colell) ni la proliferació de títols que aspiren, erròniament, a adaptar-se a les demandes empresarials, com tampoc la rigidesa en la transmissió d’innovacions de laboratoris a les empreses.

Qui ho llegeixi el 2029 segur que somriurà. Hi estan tots d’acord.

stats