“La confiança en la justícia queda greument debilitada”
Els vots particulars en la sentència de les hipoteques evidencien la profunda fractura al Tribunal Suprem
MadridLa sentència sobre els impostos hipotecaris –i el canvi de criteri en qüestió de dies per la pressió del sector bancari– va generar un terratrèmol a l’interior del Tribunal Suprem fa tres setmanes. Amb l’ajustada votació per fer marxa enrere en la decisió de fer pagar als bancs l’impost, de 15 vots a 13, es podia intuir la fractura. Però la sentència íntegra, de 188 pàgines, publicada ahir amb els vots particulars de 12 dels 13 magistrats que hi van votar en contra, posa en evidència que la magnitud del terratrèmol va ser molt més potent del que es va poder pressentir. Els vots particulars –expressats en termes duríssims durant 138 pàgines– eixamplen la crisi del Tribunal Suprem i fan encara més profund el descrèdit de la justícia espanyola.
Les frases que s’hi escriuen són demolidores: crítiques letals al canvi de criteri, advertències de la mala imatge que han ofert la justícia i el Suprem a conseqüència de la polèmica, i dards enverinats cap al president de la sala tercera del Suprem, Luis Díez-Picazo, per haver convocat un ple per corregir el criteri dels magistrats que havien decidit que els bancs, i no els clients, havien de fer-se càrrec de l’impost d’actes jurídics documentats (AJD).
“La confiança en la justícia queda greument debilitada si, després d’un canvi jurisprudencial extensament argumentat, el màxim òrgan jurisdiccional de l’Estat el deixa sense efecte”, avisa Nicolás Maurandi, magistrat de la secció segona de la sala tercera del Suprem, la que va signar la polèmica sentència posteriorment esmenada pel ple del contenciós administratiu.
En el vot particular d’un altre magistrat, Francisco José Navarro, que subscriuen tres jutges més –Eduardo Calvo, Ángel Aguallo i Jesús Cudero–, també es deixa clar el malestar per la imatge del Suprem. “El més preocupant és la imatge que estem projectant a la societat de nosaltres mateixos. Aquesta percepció negativa del Tribunal Suprem […] està, per desgràcia, molt arrelada com a conseqüència de circumstàncies indissolubles unides a les estranyes vivències que han acompanyat aquest assumpte”.
Els quatre magistrats aprofiten el vot particular no només per argumentar jurídicament que el Suprem no hauria d’haver tornat a la doctrina anterior, sinó també per carregar, sense anomenar-lo directament, contra Díez-Picazo pel to utilitzat a l’hora de qüestionar el criteri de la sala tercera. Consideren la resolució final una “reprimenda inaudita” als jutges de la sala per raons “que provoquen un gran desconcert i perplexitat”.
Aquests magistrats asseguren que uns fets així són inèdits: “No hi ha precedents, que es coneguin, ni en els repertoris de jurisprudència ni en les bases de dades, de resolucions tan immoderades ni tan desviades de la seva pròpia naturalesa”, escriuen els jutges, que carreguen contra una sentència que ha estat un “desinhibit repertori de mitges veritats, alleujaments verbals i argumentació poc rigorosa”. També protesten per les filtracions dels detalls de les deliberacions als mitjans de comunicació.
Canvi de criteri
Un altre dels magistrats disconformes, Pablo María Lucas, critica que el ple corregeixi una doctrina establerta per una sala, la tercera, experta en tributs, i també lamenta la imatge que ha ofert el Suprem. “S’ha d’evitar que en el curs de pocs dies el Tribunal Suprem afirmi una cosa i la contrària –assegura–. Aleshores no transmetrà a la societat la imatge que fa justícia sinó que crea un gran desconcert”.
Després de la decisió del TS de revisar la jurisprudència per acordar que els clients han de pagar els impostos hipotecaris, el govern de Pedro Sánchez va aprovar un decret llei, ja validat pel Congrés, per corregir l’alt tribunal. La norma deixa en paper mullat la jurisprudència del Suprem. Pagaran els bancs.
ELS VOTS DISCREPANTS DELS MAGISTRATS DEL SUPREM
"Les sentències del ple del Suprem intenten introduir insinuacions, dubtes i mitges veritats. Les faltes de consideració repetides i evidents que exhibeixen passaran a la història jurisprudencial com un ultratge vergonyós".
"Resulta enigmàtic l’ús d’un to despectiu o burlesc quan el desplegament d’aquesta energia era innecessari per substituir, com es pretén, una doctrina per una altra. Mai és necessària, evidentment, la descortesia o l’argumentació «ad hominem»".
"La confiança social en la justícia és un element essencial perquè el model de convivència de l’estat de dret no sigui una mera proclamació retòrica. I aquesta confiança queda greument debilitada [després de deixar sense efecte la sentència]".
